![]() | ||||
| Dijous 6 de novembre a les 19.00 presentació a l’Acadèmia de Cinema de Catalunya d’ "El montaje cinematográfico. Del guión a la pantalla"
Foto finish històrica amb 38 muntadors juniors, seniors, estudiants i algun professor, cloenda d’un acte feliç, bastant multitudinari, amb un horitzó clar: una associació sòlida de professionals del muntatge. La vetllada va ser útil per a afegir visibilitat als cineastes més desconeguts del procès de producció, els muntadors, habitualment aïllats a les seves sales obscures. Van presentar la sessió Montse Majench, directora de l’Acadèmia de Cinema, Aritz Lekuona de l’Escac i Jordi Homs de la UBe. El meu agraïment per ells, jo estava nerviós i escoltant-los em vaig tranquil.litzar. Els curtmetratges que venien a continuació van ser presentats pels seus autors, Aleix Pitarch (Mr Gesus, clip amb música de 12Twelve) i Miquel Àngel Raió (el videodansa Variacions en una recta, muntat per Francesc Sitges, a Nova York aquests dies). El tercer film (el videodansa Divadlo), dirigit per Guillem Morales (a Anglaterra), va ser posteriorment comentat pel seu muntador Joan Manel Vilaseca. | Jueves 6 de noviembre a las 19.00 presentación en la Acadèmia de Cinema de Catalunya de "El montaje cinematográfico. Del guión a la pantalla"
Foto finish histórica con 38 montadores juniors, seniors, estudiantes y algún profesor, cierre de un acto feliz, razonablemente multitudinario, marcado por un horizonte claro: una asociación sólida de profesionales del montaje. La velada fue útil para añadir visibilidad a los cineastas más desconocidos del proceso de producción, los montadores, habitualmente aislados en sus salas oscuras. Presentaron la sesión Montse Majench, directora de la Academia de Cine, Aritz Lekuona de la Escac y Jordi Homs de la UBe. Cuentan con mi agradecimiento, yo andaba nervioso y escuchándoles me tranquilicé. Los cortometrajes que venían a continuación fueron presentados por sus autores, Aleix Pitarch (Mr Gesus, clip con música de 12Twelve) y Miquel Àngel Raió (el videodanza Variacions en una recta, montado por Francesc Sitges, en Nueva York estos días). El tercer film (el videodanza Divadlo), dirigido por Guillem Morales (en Inglaterra), fue luego comentado por su montador Joan Manel Vilaseca. | |||
| ||||
|
El públic, més de 12.000 persones segons els organitzadors, 14 segons la guàrdia urbana, omplia a vessar una sala de més de 100 localitats. Els visionats van ser seguits amb un enorme respecte. Magnífics films, un honor i un orgull haver comptat amb ells. Adria Guadagnoli, de l’Escac, va efectuar una performance elevant el biorritme del respectable fins a conseguir un dels moments climàtics més importants de la nit. Aplaudiments de gala per a Adria. Em continuen felicitant per la seva actuació. |
El público, más de 12.000 personas según los organizadores, 14 según la guardia urbana, llenaba a rebosar una sala de más de 100 localidades. Los visionados fueron seguidos con enorme respeto. Films magníficos, un honor y un orgullo haber contado con ellos. Adria Guadagnoli, de la Escac, efectuó una performance elevando el biorritmo del respetable hasta conseguir uno de los momentos climáticos más importantes de la noche. Aplausos de gala para Adria. Me continúan felicitando por su actuación. | |||
| ||||
|
Les estrelles de la nit eren els muntadors: Jaume Martí, que ens va parlar de la nova figura de supervisor de postproducció, que ell està desenvolupant en el present. Joan Manel Vilaseca va reflexionar sobre la relativa facilitat de muntar gènere de terror i l’enorme complexitat de la comèdia. Anastasi Rinos va recordar l’instintiu procés d’elaboració del muntatge de Bilbao, dirigit per Bigas Luna i va introduir el tema dels documentals que avui acoloreixen el panorama audiovisual. Marc Capdevila va seguir amb el fil del documental, també del muntatge de reportatges televisius en el que treballa, i va considerar la creativitat dels muntadors. Josep Lluís de la Madrid, que s’ha estrenat com a productor amb L’altra frontera, va explicar-nos el seu sistema per a mantenir la mirada innocent i verge, après en els darrers temps del muntatge analògic amb moviola. Pau Atienza, un home sense por, va convidar l’autor del llibre a confessar-se creient o no creient i va plantejar probablement un dels temes més rellevants de la vetllada: la conveniència d’una associació de muntadors. |
Las estrellas de la noche eran los montadores: Jaume Martí, que nos habló de la nueva figura del supervisor de postproducción, que él está desempeñando en el presente. Joan Manel Vilaseca reflexionó sobre la relativa facilidad de montar género de terror y la enorme complejidad de la comedia. Anastasi Rinos recordó el proceso, muy instintivo, de elaboración del montaje de Bilbao, dirigido por Bigas Luna, e introdujo el tema de los documentales que hoy tiñen el panorama audiovisual. Marc Capdevila siguió el hilo del documental, el del montaje de reportajes televisivos en el que trabaja, y consideró la creatividad de los montadores. Josep Lluís de la Madrid, que se ha estrenado como productor con L’altra frontera, nos contó su sistema para mantener la mirada inocente y virgen, aprendido en los últimos tiempos del montaje analógico con moviola. Pau Atienza, un hombre sin miedo, invitó al autor a confesarse creyente o no creyente y planteó uno de los temas más relevantes de la velada: la conveniencia de una asociación de montadores. | |||
|
La foto-finish va culminar la nit abans de la gran festa de la cervesa, potser massa breu. Esperem que properes reunions de muntadors tinguin en compte la part líquida i també la sòlida, i sobretot avancin cap a acords que beneficiïn aquest importantíssim col.lectiu. |
La foto-finish culminó la noche antes de la gran fiesta de la cerveza, tal vez demasiado breve. Esperemos que próximas reuniones de montadores tengan en cuenta la parte líquida y también la sólida, y sobre todo avancen hacia acuerdos que beneficien a este importantísimo colectivo. | |||
www.facebook.com/El montaje cinematográfico. Del guion a la pantalla ![]() | ||||
Mostrando entradas con la etiqueta Actividades. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Actividades. Mostrar todas las entradas
sábado, 8 de noviembre de 2014
Alquimistes d'emocions, Alquimistas de emociones: Foto finish
jueves, 30 de octubre de 2014
Alquimistes d'emocions: Alquimistas de emociones
![]() | ||||
| Dijous 6 de novembre a les 19.00 presentació a l’Acadèmia de Cinema de Catalunya d’ "El montaje cinematográfico. Del guión a la pantalla"
"La invisibilitat del muntatge clàssic va fer invisibles els muntadors", es diu al documental La magia del montaje (The cutting edge, The magic of movie editing, 2004) de Wendy Apple amb muntatge de Tim Tobin. La frase es una variació de la que es coneix com la gran paradoxa de l’ofici de muntador: és l’únic professional que es dedica a ocultar el seu treball. | Jueves 6 de noviembre a las 19.00 presentación en la Acadèmia de Cinema de Catalunya de "El montaje cinematográfico. Del guión a la pantalla"
"La invisibilidad del montaje clásico hizo invisibles a los montadores", se dice en el documental La magia del montaje (The cutting edge, The magic of movie editing, 2004) de Wendy Apple con montaje de Tim Tobin. La frase es una variación de la que se conoce como la gran paradoja del oficio de montador: es el único profesional que se dedica a ocultar su trabajo. | |||
|
La invisibilitat del professional de la postproducció tendeix a mantenir-se malgrat les propostes de muntatge visible de Jean Luc Godard a A bout de souffle (1960), malgrat els errors de continuitat que editors moderns fan servir com a recursos, malgrat formats com ara el videoclip o com els documentals (que acostumen a ser productes "de muntatge") o dels nombrosos programes de continuitats-collage de l’actual panorama televisiu. |
La invisibilidad del profesional de la postproducción ha tendido a mantenerse a pesar de las propuestas de montaje visible de Jean Luc Godard en A bout de souffle (1960), a pesar de los errores de continuidad que editores modernos utilizan como recursos, a pesar de formatos como el videoclip o como los documentales (que suelen ser productos "de montaje") o de los numerosos programas de continuidades-collage del actual panorama televisivo. | |||
|
A la presentació del llibre El montaje cinematográfico. Del guión a la pantalla del dijous dia 6 de novembre en la Acadèmia de Cinema de Catalunya prendran la paraula diversos muntadors catalans (uns quants d’ells ex alumnes de l’Escac) responsables d’alguns dels millors documentals i llargs de ficció catalans i espanyols dels darrers temps. Entre la invisibilitat que continua manant a la majoria de pel.lícules i la condició sovint de monjo a una sala més aviat obscura, aïllat del món, del muntador, aquest col.lectiu de professionals de l’audiovisual segueix configurant-se com un enigma. La presentació del dia 6 pot ser una ocasió de visibilizar uns quants muntadors i de reivindicar així, en una petita mesura, una de les millors professions, la de l’alquimista de les emocions que s’amaga en tot muntador. |
En la presentación del libro El montaje cinematográfico. Del guión a la pantalla del jueves día 6 de noviembre en la Acadèmia de Cinema de Catalunya tomarán la palabra diversos montadores catalanes (bastantes de ellos ex alumnos de la Escac) responsables de algunos de los mejores documentales y largos de ficción catalanes y españoles de los últimos tiempos. Entre la invisibilidad que sigue mandando en la mayoría de películas y la condición a menudo de monje en una sala más bien oscura, aislado del mundo, del montador, este colectivo de profesionales del audiovisual sigue configurándose como un enigma. La presentación del día 6 puede ser una ocasión de visibilizar a unos cuantos montadores y de reivindicar así, en una pequeña medida, una de las mejores profesiones posibles, la del alquimista de las emociones que se esconde en todo montador. | |||
| ||||
| A un capítol del text, "La veu dels muntadors", 26 professionals responen a una pregunta clau en la seva rutina diària: Com aconseguir veure amb ulls innocents una transició de dos plans, una seqüència, un curt o un llargmetratge en el que s’ha estat treballant dies, setmanes o mesos? Com poder tornar a veure aquest material amb els ulls de l’espectador que ho visionarà una sola vegada? | En un capítulo del texto, “La voz de los montadores”, 26 profesionales responden a una pregunta clave en su rutina diaria: ¿Cómo conseguir ver con ojos inocentes una transición de dos planos, una secuencia, un corto o un largometraje en el que se ha estado trabajando días, semanas o meses? ¿Cómo poder volver a ver ese material con los ojos del espectador que lo visionará una sola vez? | |||
|
Aquests són alguns dels editors que ens ofereixen la seva valuosa opinió. |
Estos son algunos de los editores que nos ofrecen su valiosa opinión. | |||
![]() |
|
![]() |
![]() |
|
|
![]() |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
![]() |
|
![]() |
|
![]() |
|
|
|
|
![]() |
![]() |

Acadèmia del Cinema Català
sábado, 17 de noviembre de 2012
El Super 8 s'ha tornat poètic, a la vora del Llobregat

Rebo per correu electrònic les còpies de dues pel·lícules que Juanma Palma i jo mateix varem filmar fa poc més de 35 anys i me n'adono del que han envellit. Com si m’haguessin acompanyat durant el pas del temps. La lentitud de la narració, els simbolismes, les faltes de subtilesa, les modernitats de les que més o menys presumíem fan avui joc amb el meu rostre amb les arrugues corresponents.Puedes leer el artículo completo de Joan Marimón, realizador, guionista y profesor de cine, enPerò passat el primer esglai m’ho miro amb més intenció...
viernes, 3 de julio de 2009
El nen amagat
![]() | ||||
| Divendres, 3 de juliol a les 21.30 h. EL NEN AMAGAT presenta un espectacle videomusical amb curtmetratges, amb el videocreador Jesús Ramos, el curtmetratgista Ramon Marcet i el grup musical QA’A. 21:30h – apertura de portes 22:00h - OCÉANO: videocreació de Jesús Ramos, 4 minuts de durada. Versa sobre el microcosmos i el macrocosmos, sobre la similitud de l’oceà amb el cel. www.jesusramoshuete.com www.diccionariodelguion.com 22:10h - EL MESTRE I LA SEVA MUSA: Curtmetratge de Ramon Marcet, 12 minuts de durada. Esdevindrem testimonis de l'espiral autodestructiva d'un individu pertorbat quan es troba la seva musa. 22:30h - REFLEXES DE QA'A: Concert del grup QA'A amb projeccions de Jesús Ramos al darrere. Psicodèlia experimental i sorollista que ens duu a paisatges impossibles més enllà de les dimensions que ens són conegudes. www.myspace.com/houseofqaa | Viernes, 3 de julio a las 21.30 h. EL NEN AMAGAT presenta un espectáculo videomusical con cortometrajes, con el videocreador Jesús Ramos, el cortometrajista Ramon Marcet y el grupo musical QA’A. 21:30h – apertura de puertas. 22:00h - OCÉANO: videocreación de Jesús Ramos (4 minutos). Versa sobre el microcosmos y el macrocosmos, sobre la similitud del océano y el cielo. www.jesusramoshuete.com www.diccionariodelguion.com 22:10h - EL MESTRE I LA SEVA MUSA: Cortometraje de Ramon Marcet (12 minutos). Seremos testimonios de la espiral autodestructiva de un individuo perturbado cuando encuentra a su musa. 22:30h - REFLEXES DE QA'A: Concierto del grupo QA'A con proyecciones de Jesús Ramos. Psicodelia experimental y ruidista que nos conduce a paisajes imposibles más allá de las dimensiones que nos son conocidas. www.myspace.com/houseofqaa | |||
![]() Vista de carrer, vista de calle | ||||
viernes, 19 de junio de 2009
Barceloneta, Fermín
![]() | ||||
| Festes del barri de La Barceloneta al Prat de Llobregat Fermín Marimón, recentment guardonat als Premis Ciutat del Prat, és el pregoner avui divendres, 19 de juny, a les 21.30 h als Jardins Mon Racó, de les festes del barri de la Barceloneta, al Prat. | Fiestas del barrio de La Barceloneta en El Prat de Llobregat Fermín Marimón, recientemente galardonado en los Premis Ciutat del Prat, es el pregonero hoy viernes, 19 de junio, a las 21.30 h en els Jardins Mon Racó, de las fiestas del barrio de la Barceloneta, en El Prat. | |||
Mon Racó | ||||
viernes, 13 de febrero de 2009
A més a més, Luxemburgo además.
| + Opinions Per tancar aquest bloc luxemburgès, algunes opinions del públic en el debat:
I una opinió més, tan pintoresca com encertada:
| + Opiniones Para cerrar el bloque luxemburgués, algunas opiniones del público en el debate:
Y una opinión más, tan pintoresca como acertada:
|
lunes, 9 de febrero de 2009
Luxemburger Wort
| Una crítica i un "visca!" Una de les millors crítiques que hem rebut ha estat la de Gilles Gourbin al “Luxemburger Wort” –de Luxemburg, és clar- publicada el dimecres passat dia 4 de febrer del 2009. Gourbin comença dient que “ni comèdia de Marivaux, ni tragèdia raciniana, ni drama freudià, el film, rodat al magnífic barri barceloní de Gràcia, planteja de forma simple l’enutjosa qüestió: com ha de reaccionar un home d’avui quan la seva neboda està perdudament enamorada d’ell?. Si bé cal reconèixer que el cas és evidentment rar, s’aconsella no obstant a tothom que vegi aquesta obra tintada de les amargues dolçors de l’amor contrariat”. Més tard, Gourbin compara –encertadament- els personatges amb gats, la qual cosa li permet fer diverses reflexions: “els amors, com els ulls dels gats, van per parelles. Però es dóna el cas que els gats són bornis, com Josephine, que acaba per trobar un company mascle, igualment borni”. “Aquest film atractiu i prometedor… no és totalment desesperat. David diu doctament que “els gats s’adapten fàcilment a tot” i Aparisi que “els gats tenen set vides”. Finalment, el crític al.ludeix a la metgessa histèrica que vol trobar una solució tècnica al seu traumatisme permanent provocat pel so enutjós “sense adonar-se que el remei passa per trobar un alter ego que la pugui entendre. Bella metàfora de la major part dels malentesos amorosos!” En conclusió, ja que tot plegat ha vingut del CCL no podem sinó elevar la nostra veu cridant… | Una crítica y un “¡Viva!” Una de las mejores críticas que hemos recibido ha sido la de Gilles Gourbin en el “Luxemburger Wort” –de Luxemburgo, claro- publicada el miércoles día 4 de febrero del 2009. Gourbin empieza diciendo que “ni comedia de Marivaux, ni tragedia raciniana, ni drama freudiano, el film, rodado en el magnífico barrio barcelonés de Gràcia, plantea de forma simple la enojosa cuestión: ¿cómo tiene que reaccionar un hombre de hoy cuando su sobrina está perdidamente enamorada de él?. Si bien hay que reconocer que el caso es evidentemente raro, se aconseja no obstante a todo el mundo que vea esta obra tintada de las amargas dulzuras del amor contrariado”. Más tarde, Gourbin compara –acertadamente- los personajes con gatos, lo que le permite llevar a cabo diversas reflexiones: “los amores, como los ojos de los gatos, van por parejas. Pero se da el caso de que los gatos son tuertos, como Josephine, que acaba por encontrar un compañero macho, igualmente tuerto”. “Este film atractivo y prometedor… no es totalmente desesperado. David dice doctamente que “los gatos se adaptan fácilmente a todo” y Aparisi que “los gatos tienen siete vidas”. Finalmente, el crítico alude a la doctora histérica que quiere encontrar una solución técnica a su traumatismo permanente provocado por el sonido molesto “sin darse cuenta de que el remedio pasa por encontrar un alter ego que la pueda entender. ¡Bella metáfora de la mayor parte de los malentendidos amorosos!” En conclusión, ja que todo ha venido del CCL no podemos sino elevar nuestra voz gritando… |
jueves, 5 de febrero de 2009
Luxemburgo, Luxemburgo, Luxemburgo.


| Nit utòpica a Luxemburg Dilluns passat, 2 de febrer del 2009, vem viure una de les millors sessions de totes les vides que fins ara hem viscut, en el Cicle Català de Cinema de Luxemburg. La sala 2 del cinema Utopia estava plena a vessar d’un públic multilingüe format per treballadors d'institucions europees, diplomàtics, traductors, etc. Van presentar l’acte Xavier Valeri, català pel món de tipologia incansable, ànima de l’esdeveniment, i l’ambaixador espanyol a Luxemburg, Miguel Benzo, tots dos en un francès que a mi em va sonar de Molière. Vaig prosseguir jo mateix en català i després en castellà (tots dos amb accent del Baix Llobregat). A aquest públic utòpic no se li va escapar ni un detall de la pel.lícula, poques vegades recordo més rialles i més emoció. Al final, un fòrum de considerable llargada temporal en el que destaco la unanimitat sobre l’excel.lent treball dels actors, els comentaris sobre el barri de Gràcia, i la complexitat tant de treballar amb gats com de disparar cap amunt el cinema català. | Luxemburgo, noche utópica El lunes pasado, día 2 de febrero del 2009, vivimos una de las mejores veladas de todas las vidas vividas hasta la fecha, en el Cicle Català de Cinema de Luxemburg. La sala 2 del cine Utopia estaba llena a rebosar de un público multilingüe formado por trabajadores de instituciones europeas, diplomáticos, traductores, etc. Presentaron el acto Xavier Valeri, catalán por el mundo de tipología incansable, alma del acontecimiento, y el embajador español en Luxemburgo, Miguel Benzo, los dos en un francés que a mí me sonó de Molière. Proseguí yo mismo en catalán y después en castellano (los dos con acento del Baix Llobregat). A este público utópico no se le escapó ni un detalle de la película, pocas veces recuerdo más risas y más emoción. Al final, un fórum de considerable duración en el que destacaría la unanimidad sobre el excelente trabajo de los actores, los comentarios sobre el barrio de Gràcia y la complejidad tanto de trabajar con gatos como de disparar hacia arriba el cine catalán. |
domingo, 1 de febrero de 2009
¡Luxemburgo!, ¡Luxemburgo!

| Els gats a... ¡Luxemburg! “Un arrangement avec le chat” ha estat sel.leccionada per al Cicle de Cinema Català de Luxemburg. Si ets a Luxemburg el dilluns dia 2 de febrer a les 21.30, pots anar al cinema amb nom de futur perfecte (el cinema Utopia, sala 2) i fer un cop d’ull a la versió original amb subtítols en francès. Així podràs veure que “Una gata bòrnia estava molt enamorada d’un gat... d’un gat borni” es diu “Une chatte borgne était tombée follement amoureuse d’un chat... borgne lui aussi”. Nova vida pels gats… ja hem perdut el compte, serà la setena? Benvinguda sigui!!! | Los gatos en... ¡Luxemburgo! “Un arrangement avec le chat” ha sido seleccionada para el Cicle de Cinema Català de Luxemburg. Si paras por Luxemburgo el lunes día 2 de febrero a las 21.30, puedes ir hasta el cine con nombre de futuro perfecto (el cine Utopia, sala 2) y echar un vistazo a la versión original con subtítulos en francés. Así podrás comprobar que “Una gata tuerta estaba muy enamorada de un gato… de un gato tuerto” se dice “Une chatte borgne était tombée follement amoureuse d’un chat... borgne lui aussi”. Nueva vida para los gatos… ya hemos perdido la cuenta ¿será la séptima? ¡Bienvenida sea! | |
![]() Clic y ves el mapa más grande | ||
miércoles, 28 de enero de 2009
sábado, 20 de diciembre de 2008
Diumenge a l'Albèniz premis, vips y espectáculo

![]() Diumenge a l'Albèniz premis, vips i espectacle Diu la Circular de Premsa de Lluís Valentí, productor, exhibidor, organitzador de festivals, un dels homes de cinema més actius de Girona i probablement de Catalunya: La Sala d’Autor dels Cinemes Albèniz de Girona, compromesa en V.O. i cinema d’autor, el proper diumenge 21 de desembre a les vuit del vespre lliura a BELÉN FABRA (actriu) i a JULIO FERNÁNDEZ (productor de Filmax) l’Estrella de la Sala d’Autor. Consisteix en una estrella similar a les que hi ha a les voreres de Hollywood dedicades als artistes que han triomfat. Daurada, d’uns sis centímetres de diàmetre. Es col·locarà en una butaca de la sala de cinema, la que escullin els guardonats, i podran ocupar-la gratis sempre que vulguin... L’acte consistirà en un programa especial de dues pel·lícules protagonitzades per Belén Fabra, “Diario de una ninfómana”, de Filmax, i “Pactar amb el gat”, de Fermín Marimón P.C. Assistiran els guardonats Belén Fabra i Julio Fernández, els directors Christian Molina i Joan Marimón, que presentaran respectivament la seva pel·lícula. També Fermí Reixach, company de rodatge de la pel·lícula que Belén està rodant actualment a Cadaqués, i Roger Julià, músic de cinema. Com veieu, és una bona ocasió per fer un cop d’ull a aquest bonic programa doble. Afegeixo que la primera vegada que Belén Fabra va treballar per a la pantalla gran va ser a una pel.lícula d’uns gats bornis del barri de Gràcia. A Belén la vaig veure per primera vegada a una mostra de fi de curs de l’Escola de Teatre de la Nancy Tuñón. Com en el cas de Pau Roca (també de la mateixa escola), em vaig quedar enlluernat. No m’estranya el seu bon moment. Estava clar des de l’origen que arribaria a ser una estrella.
| ![]() Domingo en el Albèniz premios, vips y espectáculo Dice la Circular de Prensa de Lluís Valentí, productor, exhibidor, organizador de festivales, uno de los hombres de cine más activos de Girona y probablemente de Catalunya: La Sala de Autor de los Cines Albéniz de Girona, comprometida en V.O. y cine de autor, el próximo domingo 21 de diciembre a las 8 de la noche, entrega a BELÉN FABRA (actriz) y a JULIO FERNÁNDEZ (productor de Filmax) la Estrella de la Sala de Autor. Consiste en una estrella similar a las que hay en las aceras de Hollywood dedicadas a los artistas que han triunfado. Será dorada, de unos seis centímetros de diámetro. Se colocará en una butaca de la sala de cine, la que escojan los galardonados, y podrán ocuparla gratuitamente siempre que quieran... El acto consistirá en un programa especial de dos películas protagonizadas por Belén Fabra, “Diario de una ninfómana” de Filmax y “Pactar con el gato”, de Fermín Marimón P.C. Asistirán los galardonados, Belén Fabra y Julio Fernandez, los directores Christian Molina y Joan Marimón, que presentarán respectivamente su película. También Fermí Reixach, compañero de rodaje de la película que Belén está rodando actualmente en Cadaqués, y Roger Juliá músico de cine. Como veis, es una buena ocasión para echar un vistazo a este bonito programa doble. Añado que la primera vez que Belén Fabra trabajó para la pantalla grande fue en una película de unos gatos tuertos del barrio de Gracia. A Belén la vi por primera vez en una muestra de fin de curso de la Escuela de Teatro de Nancy Tuñón. Como en el caso de Pau Roca (también de la misma escuela), me quedé pasmado. No me sorprende su buen momento. Estaba claro desde el origen que llegaría a ser una estrella. ![]() “Pactar amb el gat” a las 22.10 en la Sala 2 del Cine Albéniz-Centre. | ||
Clic y ves el mapa más grande | |||
Suscribirse a:
Entradas (Atom)


.jpg)

+un+p%C3%A8l+aclarida.jpg)











































































