lunes, 29 de octubre de 2007

Fòrum musical al Paradís d'Amer


Catalá      Castellano

L’estrena d’Amer s’ha distingit per dos elements nous fins a la data: ha estat eminentment musical i ha culminat amb un cine-fòrum.

I un tercer: ha estat la primera estrena de l’equip amb la còpia catalana. Respecte a aquest darrer element només puc dir que agraeixo a Marc Zanni –el director de doblatge-, a Araceli Bruch –professora de dicció catalana de la Rose Avalon- i al zel de tots els actors el fet que molts espectadors pensin que PACTAR AMB EL GAT s’ha rodat originalment en català. No. No ha estat així. Es va rodar en castellà. Per una raó fonamental: l’Alberto Jiménez, actor madrileny, que és de parla castellana. Només ell –en opinió de qui subscriu- podia ser el protagonista David, i per ell es va fer en castellà (perquè de fet la resta d’actors són catalans i s’han doblat a sí mateixos). Albert Roig, doblador i actor, ha estat l’encarregat de posar-li la veu catalana al veterinari David.

Tornem al Paradís d’Amer: la Merche Pérez i la Rose Avalon ens han elevat els biorritmes en cantar “Parlem-ne” a l’inici de cada sessió i en cloure la nit ens han regalat una electritzant versió de “Conflicte”. Esplèndides, estupendes, potents! Mereixerien atenció internacional cada vegada que actuen juntes.
--> (clic) Clips

L’incansable activista Lluís Valentí (productor-exhibidor-organitzador de festivals-etc-etc), que té el meu vot si algun dia es presenta a president del que sigui, ha organitzat un fòrum amb els espectadors de la sala, on hi havia des d’adolescents d’institut fins a l’alcalde de la població. S’ha parlat de tot: trucs fotogràfics fins i la música de tota la banda sonora, incloent els experimentals Frullato.

I ens ha donat temps per passejar en una nit de pleniluni per la magnífica plaça porticada d’Amer.

Desitgem tota la sort a Lluís Valentí i a tots els que col.laboren amb ell (Laia Fàbregas, Toni Aulina) per reactivar el cinema als pobles de Girona i de Catalunya.

Ara, nosaltres, cap el Verdi!

sábado, 27 de octubre de 2007

Presentació musical al Paradís d'Amer

Catalá      Castellano

A les sessions de les 20.00 i de les 22.00 d’avui dissabte al Paradís d’Amer tindrem una actuació musical: Merche Pérez i Rose Avalon –actrius de PACTAR AMB EL GAT- cantaran la cançó principal de la pel.lícula, “PARLEM-NE”, en català i euskera.

A més, hi assistirà part de l’equip: Elisabeth Prandi, directora de fotografia, Adrià Cillero, muntador, Medí Terraza, productor i Joan Marimón, director.

Us hi esperem!

lunes, 22 de octubre de 2007

Pactar al Paradís

El Casal   Autopista   NII
Catalá   Castellano
El dissabte la còpia catalana de PACTAR AMB EL GAT es projectarà, a les sessions de les 20.00 i de les 22.00 al cinema del Casal d’Amer (prop de Girona i prop d’Olot), una de les sales del Projecte Paradís, que ha nascut aquest mateix 2007 –readaptant el nom de la pel.lícula italiana “Cinema Paradiso”- amb la voluntat de revitalitzar les sessions de cinema a una colla de pobles de Catalunya.

PACTAR AMB EL GAT, doncs, potser arribarà a tenir més estrenes que vides un gat: després de la del Renoir Les Corts de Barcelona i la del Cine Capri del Prat, i abans de la del Verdi, tindrem la del cine Paradís, amb assistència de l’equip i, segons ens ha assegurat el seu empressari l’activista Lluís Valentí -que acaba de dirigir el Festival de Girona- amb catifa vermella.

Aprofitem per agrair les nombroses mostres de recolzament que ens heu fet arribar des de la notícia de la propera estrena al Verdi.

jueves, 18 de octubre de 2007

Una, dos, tres y las que podamos

Tras el estreno del 7 de Septiembre en el Renoir Les Corts (Barcelona) y subsiguiente en el Cine Capri el 5 de Octubre (El Prat de Llobregat), habrá otro en el cine más deseado, el Verdi, en el barrio de Gracia (Barcelona), muy posiblemente hacia primeros de diciembre.


Sólo tenemos una película...
pero la estrenaremos las veces que podamos.


Tenemos intención de realizar diversas actividades paralelas en el entorno del barrio de Gracia: sesiones lúdico-académicas en la escuela de actores Nancy Tuñón, sesiones sobre el guión en el Taller de Guionistas, etc.

Si se os ocurre alguna cosa, no dudéis en hacédnosla saber. ¡Gracias!.

Y cuando llegue el momento, os propongo que volváis a ver PACTAR CON EL GATO, acompañados de amigos y familiares, y amigos de los familiares. Recordad las palabras de Alberto Jiménez: la película gana con un segundo y tercer visionado.

miércoles, 17 de octubre de 2007

El Verdi dice sí

Este es uno de esos momentos en los que hay que dar las gracias a mucha gente. ¿Por qué?

Porque el Verdi ha dicho “sí”.

Que sí se puede exhibir PACTAR CON EL GATO en los cines más representativos del barrio de Gracia. Los cines que son citados en la película, en cuyas calles (Torrijos, Or, Plaça de la Virreina) está el centro geográfico de la acción.

Ayer Laura Battestini entregó 805 firmas de gracienses que pedían que la película se proyectara en el Verdi y hoy mismo el Verdi se ha pronunciado.

Probablemente es la primera ocasión en la que se piden firmas para que se exhiba una película -que ya se ha estrenado- en un cine concreto.

Gracias a Laura Battestini, a la pintora Montse Vives –de quien partió la idea-, a las 805 personas que han firmado y, claro está, al mismo cine Verdi.

Gracias también a l’INDEPENDENT de Gràcia y al programa LA TARDA de BTV (Barcelona TV), en cuyo sofá se formuló públicamente ese deseo.

Trataremos esa exhibición en el Verdi como lo que es: el estreno deseado.

martes, 16 de octubre de 2007

805 firmas por Pactar en el Verdi

Hoy martes día 16 de octubre del 2007 Laura Battestini, profesora de francés residente en Gracia, ha entregado 805 firmas en las que se pide que PACTAR CON EL GATO se exhiba en el cine Verdi.

Esas firmas estaban distribuidas en hojas de 20. Cada firma iba antecedida de un número, el DNI, y del nombre del firmante. Un rápido cálculo revela que había algo más de 40 hojas.

Laura Battestini ha entregado esas poco más de 40 hojas en las oficinas del Cine Verdi, en la plaça de la Virreina. Jordi Sugrañes, periodista de l’INDEPENDENT de Gràcia - semanario que está haciendo un seguimiento de todo nuestro trayecto- la ha acompañado en el solemne acto. Tras un breve diálogo y un civilizado intercambio de puntos de vista con uno de los más altos responsables, los donantes se han ido por donde habían venido quedando a la espera de noticias que si se producen les serán, señoras y caballeros, puntualmente ofrecidas. En este mismo lugar.

En las calles y en las plazas reinaba la normalidad.

viernes, 12 de octubre de 2007

Verdi: sueño, deseo, esperanza


En la entrevista que nos hicieron a Pau Roca y a mí el jueves día 11 de octubre en La Tarda, de Barcelona Televisió (sin duda una de las mejores que nos han hecho), la directora del programa y presentadora Elisenda Roca y el subdirector y presentador Adam Martín nos aseguraron que quienes se sentaban en el sofá de entrevistados hacían realidad sus deseos. Bueno, su deseo, porque Pau Roca preguntó el número y la cosa quedó en uno.

Suficiente.

Ese deseo se puede decir porque se expresó allí públicamente: que PACTAR CON EL GATO se exhiba en el cine Verdi, el más representativo del barrio de Gracia. El cine que cita David (Alberto Jiménez) en la misma película cuando dice: “Esta noche pensaba ir al Verdi a ver la francesa que han estrenado”. Tal vez pensaba ir a ver la última de Rohmer, habrá que preguntárselo.

Unas voluntariosas heroínas gracienses que responden al nombre de Montse y Laura, entusiastas de la película, han ido recogiendo firmas por el barrio para que así sea. Tienen cientos de ellas, tal vez miles. La semana que viene las entregarán en las oficinas del Verdi, en la Plaza de la Virreina.

Os mantendremos, bloggers, al corriente.

El anexo de Tasio
Puedes ver el programa desde el servicio de "BTV a la carta" que BTV ofrece desde su página web. Tan sólo has de registrarte indicando tu cuenta de correo electrónico y la contraseña de acceso y podrás visionar cualquiera de los programas de la cadena. Aviso a navegantes: la página web y los programas están en catalán.
  • Accede al servicio, picando sobre la imagen, y date de alta. Ojo: has de disponer de una ADSL de al menos 512k y del reproductor Windows Media Player para poder ver los vídeos.

  • Pica en el fotograma que sigue y verás el programa.
    La entrevista con Pau y Joan empieza en el instante 59:46 y acaba en el 1:17:05 (una aproximación)


jueves, 11 de octubre de 2007

¿Sueñan los gatos con azoteas (eléctricas)?



"Llueve... ¿a ti también te gusta que... que llueva?", le pregunta Julia a su tío en un descanso que se toman en la búsqueda de la desaparecida Jo-Jo. "El aire y la lluvia en tus cabellos", deja ir el detective de ruidos antes de desaparecer sobre la mojada azotea. ¿Nos gusta la lluvia porque sacia la sed y limpia la faz de la tierra o porque permite que nuestras lágrimas pasen desapercibidas mientras desaparecen?. Aparisi, tras los cristales mojados del torreón de Alfredo y Nuria, ¿eres tú éste?.

Recuerdos. Es cuestión de recuerdos. ¿Amamos por sufrir el momento en pareja o sus combinaciones posibles e imposibles o por el recuerdo que esos momentos dejan al quedarnos solos?. Recuerdos. Es cuestión de recuerdos. David, ¿vas por aquí mientras te fumas el habano de Consuelo?

¿Vivimos mientras soñamos o soñamos mientras vivimos?. ¿Son propios los sueños o son inducidos?. ¿Es la imaginación el mejor remedio contra la realidad?. Julia, ¿qué tienes que decir al respecto?.

¿Es la escena última de los gatos con la voz de fondo una "imposición de los productores" para apuntar un positivo antes de los créditos o una moraleja visual del director sobre lo complicados que llegamos a ser en nuestras relaciones?

¡...!

Preguntas. Son preguntas.

Preguntas, ¿sin más importancia o forman parte de un test?.

¡Qué susceptible!. Pues, entonces, no más preguntas: háblame de "Pactar con el gato".

¿Quieres que te hable de "Pactar..."?.

Sí, venga.

De acuerdo. He visto en pantalla cosas que no creeríais:
  • Dos chicas cantando al entendimiento.

  • Una doctora con una dolencia colectiva.

  • Dos enamoradas al viento de la ropa tendida.

  • Un detective sordo buscando un ruido selectivo.

  • Unas muchachas orientales huyendo de la lluvia vigente.

  • Un tío con consulta veterinaria pero sin alternativa definida.

  • Una mujer que lloró en exceso y ahora sonríe serena rodeada de siete vidas.

  • Un chico confundido y una chica urdidora buscando una gata tuerta más allá de las azoteas del barrio que día y noche viven...

  • Y la excepción de la regla o la moraleja de la compatibilidad: una pareja enamorada que vive en la torre del séptimo cielo artístico.

lunes, 8 de octubre de 2007

Repetidors, el Capri i altres qüestions

Catalá      Castellano

Repetidors

A la presentació del dia de l’estrena al Renoir Les Corts l’Alberto Jiménez, abans de tocar sonorament el corn, va demanar tothom que visionés la pel.lícula com si fos per segona vegada, perquè aquesta pel.lícula –va dir- agrada més a la segona.

No em toca a mi confirmar si això va així, tot i que crec que sí. Només faré esment del fet que hi ha uns quants repetidors que han vist la pel.lícula no dues sinó moltes vegades. Per ara els guanyadors són els muntadors, Adrià Cillero i María José Gilabert. L’han vist “n” vegades, no es poden comptar. Després crec que vaig jo o potser l’Elisabeth Prandi, la directora de fotografia. Només des del dies de les rodes de premsa l’he vist 7 vegades senceres. La família Marimón-Padrosa-Lucha –els productors- comptabilitza un nombre altíssim, en rivalitat amb Rose Avalon (la protagonista, Júlia) i la seva femenina família, amb la mare Marisa Sánchez d’adalid de la causa, i amb Tasio Martín, el mestre massó que construeix aquest blog. Carme Macías, el nostre contacte al KOP (no li agrada que digui “Joana d’Arc dels okupes”, per tant no ho dic), comptabilitza un mínim de 4 “estrenes”, igual com la Merche Pérez, la cantautora pratenca que es representa a sí mateixa. La crítica de cinema i activista Marga Gómez i el seu marit arqueòleg-director Pere Izquierdo juraria que també van per les 4 vegades ¡dues d’elles amb els fills, que deuen ser els espectadors més joves que fins ara ha tingut la pel.lícula!

La festa, l’estrena al Capri i les signatures

La Marga Gómez i el Pere Izquierdo, a més, també s’han empassat la festa de presentació al Rustic del dijous dia 4 d’octubre. Això vol dir que han vist no només la pel.lícula sinó els seus descarts. Com ara tres minuts d’escena d’Edu Soto, el detectiu de sorolls, amputats al muntatge definitiu, que es van poder veure excepcionalment en aquesta ocasió. A la festa hi van assistir unes 100 persones, desbordant totes les previsions. Moltes, en concret 80, van signar un full en el que es demana al Verdi, el cine més representatiu de Gràcia, que projecti “Pactar con el gato”, que és també un retrat del barri de Gràcia. Aquesta ha estat una idea de Montse Vives, pintora gracienca. L’equip de la pel.lícula i alguns particulars s’han afegit a la iniciativa.

L’estrena al Capri ha seguit la tònica que sembla acompanyar aquesta pel.lícula: assistència discreta però molt bones crítiques, algunes entusiastes. I unanimitat respecte el valor del treball dels actors principals, Rose Avalon, Pau Roca i Alberto Jiménez.

Altres qüestions

Neus Macías, a la que agraeixo molt els seus comentaris sobre la pel.lícula, pregunta en aquest mateix blog si el guionista tenia al cap algun dels actors a l’hora d’escriure. Bé, doncs sí, a Pau Roca. El paper d’Aparissi va estar escrit pensant en ell. I també Alfredo Castellanos i Núria Megías, els videoartistes que viuen a la torre més alta i que fan de sí mateixos. La resta han vingut més tard. Alberto Jiménez (David) va entrar en el paper i es va reescriure en part per a que el fes ell. I un afortunat atzar va conduir cap a Rose Avalon (Júlia), que va ser escollida, entre altres coses, per la seva mirada. Vaig veure Belén Fabra (Sara) a una mostra de teatre de l’Escola Nancy Tuñón, d’on prové també Pau Roca. Edu Soto (el detectiu de sorolls) es va afegir a l’equip molt poc abans del rodatge, igual com la Vicky Peña (Consuelo). Violeta Llueca (Alícia, la neuròtica de sorolls) és una de les primeres eleccions però el paper es va anar adaptant a la seva mesura després de ser escrit i després d’assajar amb Pau i Rose (tenia un registre més seriós en els primers esborranys de guió).

Repetir clips

Aprofito per suggerir els visionats del trailers-clips que més bon resultat ens han donat fins a la data. Si ja s’han vist crec que tampoc fa mal veure’ls per segona vegada. O moltes.

El més vist de tots, prop de 3000 visionats, imatges ràpides sobre l’actuació avantguardista de Mireia Tejero i Dàcil López, és aquest:
(clic) "Actuació avantguardista", per Mireia Tejero i Dàcil López

El que més progressa, fins a la data sense la menor promoció, la cançó “Erotismo” de Merche Pérez:
(clic) "Erotismo", per Merche Pérez

miércoles, 3 de octubre de 2007

Al Prat Ràdio

Catalá      Castellano


Descarregar arxiu -
No pretenc desmentir res del que dic al reportatge del Prat Ràdio. Al contrari, voldria ampliar-ho i comentar-ho.

Per exemple, l'aforisme citat pels personatges i escrit al cartell: "a una parella domina qui estima menys" (ho diu Anaïs Nin als seus diaris: ella era qui estimava més i la seva parella, Henry Miller, qui dominava). Però no és que la pel.lícula sigui una il.lustració d'aquesta afirmació, més aviat és una reflexió d'aquest enunciat posat entre interrogants: ¿a una parella domina qui estima menys?

La pel.lícula presenta un encadenament d'amors no correspostos. Aparisi estima Júlia, que estima David, que… Malgrat això, no estem parlant d'un drama sinó d'un "drama alegre", perquè hi ha amor als personatges i, per extensió, amor a la vida. Els personatges no correspostos són sempre els que estan en acció, la il.lusió d'un instant feliç és el seu motor. Lluiten. El més passiu és de fet el personatge més estimat.

Difícilment pot no ser alegre una pel.lícula de gats i de terrats.

Es parla a l'entrevista de projecte familiar i d'amics. Sí, però en el millor dels cassos. En el menys amateur dels cassos (i això que tots els implicats provenim del cinema amateur!). La família Marimón en ple ha posat la banya en aquest projecte. Tots. I també els amics: la Merche Pérez, cantant i actriu, el Tasio Martín, analista del projecte i autor del blog (a més d'extra), la Carme Macías, un dels caps visibles dels okupes del Prat o el Joan Montblanc (tots dos fan el seu cameo). Importantíssima la família d'Elisabeth Prandi, la directora de fotografia i del seu company Adrià Cillero, el muntador (amb María José Gilabert, companya de Joan Marimón). La gata d'Elisabeth és la Jo-Jo, la gata bòrnia de la pel.lícula. I els amics d'Elisabeth i de qui subscriu són els videoartistes que es representen a sí mateixos, Alfredo Castellanos i Núria Megías, i Jesús Ramos (el vagabund airat del film), present des del guió fins a la promoció "de guerrilla".

El caràcter pratenc de "Pactar amb el gat" es reforça, a més de la producció, per la presència de la protagonista Rose Avalon, del barri de Sant Cosme. Els assaigs es van fer tots al Prat: mig any a l'estudi i els terrats de l'antic Monmari. I el rodatge a aquests terrats, al cine Capri, i -com s'ha dit- al KOP, autèntica capella sixtina del graffiti.

L'entrevista acaba amb una reflexió sobre la lentitud amb que aquesta pel.lícula pot avançar entre el públic. Cert. No hi ha hagut subvencions anticipades ni tampoc un pressupost rellevant per la promoció. Això ens treu pòlvora per avançar amb rapidesa. Depenem del boca-orella. Necessitem temps. Si la pel.lícula t'agrada, lector, no t'ho guardis per tu.

martes, 2 de octubre de 2007

Azoteas y terrados, filmados.

El director, observador fabulador, sensible comunicador, ha transmutado en doméstico felino explorador para, así, mostrar nuestras azoteas y terrados, filmados.

Para muestra, el álbum.