![]() <· Regalos ·> | ||||
| Regals Adriana Villamizar és una moderna Sherezad conta contes que vaig conèixer a Valencia fa poc més d’un any. És poeta, és fotògrafa, li agrada la pintura d’Edvard Hopper, el color violeta-morat, la música de Serrat i de Drexler, i viu el cinema amb passió. Profesionalment –i també des de l’amor- és guionista i professora de guió a la Universitat Javeriana de Cali (Colombia). Crea vincles indestructibles amb amics i amb alumnes. I té un altre ofici sorprenent que als qui suspeníem en treballs manuals ens pot fer sobreixir de perplexitat, fascinació i enveja: construeix caleidoscopis. Dels de més difícil filigrana: els de tipus magiscòpic i també els de disc giratori. Així doncs, Adriana és també “la calidoscopista de Cali”, si se’m permet l’expressió. En el seu moment, aquesta noia colombiana va organitzar un cine fórum amb la nostra pel.lícula a la seva ciutat natal pero ara ens estimem més parlar d’una d’aquestes meravelles amb disc giratori, que ella va construir en homenatge a la nostra pel.lícula. Vet aquí: | Regalos Adriana Villamizar es una moderna Sherezade cuenta cuentos a la que conocí en Valencia hace poco más de un año. Es poeta, es fotógrafa, le gusta la pintura de Edvard Hopper, el color violeta-morado, la música de Serrat y de Drexler y vive el cine con pasión. Profesionalmente –y también desde el amor- es guionista y profesora de guión en la Universidad Javeriana de Cali (Colombia). Crea vínculos indestructibles con amigos y con alumnos. Y tiene otro oficio sorprendente que a los que suspendíamos en trabajos manuales nos puede llenar de perplejidad, fascinación y envidia: construye caleidoscopios. De los de mayor filigrana: los de tipo magiscópico y también los de disco giratorio. Así pues, Adriana es también “la calidoscopista de Cali”, si se me permite decirlo. En su momento, esta chica colombiana organizó un cine fórum con nuestra película en su ciudad natal pero ahora queremos hablar de una de esas maravillas con disco giratorio, que ella construyó en homenaje a nuestra película. Véase: | |||
![]() | ||||
Amb un artefacte com aquest, es poden veure imatges semblants a les d’aquestes fotos de la mateixa Adriana: | Con un artefacto como ese, pueden verse imágenes parecidas a las de estas fotos de la misma Adriana: | |||
![]() ![]() ![]() ![]() | ||||
Per a saber més d’Adriana Villamizar, vegeu el seu blog: | Para saber más de Adriana Villamizar, véase su blog: | |||
azulquitapenas.blogspot.com ![]() | ||||
Mostrando entradas con la etiqueta Regalos. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Regalos. Mostrar todas las entradas
domingo, 6 de junio de 2010
Regals, regalos (2)
martes, 1 de junio de 2010
Regals, regalos (1)
![]() <· Regalos ·> | ||||
| Regals En la part més positiva de la trajectòria de la pel.lícula dels gats hem de situar els amics nous que hem anat fent. En alguns cassos, aquests amics ens han fet regals que ens omplen de bona energia a cada instant. Jaume Duch, amic de Joan Vall i de la seva llibreria Cinemascope, va regalar-nos fa un any, en la performance de perfeccionament de la pel.lícula, una sèrie de gats de fusta fets pel seu pare Ramon. | Regalos En la parte más positiva de la trayectoria de la película de gatos tenemos que situar a los amigos nuevos que han ido surgiendo. En algunos casos, estos amigos nos han hecho obsequios que nos llenan de buena energía a cada instante. Jaume Duch, amigo de Joan Vall y asiduo de su librería Cinemascope, nos regaló hace un año, en la performance de perfeccionamiento de la película, una serie de gatos de madera hechos por su padre Ramon. | |||
![]() | ||||
Però la cosa no va acabar aquí. Ramon Duch, un artista, un personatge, un home al qual no es pot oblidar i que posa de bon humor cada vegada que es pensa en ell, en el seu pessebre dels darrers Nadals, format per figures mòbils que ell mateix ha modelat, va incloure un “nino Joan Marimón” que em va omplir de perplexitat i agraïment i que ara descansa a la meva taula de treball. Gràcies, Ramon i Jaume Duch! | Pero la cosa no terminó aquí. Ramon Duch, un artista, un personaje, un hombre a quien no se puede olvidar y que te pone de buen humor cada vez que piensas en él, en su pesebre de las últimas Navidades, formado por figuras moviles que él mismo ha modelado, incluyó un “muñeco Joan Marimón” que me llenó de perplejidad y agradecimiento y que ahora descansa en mi mesa de trabajo. ¡Gracias, Ramon y Jaume Duch! | |||
![]() | ||||
Suscribirse a:
Entradas (Atom)






































































