lunes, 24 de octubre de 2016

Elena Jaumandreu, valorada

"ELENA JAUMANDREU ÉS
LA MILLOR MUNTADORA
DEL MÓN" (Orson Welles)


El passat dissabte 22 d’octubre del 2016 es va celebrar a Cardona la distinció de la Colegiata de Sant Vicenç com a Tresor de la Cultura Cinematogràfica Europea, per haver estat la ubicació en la que Orson Welles va rodar les imatges de la cort reial a "Campanadas a Medianoche" (1965).

L’Acadèmia de Cinema de Catalunya amb la seva presidenta (Isona Passola), la Filmoteca de Catalunya amb el seu director (Esteve Riambau), Cardona i el seu Batlle, Ferran Estruch, i l’EFA (European Film Academy) representada amb multitud de personalitats van assistir a l’acte. Dos dels professionals més homenatjats i entrevistats van ser Elena Jaumandreu, la muntadora d’imatge, i Frederick Müller, muntador de les músiques.
 "ELENA JAUMANDREU ES
LA MEJOR MONTADORA
DEL MUNDO" (Orson Welles)


El pasado sábado 22 de octubre del 2016 se celebró en Cardona la distinción de la Colegiata de Sant Vicenç como Tesoro de la Cultura Cinematográfica Europea, por haber sido la localización en la que Orson Welles rodó las imágenes de la corte real en "Campanadas a Medianoche" (1965).

La Acadèmia de Cinema de Catalunya con su presidenta (Isona Passola), la Filmoteca de Catalunya con su director (Esteve Riambau), Cardona y su alcalde, Ferran Estruch, y la EFA (European Film Academy) representada a través de multitud de personalidades asistieron al acto. Dos de los profesionales más homenajeados y entrevistados fueron Elena Jaumandreu, la montadora de imagen, y Frederick Müller, montador de las músicas.

Tal com diu Chris Welles Feder, filla del director, "Campanadas a medianoche" és el film predilecte d’Orson Welles, que és alhora –com tothom sap- un dels cineastes més importants de la història.

El procés de muntatge d’aquest film va durar deu mesos, un dels més llargs de la cinematografia espanyola (la producció va ser d’Emiliano Piedra). Poc temps després que acabés el procès de muntatge, Orson Welles li va demanar a Gustavo Quintana, el director de producció, que li digués al muntador Francesc Jaumandreu que la seva filla Elena, aleshores de 29 anys, era "la millor muntadora del món". El pare va preparar una festa amb cava i li va comunicar el missatge a la seva filla.
  Tal como dice Chris Welles Feder, hija del director, "Campanadas a Medianoche" fue el film predilecto de Orson Welles, que es –como todo el mundo sabe- uno de los cineastas más importantes de la historia.

El proceso de montaje de este film duró diez meses, uno de los más largos de la cinematografía española (la producción fue de Emiliano Piedra). Poco después de que terminara el proceso de montaje, Orson Welles le pidió a Gustavo Quintana, el director de producción, que le dijera al montador Francesc Jaumandreu que su hija Elena, de 29 años en aquel momento, era "la mejor montadora del mundo". El padre preparó una fiesta con cava y le comunicó el mensaje a la hija.

Cinquanta un anys més tard ho tornem a celebrar. Elena Jaumandreu ha estat justament entrevistada per tots el mitjans i valorat el seu treball.

  Cincuenta y un años más tarde lo volvemos a celebrar. Elena Jaumandreu ha sido justamente entrevistada por todos los medios y valorado su trabajo.

"Campanadas a Medianoche" (Chimes at Midnight, 1965)

La història relata el procés de maduració del jove príncep Hal, que té dos pares, un de reial, el rei Enric IV, i un de simbòlic, un amic que actua com a mentor paternal, el vell Falstaff, vividor, savi i alhora innocent. En la trajectòria, Hal perd els dos pares, el rei mor i ell, el successor, esdevé Enric V. Aleshores rebutja el seu vell amic Falstaff, desterrant-lo, en certa forma traint l’amistat i provocant la seva mort. Una veu en off final explica que Hal-Enric V va ser un rei just i generós.
 

"Campanadas a Medianoche" (Chimes at Midnight, 1965)

La historia relata el proceso de maduración del joven príncipe Hal, que tiene dos padres, uno real, el rey Enrique IV, y uno simbólico, un amigo que actúa como mentor paternal, el viejo Falstaff, vividor, sabio y a la vez inocente. En la trayectoria, Hal pierde a los dos padres, el rey muere y él, el sucesor, se convierte en Enrique V. Entonces rechaza a su viejo amigo Falstaff, desterrándolo, en cierta forma traicionando la amistad y provocando su muerte. Una voz en off final explica que Hal-Enrique V fue un rey justo y generoso.

Campanadas a Medianoche

L’estructura de l’argument, com es pot veure a l’esquema adjunt, és la següent:
  • Part I. Conflicte a la cort per la rebelió dels aspirants a la corona i simultàniament frívola alegria a la taverna, on el jove Hal i el vell Falstaff porten una vida feliç al marge de la llei. (36 minuts)
  • Part II. La batalla de Shrewsbury. Hal i també Falstaff es veuen conduïts a la batalla en defensa de la corona del pare de Hal, el rei. Falstaff té un comportament cobard. Hal guanya el seu duel personal contra Percy Hotspur, l’aspirant. (32 minuts)
  • Part III. La mort del rei. Falstaff és feliç per la futura coronació del seu jove amic Hal. (30 minuts)
  • Part IV. La mort de Falstaff. El nou rei desterra Falstaff, que mor de pena. (11 minuts)
  La estructura del argumento, como se ve en el esquema adjunto, es la siguiente:
  • Parte I. Conflicto en la corte por la rebelión de los aspirantes a la corona y simultáneamente frívola alegría en la taberna, donde el joven Hal y el viejo Falstaff llevan una vida feliz al margen de la ley. (36 minutos)
  • Parte II. La batalla de Shrewsbury. Hal y también Falstaff se ven conducidos a la batalla en defensa de la corona del padre de Hal, el rey. Falstaff tiene un comportamiento cobarde. Hal gana su duelo personal contra Percy Hotspur, el aspirante. (32 minutos)
  • Parte III. La muerte del rey. Falstaff es feliz por la futura coronación de su joven amigo Hal. (30 minutos)
  • Parte IV. La muerte de Falstaff. El nuevo rey destierra a Falstaff, que muere de pena. (11 minutos)
Els espais principals del film són la cort reial i la taverna, que es van simultanejant d’inici a fi, amb el gran esdeveniment de la batalla de Shrewsbury en el punt mig, una seqüència de gran influència en l’audiovisual (muntada segons afirma Elena Jaumandreu pel propi Welles, l’única en la que el director es va posar als comandaments de la moviola). Brillant la idea visual dels ferits caiguts movent-se en el fang al final de la batalla i episodi d’antologia shakespereana el monòleg de Percy en l’agonia després de perdre el duel amb Hal ("Hal, m’has robat la meva joventut, em dol més aquesta idea que la fama que tu heretaràs de mi, però aquesta idea és filla de la vida, i la vida és bufó del temps..."). El registre de les seqüències a la cort és lent, greu, estàtic, solemne. El de les seqüències de taverna és alegre, dinàmic, amb fragmentació de molts punts de vista. El contrast cort-taverna actua de contrapunt constant en tot el film. És força original, quasi experimental, la seqüència de les trompetes en que Percy s’acomiada de la seva esposa per anar a la guerra: fins a vuit tocs de trompeta en ràfegues d’un a tres plans puntegen l’acció. Són més que destacables els diàlegs de personatges en moviment resolts amb muntatge de ritme ràpid, multitud de punts de vista i de plans de reacció. I respecte a la llei de l’eix.

  Los espacios principales del film son la corte real y la taberna, que se van simultaneando de principio a fin, con el gran acontecimiento de la batalla de Shrewsbury, en el punto medio, una secuencia de gran influencia en el audiovisual (montada según afirma Elena Jaumandreu por el propio Welles, la única en la que el director se puso a los mandos de la moviola). Brillante la idea visual de los heridos caídos revolcándose en el barro al final de la batalla y episodio de antología shakespereana el monólogo de Percy en la agonía después de perder el duelo con Hal ("Hal, me has robado mi juventud, me duele más esta idea que la fama que tu heredarás de mí, pero esta idea es hija de la vida, y la vida es bufón del tiempo..."). El registro de las secuencias de la corte es lento, grave, estático, solemne. El de las secuencias de taberna es alegre, dinámico, con fragmentación de muchos puntos de vista. El contraste corte-taberna actúa de contrapunto constante en todo el film. Es notablemente original, casi experimental, la secuencia de las trompetas en la que Percy se despide de su esposa para ir a la guerra: hasta ocho toques de trompeta en ráfagas de uno a tres planos puntúan la acción. Son más que destacables los diálogos de personajes en movimiento, resueltos con montaje de ritmo rápido, multitud de puntos de vista y de planos de reacción. Y respeto a la ley del eje.

Un film ideal per a reflexionar sobre el procès de maduració, la figura paterna, la mort del mentor per a deixar lliure l’heroi, per a valorar la fidelitat i la traició a l’amistat, l’honor, els plaers, la decrepitud, la vellesa i la mort.

Absolutament indicat per a aprendre muntatge i cinema.
  Un film ideal para reflexionar sobre el proceso de maduración, la figura paterna, la muerte del mentor para dejar libre al héroe, para valorar la fidelidad y la traición a la amistad, el honor, los placeres, la decrepitud, la vejez y la muerte.

Absolutamente indicado para aprender montaje y cine.

El montaje cinematográfico: del guión a la pantalla

 

miércoles, 19 de octubre de 2016

Esquema de Campanadas a Medianoche

Esquema de Campanadas a Medianoche en conmemoració de l'acte d'homenatge a aquest film d'Orson Welles dissabte 22 d'octubre a Cardona (on es va filmar molt bona part d'aquest film).

Amb assistència de la muntadora del film Elena Jaumandreu.
  Esquema de Campanadas a Medianoche con motivo del acto de homenaje a este film de Orson Welles que tendrá lugar el sábado 22 de octubre en Cardona (donde el film se filmó en su mayor parte).

Con la presencia de la montadora del film Elena Jaumandreu.

Campanadas a Medianoche