miércoles, 12 de agosto de 2009

El gato en la playa


clic

El gat se'n va a la platja

Amigues, amics: el gat se'n va a la platja des de avui fins el 4 de setembre. Passeu-vos-ho bé.

Si voleu fer un cop d'ull a les vacances del gat, aquí les teniu:

El gato se va a la playa

Amigas, amigos: el gato se va a la playa desde hoy hasta el 4 de septiembre. Pasadlo bien.

Si queréis echar un vistazo a las vacaciones del gato, aquí las tenéis:






sábado, 8 de agosto de 2009

Y en octubre...


Propera presentació de llibre i dvd:

Dijous, 8 d’octubre del 2009 a la Biblioteca Vila de Gràcia.

Próxima presentación de libro y dvd:

Jueves, 8 de octubre del 2009 en la Biblioteca Vila de Gràcia.


clic


martes, 4 de agosto de 2009

Performance 7: amor


Declaració d'amor

La part 7 i final de la performance va ser totalment improvisada: Alberto Jiménez va demanar a Joan Marimón que pugés a la cadireta, va col.locar la porta de vidre enmig com si fos un confessionari, es va agenollar i li va donar gràcies per haver-li ensenyat a naufragar amb il.lusió.

Declaración de amor

La parte 7 y final de la performance fue totalmente improvisada: Alberto Jiménez pidió a Joan Marimón que subiera a la silla, colocó la puerta de vidrio en medio como si fuera un confesionario, se arrodilló y le dio las gracias por haberle enseñado a naufragar con ilusión.

(foto: Joan Vall)

Tot seguit es va produir una apagada general de llum. Amb un “ooooh” dels presents.

I aquí es va acabar l’acte.

Acto seguido se produjo un apagón. Surgió un “ooooh” de los presentes.

Y aquí se terminó el acto.


viernes, 31 de julio de 2009

Peformance 6: Final feliç feliz.


Final feliç alternatiu
amb Júlia-Aparissi


Joan: Hem rebut un notable nombre de queixes pel final de la pel.lícula. Molts haurien volgut que Júlia i Aparissi acabessin junts. O "clarament" junts perquè hi ha una lectura, a través dels gats bornis i la veu en off, que indica que pot ser així. Precisament per això hi ha als extres del dvd un final alternatiu, feliç, entre Júlia i Aparissi, muntat amb plans descartats. Però el que demanava la gent és això que vindrà ara. Pau Roca té la paraula.

Final feliz alternativo
con Julia-Aparisi


Joan: Hemos recibido un notable número de quejas por el desenlace de la película. Muchos habrían preferido que Julia y Aparisi acabasen juntos. O "claramente" juntos porque hay una lectura, a través de los gatos tuertos y la voz en off, que indica que puede ser así. Precisamente por eso se puede encontrar en los extras del dvd un final alternativo, feliz, entre Julia y Aparisi, montado con planos descartados. Pero lo que pedía la gente es lo que sucederá acto seguido. Pau Roca tiene la palabra.

(foto: Joan Vall)

Pau: En l’última escena de la pel.lícula Aparissi i Júlia estan fent cua a la universitat de Veterinària per matricular-se. Aparissi encara conserva una petita esperança, però per primera vegada està disposat a abandonar, a dir que no. Aleshores s’adona que Júlia es fixa en un home madur, un professor, i Aparissi, ara sí, decideix que abandona. Li diu a Júlia que se’n va a fer Telecomunicacions. Espera una mica a veure si ella el retè. I... aleshores passaria el següent: Aparissi li diu a Júlia que se’n va i fa el gest d’anar-se’n.

Rose: Però ella, abans que Aparissi se’n vagi, l’agafaria del braç i li diria: "Aparissi!".

Pau: Ell esperaria... li diria "Què?"

Rose: I Júlia li faria un somriure.

Pau: I aleshores hi hauria un encadenat i tots dos passejarien feliços per un terrat, entre els gats. I fi de la pel.lícula.

(Aplaudiments del públic)

Pau: En la última escena de la película Aparisi y Julia hacen cola en la universidad de Veterinaria para matricularse. Aparisi todavía conserva una pequeña esperanza, pero por primera vez está dispuesto a abandonar, a decir que no. Entonces se da cuenta de que Julia se fija en un hombre maduro, un profesor, y Aparisi, ahora sí, decide que abandona. Le dice a Julia que se marcha a Telecomunicaciones. Espera un poco a ver si ella le retiene. Y... entonces sucedería lo siguiente: Aparisi le dice a Julia que se marcha y hace el gesto de irse.

Rose: Pero ella, antes de que Aparisi se marchara, le cogería del brazo y le diría: "¡Aparisi!".

Pau: Él esperaría... le preguntaría "¿Qué?"

Rose: Y Julia le sonreiría.

Pau: Y entonces se produciría un encadenado y los dos pasearían felices por una azotea, entre los gatos. Y fin de la película.

(Aplausos)



Pau: I en els crèdits finals Júlia li cantaria una cançó a Aparissi, al KOP. Tal com abans li ha fet a David però ara mirant a Aparissi. (Més aplaudiments).


Per cert, aprofito per dir que el KOP, el Kasal Okupa del Prat de Llobregat, està per primera vegada en 6 anys en perill real de desallotjament i demolició. Aquest dissabte que ve, com que segurament sereu al Prat, hi ha una manifestació de suport a la Plaça de l’Ajuntament a les 7 de la tarda.

Pau: Y en los créditos finales Julia le cantaría una canción a Aparisi, en el KOP. Tal como antes lo ha hecho con David pero ahora mirando a Aparisi. (Más aplausos).


Por cierto, aprovecho para decir que el KOP, el Kasal Okupa del Prat de Llobregat, está por primera vez en 6 años en peligro real de desalojo y demolición. Este sábado que viene, como seguramente andaréis por el Prat, hay una manifestación de apoyo en la plaza del Ayuntamiento a las 7 de la tarde.

lunes, 27 de julio de 2009

Performance 5: Sara


Tancar el personatge
de Sara


Joan: Un nombre notable de queixes han vingut donades perquè no queda explicat què passa exactament entre Sara i David. I, encara més, pel fet que Sara no apareix més a la història des del minut 51 –tot i que es parla d’ella just en l’escena final. Hi ha una solució. Té la paraula Belén Fabra.

Cerrar el personaje
de Sara


Joan: Un número notable de quejas proceden de que no quede explicado qué pasa exactamente entre Sara Y David. Y, aún más, por el hecho de que Sara no aparece más en la història desde el minuto 51 –aunque se habla de ella justo en la escena final. Hay una solución. Tiene la palabra Belén Fabra.

(foto: Joan Vall)

Belén: M’han preguntat sovint quin problema hi ha exactament entre el veterinari i la seva nòvia i, com que la idea era que quedés obert, intento que la persona que em pregunta doni la seva versió.

De tota manera, posats a trobar solucions que agradin més, el Joan planteja una idea per tancar més la relació entre David i Sara, aprofitant un moment del darrer tram de la pel.lícula on és possible el següent:
  • A una de les últimes seqüències, Júlia li demana a David que li parli com si estigués enamorat d’ella. David no ho fa però la mira com si realment sentís alguna cosa, i Júlia se’n va, plorant. David queda força abatut i seu. Es fuma un habà. Tot just després, hi ha una imatge de la Plaça de la Virreina, de nit o potser de matinada. Sense gent.

    En aquest pla de la Plaça podria veure’s a Sara, tal com està a la imatge que us repartim, donant a entendre, sense paraules, que David està encara connectat amb el pensament amb Sara. Amb això n’hi hauria prou.

Belén: Me han preguntado a menudo qué problema hay exactamente entre el veterinario y su novia. Pero como la idea era que quedara abierto, intento que la persona que me pregunta ofrezca su versión.

De todos modos, puestos a encontrar soluciones que gusten más, Joan plantea una idea para cerrar más la relación entre David y Sara, aprovechando un instante del último tramo de película donde sería posible lo siguiente:
  • En una de las últimas secuencias, Julia le pide a David que le hable como si estuviera enamorado de ella. David no lo hace pero la mira como si realmente sintiera algo por su sobrina. Y Júlia se marcha, llorando. David se queda muy abatido y se sienta. Se fuma un habano. Viene a continuación una imagen de la Plaça de la Virreina, de noche o tal vez de madrugada. Sin gente.

    En este plano de la Plaça podría verse a Sara, tal como está en la imagen que os hemos repartido... dando a entender, sin palabras, que David está todavía conectado con el pensamiento con Sara. Con esto sería suficiente.


Joan: De tot el que hem dit, aquest és, objectivament, un pla que fa falta a la pel.lícula.

Joan: De todo lo que hemos dicho, este es, objetivamente, un plano necesario en la película.


Aquest pla de Sara -Belén Fabra- no és a la pel.lícula però hi hauria de ser.
Este plano de Sara -Belén Fabra- no está en la película pero debería estar.

jueves, 23 de julio de 2009

Performance 4: II


Introducció d'una escena de sexe (Part II)

Alberto Jiménez va tenir una idea brillant per a representar l’escena de sexe somiat: col.locar-se darrere de la finestra que dóna al pati idíl.lic de Cinemascope. Diu Alberto que la idea li va donar la Núria Megías (la nostra videoartista), fins aquell moment a la finestra, com es pot veure a la foto:

Introducción de una escena de sexo (Parte II)

Alberto Jiménez tuvo una idea brillante para representar la escena de sexo soñado: colocarse detrás de la ventana que da al patio idílico de Cinemascope. Dice Alberto que la idea se la dio Núria Megías (nuestra videoartista), hasta ese momento junto a la ventana, como puede verse en la foto:

(foto: Mel Martí)

Mentre el públic observava la il.lustració de Martí Ruiz, i escoltava el tema "Erotisme", cantat en viu i directe per Mercedes Pérez, Rose Avalon va esdevenir Júlia i va somiar amb ells ulls tancats... Aleshores l’Alberto Jiménez convertit en David li va aparèixer al darrere.

Mientras el público observaba la ilustración de Martí Ruiz, y oía el tema "Erotismo", cantado en vivo y en directo por Mercedes Pérez, Rose Avalon se volvió Julia y soñó con los ojos cerrados... Alberto Jiménez convertido en David apareció tras ella.


(foto: Joan Vall)

Va ser el moment de més gran bellesa estètica de la tarda.

Fue el momento más bello de la tarde.


clic



clic

domingo, 19 de julio de 2009

Performance 4: I



Introducció d'una escena de sexe (Part I)

Sexe sí o sexe no?

Aquest és el tema que més ens ha preocupat. Abans de tancar el rodatge hi va haver una reunió per decidir si rodàvem o no una escena de sexe, femenina i delicada, i ens vem quedar amb l’escena eròtica, de David i Júlia sota la pluja, a punt de fer-se un petó. Aquí es va quedar la cosa. Però, després, gent com el distribuidor, de Barton Films, va dir categòricament que a la pel.lícula li faltava una escena de sexe.

Introducción de una escena de sexo (Parte I)

¿Sexo sí o sexo no?

Este es el tema que más nos ha preocupado. Antes de cerrar el rodaje tuvimos una reunión para decidir si rodábamos o no una escena de sexo, femenina y delicada, y nos quedamos con la escena erótica, de David y Júlia bajo la lluvia, a punto de besarse. Aquí se quedó la cosa. Pero, más tarde, gente como el distribuidor, de Barton Films, dijo categóricamente que en la película faltaba una escena de sexo.



Una solució possible al film podria ser una escena de sexe que somiés Júlia just després de no fer el petó a David.

De nit, desperta, Júlia imagina, somia...

Però què és el que somia?

Somia una escena que Martí Ruiz, el creador del cartell, ha interpretat sobre el paper.

Una solució posible en el film podría ser una escena de sexo que soñara Julia justo después de no besar a David.

De noche, despierta, Julia imagina, sueña...

¿Pero qué es lo que sueña?

Sueña una escena que Martí Ruiz, el creador del cartel, ha interpretado sobre el papel.



Aquesta il.lustració, repartida als assistents a la performance, va ser estudiada i assajada per Alberto Jiménez i Rose Avalon, abans de representar-la davant les multituds.

Fem un cop d’ull al procès que ha seguit Martí Ruiz, des dels dibuixos preparatoris fins el resultat final.

Esta ilustración, repartida a los asistentes a la performance, fue estudiada y ensayada por Alberto Jiménez y Rose Avalon, antes de representarla delante de las multitudes.

Echamos un vistazo al proceso que ha seguido Martí Ruiz, desde los dibujos preparatorios hasta el resultado final.

clic


En el proper article veurem el resultat d’aquest assaig a la performance.

Si voleu conèixer una mica més el món experimental del nostre artista Martí Ruiz, també músic, que fa orquestes del so dels ramats, podeu anar a:

En el próximo artículo veremos el resultado de este ensayo en la performance.

Si queréis conocer un poco más el mundo experimental de nuestro artista Martí Ruiz, también músico, que monta orquestas con los sonidos de los rebaños, podéis acceder desde:


http://sites.google.com/site/ramatmusical/