martes, 29 de junio de 2010

Cine CAPRI (II)

Les pel.lícules

En 43 anys d’història al cinema Capri s’han projectat milers de pel.lícules. Més de 7000 en un càlcul aproximat, degut al programa doble que canviava cada cap de setmana, a les maratons de terror de cinc films al dia, les matinals d’art i assaig dels diumenges dels anys vuitanta, les sessions de cine-club de l’Ajuntament i de la UNESCO, les estrenes de curts i llargs, els curts en sessió normal quan eren obligatoris, les jornades d’homenatge a cineastes amateurs, la contribució al darrer festival de Medi Ambient (FICMA), etc.

I el número de films continua creixent cada setmana. Resumir-ho és com intentar resumir la història del cine. Però, per què no? recordarem uns quants films.

El primer de tots va ser “My Fair Lady”, el de la inauguració. En els anys setanta el Capri va adherir-se al cinema de catàstrofes (“La aventura del Poseidón”, “El coloso en llamas”), i sobretot a una moda molt significativa pel Prat, la de les arts marcials. Significativa pels campions d’Europa i no sé si del món de taekwondo que van sorgir al nostre poble a partir d’aquells anys. Recordo que el públic estava enlluernat per films com “Operación dragón” amb Bruce Lee. I que la fàbrica de Hong-Kong semblava que no s’esgotaria mai (“El luchador manco”). En una altra òrbita, un autèntic bombasso al
Prat va ser “Perros callejeros” (1977): el trailer ja va ser aplaudit a la sala quan el Torete deia “… y entonces me vine al Prat”. Vem fer la pel.lícula unes quantes vegades en setmanes diferents i els projeccionistes ens vem aprendre els diàlegs de memòria (“Cuando pille al Cornetilla le pego un curro que lo mato ¿por qué no silbó?). Una de les transformacions més grans en la meva memòria ha estat la de les pel.lícules de Pajares i Esteso; en aquella època les considerava pèssimes, avui les trobo genials. Totes van passar pel Capri, sempre amb gran èxit de públic. Per exemple, “Los bingueros” (1979). Gran èxit també per l’única estrena conjunta de Capri, Modern i Monmari al Prat: va ser el setembre del 1978 i el film era estrictament pratenc, “L’exhibidor”, dirigit per Fermín Marimón. En 1980, quan va tancar el Monmari i el cine Capri va entrar en competència amb Modern i Artesà, van venir una colla de títols de gran èxit: “Fiebre del sábado noche”, “Grease”, “Poltergeist”, “Doctor Zhivago”, “Encuentros en la tercera fase”, “En busca del arca perdida”, “E.T.”. Vàries vegades “2001. Una odisea del espacio”, el film de Kubrick que ha marcat a tanta gent. Els anys vuitanta són l’època dels videoclubs i d’una gran crisi als cinemes, fins el punt que en el 1980 tanca el Monmari i en els cinc anys següents cauen Artesà i Modern. Al Capri es canvien butaques i instal.lacions de tota mena. Dels vuitanta recordo “Dirty dancing” (1987), “Robocop” (1987) i un exitàs de jovenetes preadolescents furibundes que cridaven exaltades “¡zorra, pedorra!” a la noia perversa de “Sufre, mamón” (1987) amb els Hombres G. Un film que va funcionar misteriosament bé al Prat, i encara no m’explico per què, en el que es parlava tota l’estona de poesia i d’autors literaris, va ser “El club de los poetas muertos” (1989). Chapeau.

El 4 d’abril de 1990 s’estrena al Capri, al costat de 24 sales més, “Peraustrínia 2004”, film d’animació pratenc, produït i realitzat per pratencs vinculats, a més, al Capri. La sala s’omple de gent que ha treballat a la primera pel.lícula de dibuix animat en versió original catalana.

“Pretty woman” (1990) i “Terminator 2” (1991) van tirar bé, però una petita pel.lícula que va xutar de meravella al Prat i que es va fer en 21 sessions va ser “Las tortugas Ninja” (1990).

En el 1992 celebrem els 25 anys del Capri amb un film especialment entranyable “Cinema Paradiso”, que ens toca a tots els que estimem el cine. Fermín Marimón va fer uns parlaments molt aplaudits en una sala plena. En els anys 90 la Disney va espabilar i encara es recorden les cues fins a la botiga Tele-Radio de l’Avinguda Montserrat per “La bella y la bestia”, el 16 i 17 de gener del 1993. De tota manera, el gran èxit de tots els temps del Capri ha estat fins a la data “Titanic”; les cues arriben fins als jutjats del carrer Coronel Sanfeliu i es projecta durant cinc setmanes en gener i febrer, i després el juny del 1997. Difícil superar aquesta marca.

Poc abans, “Toy story” (1995) en animació 3d, agrada molt al públic pratenc, on abunden els afeccionats al dibuix i l’animació. Cada film d’animació de la Pixar ha funcionat bé al Prat. Com, recentment, “Wall-E” (2008) o “Up” (2009)

El 25 de gener del 2001 s’estrena al Capri un film rodat al Capri: “Anita no perd el tren” de Ventura Pons. Glamour a mil.

Desfilen en els anys 2000, “Amelie” (2001), “Shrek” (2001), la saga “El señor de los anillos” o els “Harry Potter”. Tot va passant pel Capri, com “Hable con ella” (2002) d’Almodóvar (la taquillera ens va alertar que el film valia la pena). I el film d’aquest blog, és clar, “Pactar con el gato” (2007), projectat primer en castellà i després, en les festes dels 40 anys del cinema Capri –desembre del 2007- en català.

Els darrers èxits populars del Capri van lligats a la saga dels joves vampirs: "Crepúsculo", "Luna nueva" i, aquesta setmana, des de dimecres dia 30 de juny fins a diumenge 4 de juliol del 2010, estrena mundial també al Capri, “Eclipse” (consulteu cartellera).
  Las películas

En 43 años de historia en el cine Capri se han proyectado miles de películas. Más de 7000 en un cálculo aproximado, debido al programa doble que cambiaba cada fin de semana, a las maratones de terror de cinco films al dia, las matinales de arte y ensayo de los domingos de los años ochenta, las sesiones de cine-club del Ayuntamiento y de la UNESCO, los estrenos de cortos y largos, los cortos en sesión normal cuando eran obligatorios, las jornadas de homenaje a cineastas amateurs, la contribución al último festival de Medi Ambient (FICMA), etc.

Y el número de films continúa creciendo cada semana. Resumirlo podría ser como intentar resumir la historia del cine. Pero ¿por qué no? Recordaremos unos cuantos films.

El primero de todos fue “My Fair Lady”, el de la inauguración. En los años setenta el Capri se adhirió al cine de catástrofes (“La aventura del Poseidón”, “El coloso en llamas”), y sobre todo a una moda muy significativa en El Prat, la de las artes marciales. Significativa por los campeones de Europa y no sé si del mundo de taekwondo que surgieron en nuestro pueblo a partir de aquellos años. Recuerdo que el público estaba fascinado por films como “Operación dragón” con Bruce Lee. Y que la fábrica de Hong-Kong parecía que no se agotaría nunca (“El luchador manco”). En otra órbita, un verdadero bombazo en El Prat fue “Perros callejeros” (1977): el trailer ya fue aplaudido en la sala cuando el Torete decía “… y entonces me vine al Prat”. Hicimos la película unas cuantas veces en semanas distintas y los proyeccionistas nos aprendimos los diálogos de memoria (“Cuando pille al Cornetilla le pego un curro que lo mato ¿por qué no silbó?). Una de las transformaciones más grandes en mi memoria ha sido la de las películas de Pajares y Esteso; en aquella época las considerava pésimas, hoy las encuentro geniales. Todas pasaron por el Capri, siempre con gran éxito de público. Por ejemplo, “Los bingueros” (1979). Gran éxito también para el único estreno conjunto de Capri, Moderno y Monmari en El Prat: fue el septiembre del 1978 y el film era estrictamente pratense, “El exhibidor”, dirigido por Fermín Marimón. En 1980, cuando cerró el Monmari y el cine Capri entró en competencia con Moderno y Artesano, llegó un montón de títulos de gran éxito: “Fiebre del sábado noche”, “Grease”, “Poltergeist”, “Doctor Zhivago”, “Encuentros en la tercera fase”, “En busca del arca perdida”, “E.T.”. Varias veces “2001. Una odisea del espacio”, el film de Kubrick que ha marcado a tanta gente. Los años ochenta son la época de los videoclubs y de una gran crisis en los cines, hasta el punto de que en el 1980 cierra el Monmari y en los cinco años siguientes caen Artesano y Moderno. En el Capri se cambian butacas e instalaciones de todo tipo. De los ochenta recuerdo “Dirty dancing” (1987), “Robocop” (1987) y un exitazo de jovencitas preadolescentes furibundas que gritaban exaltadas “¡zorra, pedorra!” a la chica perversa de “Sufre, mamón” (1987) con los Hombres G. Un film que funcionó misteriosamente bien en El Prat, y todavía no me explico por qué, en el que se hablaba todo el rato de poesía y de autores literarios, fue “El club de los poetas muertos” (1989). Chapeau.

El 4 d’abril de 1990 se estrena en el Capri, junto a 24 salas más, “Peraustrinia 2004”, film de animación pratense, producido y realizado por pratenses vinculados, además, al Capri. La sala se llena de gente que ha trabajado en la primera película de dibujo animado en versión original catalana.

“Pretty woman” (1990) y “Terminator 2” (1991) funcionaron bien, pero una pequeña película que chutó de maravilla en El Prat y que se hizo en 21 sesiones fue “Las tortugas Ninja” (1990).

En el 1992 celebramos los 25 años del Capri con un film especialmente entrañable “Cinema Paradiso”, que toca a todos los que amamos el cine. Fermín Marimón parlamentó muy aplaudidamente en una sala llena. En los años 90 la Disney espabila y todavía se recuerdan las colas hasta la tienda Tele-Radio de la Avenida Montserrat por “La bella y la bestia”, el 16 y 17 de enero del 1993. De todos modos, el gran éxito de todos los tiempos del Capri ha sido hasta la fecha “Titanic”; las colas alcanzaron los juzgados de la calle Coronel Sanfeliu y se proyectó durante cinco semanas en enero y febrero, y después en junio del 1997. Difícil superar esta marca.

Poco antes, “Toy story” (1995) en animación 3d, gusta mucho al público pratense, en el que abundan los aficionados al dibujo y a la animación. Cada film de animación de la Pixar ha funcionado bien en el Prat. Como, recientmente, “Wall-E” (2008) y “Up” (2009)

El 25 de enero del 2001 se estrena en el Capri un film rodado en el Capri: “Anita no pierde el tren” de Ventura Pons. Glamour a mil.

Desfilan en los años 2000, “Amelie” (2001), “Shrek” (2001), la saga “El señor de los anillos” o los “Harry Potter”. Todo lo relevante va pasando por el Capri, como “Hable con ella” (2002) de Almodóvar (la taquillera nos alertó que el film valía la pena). Y el film de este blog, claro está, “Pactar con el gato” (2007), proyectado primero en castellano y después, en las fiestas de los 40 años del cine Capri –diciembre del 2007- en catalán.

Los últimos éxitos populares del Capri van ligados a la saga de los jóvenes vampiros: "Crepúsculo", "Luna nueva" y, esta misma semana, desde el miércoles dia 30 de junio hasta el domingo 4 de julio del 2010, estrena mundial también en el Capri, de “Eclipse” (consultad cartelera).



miércoles, 23 de junio de 2010

Cine CAPRI (I)



El cine Capri és l’únic cinema en actiu del Prat de Llobregat (Barcelona). Quan es va inaugurar en 1967 era el quart, després del Centre Artesà, el cinema Modern i el Monmari. Per diverses raons, s’ha anat convertint en un símbol del nostre poble, tal com es pot veure en aquest collage de FH Sansa del 2009 dedicat al Prat.
 
El cine Capri es el único cine en activo del Prat de Llobregat (Barcelona). Cuando se inauguró en 1967 era el cuarto, después del Centre Artesà, el cine Moderno y el Monmari. Por diversas razones, se ha ido convirtiendo en un símbolo de nuestro pueblo, tal como se puede ver en este collage de FH Sansa del 2009 dedicado al Prat.



La seva pre-història és a grans trets la següent:

Joaquim Marimón inaugura el cine Monmari en el 1946, quan el seu fill Fermín té 14 anys. Nou més tard, Fermín i el seu amic Jordi Bringué, amb qui havia filmat l’històric “Prat documental” en 1950, s’encarreguen del cinema “El cinco de Oros” de les Cases Barates de Can Tunis (Barcelona).

En el 1958, els Marimón compren els solars de l’Avinguda Verge de Montserrat als germans Balcells Rocamora i s’inicien unes obres que es prolongaran nou anys. La gestació del Capri, doncs, serà més lenta que la del Centre Artesà, inaugurat en 1919 i construït en sis mesos. Els plànols del Capri són de Pau Monguió i els constructors són Jaume Monès i Arturo Monès.

En el 1966, després de 13 anys, es tanca el cinema “El Cinco de Oros”.
 
Su pre-historia es a grandes rasgos la siguiente:

Joaquim Marimón inaugura el cine Monmari en 1946, cuando su hijo Fermín cuenta 14 años. Nueve más tarde, Fermín y su amigo Jordi Bringué, con quien había filmado el histórico “Prat documental” en 1950, se encargan del cine “El cinco de Oros” de las Casas Baratas de Can Tunis (Barcelona).

En 1958, los Marimón compran los solares de la Avenida Verge de Montserrat a los hermanos Balcells Rocamora y se inician unas obras que se prolongarán nueve años. La gestación del Capri, pues, es más lenta que la del Centre Artesà, inaugurado en 1919 y construido en seis meses. Los planos del Capri son de Pau Monguió y los constructores son Jaume Monès y Arturo Monès.

En 1966, después de 13 años, se cierra el cine “El Cinco de Oros”.



El dissabte 23 de desembre de 1967 a les 18.30 s’inaugura el Cine Capri amb “My Fair Lady” (1964) film musical que dirigeix George Cukor amb guió d’Alan Jay Lerner basat en la novel.la “Pigmalió” de George Bernard Shaw, i interpretat per Audrey Hepburn i Rex Harrison.

La plantilla del local està formada pels acomodadors Sílvia Amat i Gonzalo Gómez (que encara hi són, 43 anys més tard), Antonio Piernas, Roberto Valderrey i Rafael Godino. La neteja la porten Cinta Ventura i Carmen García.

L’equipament de la cabina de projecció són dos projectors OSSA VI. A platea hi ha 800 butaques tapissades i a l’amfiteatre 400 de fusta. La pantalla gegant fa 6 per 12,25 metres.
 
El sábado 23 de diciembre de 1967 a las 18.30 se inaugura el Cine Capri con “My Fair Lady” (1964) film musical que dirige George Cukor con guión de Alan Jay Lerner basado en la novela “Pigmalión” de George Bernard Shaw, e interpretado por Audrey Hepburn y Rex Harrison.

La plantilla del local está formada por los acomodadores Sílvia Amat y Gonzalo Gómez (que siguen ahí, 43 años después), Antonio Piernas, Roberto Valderrey y Rafael Godino. La limpieza la llevan Cinta Ventura y Carmen García.

El equipo de la cabina de proyección son dos proyectores OSSA VI. En platea hay 800 butacas tapizadas y en el anfiteatro 400 de madera. La pantalla gigante mide 6 por 12,25 metros.



Com es pot veure al cartell, la recaptació de la sessió inaugural va ser dedicada a finalitats benèfiques.
 
Como se puede ver en el cartel, la recaudación de la sesión inaugural fue dedicada a finalidades benéficas.


jueves, 17 de junio de 2010

PPPG + 1

Un any més tard

Conmemorem el primer aniversari de la PPPG (Performance de Perfeccionament de Pactar amb el Gato) a la paradisíaca i heroica llibreria gracienca Cinemascope, de Joan Vall Karsunke, amb unes noves fotos secretes sortides de la càmara del nostre amic Jaume Duch, que es va inmortalitzar amb alguns de nosaltres.
 Un año después

Conmemoramos el primer aniversario de la PPPG (Performance de Perfeccionamiento de Pactar con el Gato) en la paradisíaca y heroica librería graciense Cinemascope, de Joan Vall Karsunke, con unas nuevas fotos secretas salidas de la cámara de nuestro amigo Jaume Duch, que se inmortalizó con algunos de nosotros.




<· PPPC un año más ·>


viernes, 11 de junio de 2010

Regals, regalos (y3)




<· Regalos ·>


Regals

Tenim una gata a casa, de pell gris-violàcia, rostre rosat i ulls verds resplendents. Es diu “Prat”. Va arribar empaquetada, procedent del taller de Paloma Soler Espiauba, la seva creadora. Perquè Paloma és pintora i la gata Prat viu a un quadre.
 Regalos

Tenemos una gata en casa, de piel gris-violácea, rostro rosado y ojos verdes resplandecientes. Se llama “Prat”. Llegó empaquetada, procedente del taller de Paloma Soler Espiauba, su creadora. Porque Paloma es pintora y la gata Prat vive en un cuadro.



Però jo no diria que la gata Prat sigui de mentida. Està tan viva com la resta dels habitants de la casa, inclós el nostre gos Duc i el llangardaix que de vegades treu el cap entre els testos de la terrassa.
 
Pero yo no diría que la gata Prat sea de mentira. Está tan viva como el resto de los habitantes de la casa, incluido nuestro perro Duc y el lagarto que a veces se deja ver entre los tiestos de la terraza.



Tan viva com cadascun dels gats que han tingut la sort de viure en el millor hogar possible, els quadres de Paloma Soler Espiauba.

Quan la gata Prat va arribar a casa, va ser un dia de festa. Avui el nostre àtic és millor del que era, como cadascuna de les cases amb obres de la Paloma. El seu art són vitamines per a la vida i reconciliació amb l’ésser humà.

L’art de la Paloma és molt més que això. Podeu comprovar-ho a la seva pàgina web:
 
Tan viva como cada uno de los gatos que han tenido la suerte de vivir en el mejor hogar posible, los cuadros de Paloma Soler Espiauba.

Cuando la gata Prat llegó a casa, hubo fiesta. Hoy nuestro ático es mejor de lo que era, como cada uno de los hogares con obras de Paloma. Su arte son vitaminas para la vida y reconciliación con el ser humano.


El arte de Paloma es mucho más que eso. Podéis comprobarlo en su página web:

www.palomasolerespiauba.com/


O en l’article que li vam dedicar fa un temps en aquest mateix blog:
 
O en el artículo que le dedicamos hace un tiempo desde este mismo blog:

Pactando... Paloma Soler Espiauba

domingo, 6 de junio de 2010

Regals, regalos (2)




<· Regalos ·>


Regals

Adriana Villamizar és una moderna Sherezad conta contes que vaig conèixer a Valencia fa poc més d’un any. És poeta, és fotògrafa, li agrada la pintura d’Edvard Hopper, el color violeta-morat, la música de Serrat i de Drexler, i viu el cinema amb passió. Profesionalment –i també des de l’amor- és guionista i professora de guió a la Universitat Javeriana de Cali (Colombia). Crea vincles indestructibles amb amics i amb alumnes. I té un altre ofici sorprenent que als qui suspeníem en treballs manuals ens pot fer sobreixir de perplexitat, fascinació i enveja: construeix caleidoscopis. Dels de més difícil filigrana: els de tipus magiscòpic i també els de disc giratori.

Així doncs, Adriana és també “la calidoscopista de Cali”, si se’m permet l’expressió.

En el seu moment, aquesta noia colombiana va organitzar un cine fórum amb la nostra pel.lícula a la seva ciutat natal pero ara ens estimem més parlar d’una d’aquestes meravelles amb disc giratori, que ella va construir en homenatge a la nostra pel.lícula. Vet aquí:
 Regalos

Adriana Villamizar es una moderna Sherezade cuenta cuentos a la que conocí en Valencia hace poco más de un año. Es poeta, es fotógrafa, le gusta la pintura de Edvard Hopper, el color violeta-morado, la música de Serrat y de Drexler y vive el cine con pasión. Profesionalmente –y también desde el amor- es guionista y profesora de guión en la Universidad Javeriana de Cali (Colombia). Crea vínculos indestructibles con amigos y con alumnos. Y tiene otro oficio sorprendente que a los que suspendíamos en trabajos manuales nos puede llenar de perplejidad, fascinación y envidia: construye caleidoscopios. De los de
mayor filigrana: los de tipo magiscópico y también los de disco giratorio.

Así pues, Adriana es también “la calidoscopista de Cali”, si se me permite decirlo.

En su momento, esta chica colombiana organizó un cine fórum con nuestra película en su ciudad natal pero ahora queremos hablar de una de esas maravillas con disco giratorio, que ella construyó en homenaje a nuestra película. Véase:



Amb un artefacte com aquest, es poden veure imatges semblants a les d’aquestes fotos de la mateixa Adriana:

Con un artefacto como ese, pueden verse imágenes parecidas a las de estas fotos de la misma Adriana:




Per a saber més d’Adriana Villamizar, vegeu el seu blog:

Para saber más de Adriana Villamizar, véase su blog:

azulquitapenas.blogspot.com

martes, 1 de junio de 2010

Regals, regalos (1)




<· Regalos ·>


Regals

En la part més positiva de la trajectòria de la pel.lícula dels gats hem de situar els amics nous que hem anat fent. En alguns cassos, aquests amics ens han fet regals que ens omplen de bona energia a cada instant.

Jaume Duch, amic de Joan Vall i de la seva llibreria Cinemascope, va regalar-nos fa un any, en la performance de perfeccionament de la pel.lícula, una sèrie de gats de fusta fets pel seu pare Ramon.
 Regalos

En la parte más positiva de la trayectoria de la película de gatos tenemos que situar a los amigos nuevos que han ido surgiendo. En algunos casos, estos amigos nos han hecho obsequios que nos llenan de buena energía a cada instante.

Jaume Duch, amigo de Joan Vall y asiduo de su librería Cinemascope, nos regaló hace un año, en la performance de perfeccionamiento de la película, una serie de gatos de madera hechos por su padre Ramon.



Però la cosa no va acabar aquí. Ramon Duch, un artista, un personatge, un home al qual no es pot oblidar i que posa de bon humor cada vegada que es pensa en ell, en el seu pessebre dels darrers Nadals, format per figures mòbils que ell mateix ha modelat, va incloure un “nino Joan Marimón” que em va omplir de perplexitat i agraïment i que ara descansa a la meva taula de treball.

Gràcies, Ramon i Jaume Duch!

Pero la cosa no terminó aquí. Ramon Duch, un artista, un personaje, un hombre a quien no se puede olvidar y que te pone de buen humor cada vez que piensas en él, en su pesebre de las últimas Navidades, formado por figuras moviles que él mismo ha modelado, incluyó un “muñeco Joan Marimón” que me llenó de perplejidad y agradecimiento y que ahora descansa en mi mesa de trabajo.

¡Gracias, Ramon y Jaume Duch!