viernes, 29 de abril de 2016

sábado, 23 de abril de 2016

Sant Jordi 2016

martes, 19 de abril de 2016

Elena Jaumandreu, entrevistada

ENTREVISTA A
ELENA JAUMANDREU, muntadora d’Orson Welles


Diverses persones han estat buscant Elena Jaumandreu darrerament a causa d’una efemèride, els 50 anys d’un dels millors films de la història, “Campanadas a medianoche” (1965), produït, realitzat i muntat a Espanya, l’obra que el mateix Orson Welles s’estimava més de tota la seva filmografia.

Podria ser aquest que aquest any i el que ve Elena Jaumandreu obtingués nombrosos reconeixements. Ja té el nostre, tal com li vem expressar a l’entrevista de dues hores que ens va concedir al Museu d’Art de Cerdanyola.

 ENTREVISTA A
ELENA JAUMANDREU, montadora de Orson Welles


Diversas personas han estado buscando a Elena Jaumandreu últimamente a causa de una efeméride, los 50 años de uno de los mejores films de la historia, “Campanadas a medianoche” (1965), producido, realizado y montado en España, la obra que el mismo Orson Welles prefería de toda su filmografía.

Podría ser que este año y el que viene Elena Jaumandreu obtuviera numerosos reconocimientos. Ya cuenta con el nuestro, tal como le expresamos en la entrevista de dos horas que nos concedió en el Museu d’Art de Cerdanyola.

VEGEU EL CLIP D’ELENA JAUMANDREU, SEGMENT DEL DOCUMENTAL SOBRE PROFESSIONALS DEL MUNTATGE “EL MILLOR OFICI DEL MÓN” DE GABRIEL GÓMEZ QUINTELA Y JOAN MARIMÓN.
  VISIONAD EL CLIP DE ELENA JAUMANDREU, SEGMENTO DEL DOCUMENTAL SOBRE
PROFESIONALES DEL MONTAJE “EL MEJOR OFICIO DEL MUNDO”, DE GABRIEL GÓMEZ QUINTELA Y JOAN MARIMÓN.

ELENA JAUMANDREU, montadora de Orson Welles


Elena Jaumandreu va nèixer a Barcelona el 22 de juny de 1936, tres setmanes abans de la guerra civil. Als 6 anys el seu pare, Francesc Jaumandreu, s’emporta la família a Madrid i ella hi viu fins el 1969. Elena és filla de muntador, el seu pare Francesc, que li va ensenyar l’ofici, i germana de muntador, el seu germà petit Francesc, que el va aprendre d’ella.

  Elena Jaumandreu nació en Barcelona el 22 de junio de 1936, tres semanas antes de la guerra civil. A los 6 años su padre, Francesc Jaumandreu, se lleva la familia a Madrid y ella permanece allí hasta 1969. Elena es hija de montador, su padre Francesc, que le enseñó el oficio, y hermana de montador, su hermano menor Francesc, que lo aprendió de ella.

Un dels últims treballs d’Elena Jaumandreu és “Interior roig” (1983) d’Eugeni Anglada (director també de “La ràbia”, de 1978, i de nombrosos curtmetratges històrics en el cinema amateur català). En el 2015, Elena forma part del grup Gent Gran Activa que realitza el curtmetratge “El secret de la Torre Vermella”.

  Uno de los últimos trabajos de Elena Jaumandreu es “Interior roig” (1983) de Eugeni Anglada (director también de “La rabia”, de 1978, y de numerosos cortometrajes históricos en el cine amateur catalán). En el 2015, Elena forma parte del grupo Gent Gran Activa que realiza el cortometraje “El secret de la Torre Vermella”.

Elena comença a treballar com a ajudant del seu pare als vint-i-dos anys. Va ser també ajudant de Petra de Nieva (“Petrita”) i de Pedro del Rey. Es converteix en muntadora cap a inicis dels anys 60.

  Elena comienza a trabajar como ayudante de su padre a los veintidós años. Fue también ayudante de Petra de Nieva (“Petrita”) y de Pedro del Rey. Se convierte en montadora principal a inicios de los años 60.

Gustavo Quintana, productor, és qui li diu: “la setmana que ve has de començar a treballar amb Orson Welles”, però ella està acabant el muntatge amb un director novell i es nega, ja que considera que aquest director jove té tant dret com Orson Welles. Només accepta quan el seu pare la pot substituir amb la pel.lícula del director novell.

  Gustavo Quintana, productor, es quien le dice que “la semana que viene tienes que empezar a trabajar con Orson Welles”, pero ella está terminando el montaje con un director novel y se niega, ya que considera que este director joven tiene tanto derecho como Orson Welles. Sólo acepta cuando su padre la puede sustituir con la película del director novel.

Per a Orson Welles, Elena només té paraules de lloança. S’entenien molt bé, a base sobretot de mirades. Welles parlava a més prou espanyol com per mantenir diàlegs breus. Elena recorda un procés de 10 mesos amb un equip gran (de muntatge) i jornades molt llargues, mentre “Campanadas a medianoche” s’anava rodant. La pel.lícula, per a qui subscriu (i per a multitud de crítics, analistes i amants del cinema) una de les més ben muntades de la història, la va muntar ella, excepte la batalla, on el mateix Welles va estar als comandaments de la moviola, però també en presència de Elena.

  Para Orson Welles, Elena sólo tiene palabras de admiración. Se entendían muy bien, a base sobre todo de miradas. Welles hablaba además suficiente español como para mantener diálogos breves. Elena recuerda un proceso de 10 meses con un equipo grande (de montaje) y jornadas muy largas, mientras “Campanadas a medianoche” se iba rodando. La película, para quien suscribe (y para multitud de críticos, analistas y amantes del cine) una de las mejor montadas de la historia, la montó ella, excepto la batalla, donde el mismo Welles se puso a los mandos de la moviola, pero también en presencia de Elena.

Recorda una anècdota de Welles dient-li que fes fora a un ajudant, un xicot que acabava de començar a treballar. “Échalo”, li va dir. Elena li va preguntar per què ja que no havia fet res dolent. (Vegeu el clip de 2 minuts i 30 segons en el que Elena explica aquesta història i la reflexió sobre Welles).

  Recuerda una anécdota de Welles diciéndole que despidiera a un ayudante, un chico que acababa de empezar a trabajar. “Échalo”, le dijo. Elena le preguntó por qué ya que no había hecho nada malo. (Visionad el clip de 2 minutos y 30 segundos en el que Elena cuenta esta historia y la reflexión posterior sobre Welles).

Actualment -abril del 2016- Elena està en plena elaboració d’un segon curtmetratge per al festival de cinema Fantosfreak de cinema fantàstic i de terror de Cerdanyola, la localitat on resideix. Quan la vem deixar -després de regalar-li un exemplar del llibre "El muntatge cinematogràfic. Del guió a la pantalla" en el que es parla d'ella-, Elena anava cap a una reunió de guionistes.

  Actualmente -abril del 2016- Elena està en plena elaboración de un segundo cortometraje para el festival de cine Fantosfreak de cine fantástico y de terror de Cerdanyola, la localidad donde reside. Cuando nos despedimos de ella -después de regalarle un ejemplar del libro "El muntatge cinematogràfic. Del guió a la pantalla" en el que se habla de ella-, Elena iba a una reunión de guionistas.



El montaje cinematográfico: del guión a la pantalla

 

martes, 12 de abril de 2016

Algunas películas buenas, algunes pel·lícules bones.


PEL. LÍCULES AMB SALA DE MUNTATGE I AMB CABINA DE PROJECCIÓ

Col.lecció completa fins a la data: 12 d’abril del 2016.

La llei no escrita diu: “Si a una pel.lícula apareix una sala de muntatge o una cabina de projecció, la pel.lícula és BONA”

Pel.lícules amb sala de muntatge
  • “The Evidence of the Film” (1913) amb guió, direcció i muntatge de Lawrence Marston i Edwin Tanhauser.
  • “El hombre de la cámara” (Cielovik S Kinoapparaton, 1929) de Dziga Vertov amb muntatge de Elizabeta Svilova.
  • “Bellissima” (1952) amb guió de Cesare Zavattini, Suso Cecchi d’Amico, Francesco Rosi i Luchino Visconti, direcció de Luchino Visconti i muntatge de Mario Serandrei.
  • “Peeping Tom” (1960) amb guió de Leo Marks, direcció de Michael Powell i muntatge de Noreen Sacks.
  • “Fraude” (F for Fake, 1973) d’Orson Welles amb muntatge de Marie-Sophie Dubus i Dominique
    Engerer.
  • “La conversación” (The conversation, 1974) amb guió i direcció de Francis Ford Coppola amb muntatge de Richard Chew i muntatge de so i supervisió de muntatge de Walter Murch.
  • “Filming Othello” (1978) amb guió i direcció d’Orson Welles i amb muntatge de Marty Roth.
  • “Empieza el espectáculo” (All that jazz, 1979), amb guió de Robert Alan Aurthur i Bob Fosse, direcció de Bob Fosse i muntatge d’Alan Heim.
  • “Arrebato” (1979), amb guió i direcció d’Iván Zulueta i muntatge de José Luis Peláez.
  • “Relámpago sobre el agua” (Lightning over Water, 1980) amb guió i direcció de Wim Wenders i Nicholas Ray i muntatge de Peter Przygodda.
  • “Holocausto caníbal” (Cannibal Holocaust, 1980) amb guió de Gianfranco Clerici, direcció de Ruggero Deodato i
    muntatge de Vincenzo Tomassi.
  • “Impacto” (Blow out, 1981) amb guió i direcció de Brian De Palma i muntatge de Paul Hirsch.
  • “JLG. Autoportrait de décembre” (1994) de Jean Luc Godard amb muntatge de Catherine Cormon i Jean Luc Godard.
  • “Lisboa Story” (1995) amb guió i direcció de Wim Wenders i amb muntatge de Peter Przygodda i Anne Schnee.
  • “Martín Hache” (1997) amb guió d’Adolfo Aristaráin i Kathy Saavedra, direcció de Adolfo Aristaráin i muntatge de Fernando Pardo.
  • “Boogie Nights” (1997) amb guió i direcció de Paul Thomas Anderson i muntatge de Dylan Tichenor.
  • “Tren de sombras” (1997) amb guió i direcció de José Luis Guerín i amb
    muntatge de Manel Almiñana.
  • “El viatger” (1998) amb guió i direcció de Joan Marimón i muntatge de Manel Barriere.
  • “CQ” (2001) amb guió i direcció de Roman Coppola i muntatge de Leslie Jones.
  • “Cravan vs Cravan” (2002) d’Isaki Lacuesta amb muntatge de Domi Parra.
  • “El aviador” (The aviator, 2004) amb guió de John Logan, direcció de Martin Scorsese i muntatge de Thelma Schoonmaker.
  • “La memoria de los muertos” (The Final Cut, 2004) amb guió i direcció d’Omar Naim i muntatge de Dede Allen.
  • “Salim Baba” (2008) amb guió, direcció i muntatge de Tim Sternberg.
  • “Black Mirror” (2011) sèrie creada per Charlie
    Brooker.
  • “Journal d’un montage” (2012) amb guió, direcció
    i muntatge d’Anne Dutertre.
  • “Hitchcock” (2012) amb guió de John McLaughlin sobre la novel.la de Stephen Rebello, direcció de Sacha Gervasi i muntatge de Pamela Martin.
  • “Del revés” (Inside Out, 2015) amb guió de Peter Docter, Ronnie Del Carmen, Meg LeFauve i Josh Cooley, direcció de Peter Docter i Ronnie Del Carmen i muntatge de Kevin Nolting.
  • “L’ombre des femmes” (2015) amb guió de Jean Claude Carriere, Arlette Langman, Caroline Deruas-Garrel i Philipe Garrel, direcció de Philipe Garrel i muntatge de François Gédigier.
  • “Ave, César” (Hail Caesar, 2016) amb guió, direcció i muntatge dels germans Coen.
Pel.lícules amb projector de cinema o cabina de projecció
  • “The Evidence of the Film” (1913) amb guió, direcció i muntatge de Lawrence Marston i Edwin Tanhauser.
  • “El moderno Sherlock Holmes” (Sherlock Jr, 1924) amb guió de Jean Havez, Clyde Bruckman i Joseph Mitchell, direcció i muntatge de Buster Keaton.
  • “El hombre de la cámara” (Cielovik S Kinoapparaton, 1929) de Dziga Vertov amb muntatge d’Elizabeta Svilova.
  • “Loquilandia” (Hellzapoppin, 1941) amb guió de Nat Perrin i Warren Wilson, direcció de H. C. Potter i muntatge de Milton Carruth.
  • “Vida en sombras” (1948) amb guió i direcció de Llorenç Llobet Gracia i muntatge de Ramon Biadiú.
  • “Calabuig” (1956) amb guió de Leonardo Martín, Florentino Soria, Ennio Flaiano i Luis G. Berlanga, direcció de Luis G. Berlanga i muntatge de Pepita Orduña.
  • “Persona” (1966) amb guió i direcció de Ingmar Bergman i muntatge d’Ulla Ryghe.
  • “En el curso del tiempo” (Im Lauf der Zeit, 1976) amb guió i direcció de Wim Wenders i muntatge de Peter Przygodda.
  • “L’exhibidor” (1978) amb guió i direcció de Fermín Marimón i muntatge de Fermín Marimón, Salvador Grau i José Luis Montes Trejo.
  • “Los hombres de la manivela” (Bájecní muzi klikou, 1979) amb guió, direcció i muntatge de Jiri Menzel.
  • “Cabina Capri. Experimental 2352”
    (1980) d’Atanasio
    Carpena i Joan Marimón,
    amb muntatge de Joan Marimón.
  • “Cinema Paradiso” (1988) amb guió i direcció de Giuseppe Tornatore i muntatge de Mario Morra.
  • “El club de la lucha” (Fight Club, 1999), amb guió de Jim Uhls sobre la novel.la de Chuck Palahniuk, direcció de David Fincher i muntatge de James Heygood.
  • “Salim Baba” (2008) amb guió, direcció i muntatge de Tim Sternberg.
  • “Malditos bastardos” (Inglorious Basterds,
    2009), amb guió i
    direcció de Quentin Tarantino i muntatge de Sally Menke.
 PELÍCULAS CON SALA DE MONTAJE Y CON CABINA DE PROYECCIÓN

Colección completa hasta el momento: 12 de abril del 2016

La regla no escrita dice: “Película en la que aparece una sala de montaje o una cabina de proyección, película BUENA.”

Películas con sala de montaje
  • “The Evidence of the Film” (1913) con guión, dirección y montaje de Lawrence Marston y Edwin
    Tanhauser.
  • “El hombre de la cámara” (Cielovik S Kinoapparaton, 1929) de Dziga Vertov con montaje de Elizabeta Svilova.
  • “Bellissima” (1952) con guión de Cesare Zavattini, Suso Cecchi d’Amico, Francesco Rosi y Luchino Visconti, dirección de Luchino Visconti y
    montaje de Mario Serandrei.
  • “Peeping Tom” (1960) con guión de Leo Marks, dirección de Michael Powell y montaje de Noreen Sacks.
  • “Fraude” (F for Fake, 1973) de Orson Welles con montaje de Marie-Sophie Dubus y Dominique
    Engerer.
  • “La conversación” (The conversation, 1974) con guión y dirección de Francis Ford Coppola con montaje de Richard Chew y montaje de sonido y supervisión de montaje de Walter Murch.
  • “Filming Othello” (1978) con guión y dirección de Orson Welles y con montaje de Marty Roth.
  • “Empieza el espectáculo” (All that jazz, 1979), con guión de Robert Alan Aurthur y Bob Fosse, dirección de Bob Fosse y montaje de Alan Heim.
  • “Arrebato” (1979), con guión y dirección de Iván Zulueta y montaje de José Luis Peláez.
  • “Relámpago sobre el agua” (Lightning over Water, 1980) con guión y dirección de Wim Wenders y Nicholas Ray y montaje de Peter Przygodda.
  • “Holocausto caníbal” (Cannibal Holocaust, 1980) con guión de Gianfranco Clerici, dirección de Ruggero Deodato y
    montaje de Vincenzo Tomassi.
  • “Impacto” (Blow out, 1981) con guión y dirección de Brian De Palma y montaje de Paul Hirsch.
  • “JLG. Autoportrait de décembre” (1994) de Jean Luc Godard con montaje de Catherine Cormon y el mismo Godard.
  • “Lisboa Story” (1995) con guión y dirección de Wim Wenders y con montaje de Peter Przygodda y Anne Schnee.
  • “Martín Hache” (1997) con guión de Adolfo Aristaráin y Kathy Saavedra,
    dirección de Adolfo Aristaráin y
    montaje de Fernando Pardo.
  • “Boogie Nights” (1997) con guión y dirección de Paul Thomas Anderson y montaje de Dylan
    Tichenor.
  • “Tren de sombras” (1997) con guión y dirección de José Luis Guerín y con montaje de Manel Almiñana.
  • “El viatger” (1998) con guión y dirección de Joan Marimón y montaje de Manel Barriere.
  • “CQ” (2001) con guión y dirección de Roman Coppola y montaje de Leslie Jones.
  • “Cravan vs Cravan” (2002) de Isaki Lacuesta con montaje de Domi Parra
  • “El aviador” (The aviator, 2004) con guión de John Logan, dirección de Martin Scorsese y montaje de Thelma Schoonmaker.
  • “La memoria de los muertos” (The Final Cut, 2004) con guión y dirección de Omar Naim y montaje de Dede Allen.
  • “Salim Baba” (2008) con guión, dirección y montaje de Tim Sternberg.
  • “Black Mirror” (2011) serie creada por Charlie
    Brooker
  • “Journal d’un montage” (2012) con guión, dirección y montaje de Anne Dutertre.
  • “Hitchcock” (2012) con guión de John McLaughlin sobre la novela de
    Stephen Rebello, dirección de Sacha Gervasi y montaje de Pamela
    Martin.
  • “Del revés” (Inside Out, 2015) con guión de Peter Docter, Ronnie Del Carmen, Meg LeFauve y Josh Cooley, dirección de
    Peter Docter y Ronnie Del Carmen y montaje de
    Kevin Nolting.
  • “L’ombre des femmes” (2015) con guión de Jean Claude Carriere, Arlette Langman, Caroline Deruas-Garrel y Philipe Garrel, dirección de Philipe Garrel y montaje de François Gédigier.
  • “Ave, César” (Hail Caesar, 2016) con guión, dirección y montaje de los hermanos Coen.
Películas con proyector de cine o cabina de
proyección
  • “The Evidence of the Film” (1913) con guión, dirección y montaje de Lawrence Marston i Edwin
    Tanhauser.
  • “El moderno Sherlock Holmes” (Sherlock Jr, 1924) con guión de Jean Havez, Clyde Bruckman y
    Joseph Mitchell,
    dirección y montaje de Buster Keaton.
  • “El hombre de la cámara” (Cielovik S Kinoapparaton, 1929) de Dziga Vertov con montaje de Elizabeta Svilova
  • “Loquilandia”
    (Hellzapoppin, 1941) con guión de Nat Perrin y Warren Wilson, dirección de H. C. Potter y montaje de Milton Carruth.
  • “Vida en sombras” (1948) con guión y dirección de Llorenç Llobet Gracia
    y montaje de
    Ramon Biadiú.
  • “Calabuig” (1956) con guión de Leonardo Martín, Florentino Soria, Ennio Flaiano y Luis G. Berlanga, dirección de Luis G. Berlanga y montaje de Pepita Orduña.
  • “Persona” (1966) con guión y dirección de Ingmar Bergman y montaje de Ulla Ryghe.
  • “En el curso del tiempo” (Im Lauf der Zeit, 1976) con guión y dirección de Wim Wenders y montaje de Peter Przygodda.
  • “L’exhibidor” (1978) con guión y dirección de Fermín Marimón y montaje de Fermín Marimón, Salvador Grau y José Luis Montes Trejo.
  • “Los hombres de la manivela” (Bájecní muzi klikou, 1979) con guión, dirección y montaje de Jiri Menzel.
  • “Cabina Capri.
    Experimental 2352”
    (1980) de Atanasio
    Carpena y Joan Marimón
    y montaje de Joan Marimón.
  • “Cinema Paradiso” (1988) con guión y dirección de Giuseppe Tornatore y montaje de Mario Morra
  • “El club de la lucha” (Fight Club, 1999), con guión de Jim Uhls sobre la novela de Chuck Palahniuk,
    dirección de David Fincher y montaje de James Heygood.
  • “Salim Baba” (2008) con guión, dirección y montaje de Tim Sternberg.
  • “Malditos bastardos” (Inglorious Basterds,
    2009), con guión y dirección de Quentin Tarantino y montaje de Sally Menke.

El montaje cinematográfico: del guión a la pantalla