lunes 9 de noviembre de 2009

KOP


<· Pactar con el gato (14) KOP Kasal Okupa Prat ·>

KOP
com la mort d'un amic


El passat dimecres 28 d’octubre del 2009 els Mossos d’Esquadra van desallotjar el Kasal Okupa Prat, un dels focus culturals més importants del Prat de Llobregat, a més de museu viu (la Capella Sixtina del Graffiti), l’indret on vem rodar bona part de la nostra pel.lícula uns quants dies de gener i febrer del 2006 i on vem preestrenar-la l’11 de maig del 2007, quatre mesos abans de l’estrena oficial.

A hores d’ara mig edifici és a terra. Fa uns dies hi vaig passar pel davant. La demolició del KOP em colpeja com la mort d’un amic.

Ha estat un acte estúpid i absurd per part de l’Ajuntament del Prat. També de FECSA, és clar, però d’aquesta empresa acostumada a agredir no esperàvem cap favor. I el procès judicial ha estat una broma de molt mal gust. Penso que l’Ajuntament ha perdut una oportunitat única de manifestar la seva generositat vers un col.lectiu que enriquia veritablement el Prat, generador d’iniciatives com, entre moltes altres, la cooperativa ecològica de consum responsable CalsKarxofa (a la seva web podeu trobar més informació sobre els fets del KOP).

KOP
como la muerte de un amigo


El pasado miércoles 28 de octubre del 2009 los Mossos d’Esquadra desalojaron el Kasal Okupa Prat, uno de los focos culturales más importantes del Prat de Llobregat, además de museo vivo (la Capilla Sixtina del Graffiti), el lugar donde rodamos buena parte de nuestra película unos cuantos días de enero y febrero del 2006 y donde la preestrenamos el 11 de mayo del 2007, cuatro meses antes del estreno oficial.

A día de hoy medio edificio ha sido destruido. Hace poco pasé por allí. La demolición del KOP me hiere como la muerte de un amigo.

Ha sido un acto estúpido y absurdo por parte del Ayuntamiento del Prat. También de FECSA, claro está, pero de esta empresa acostumbrada a agredir no esperábamos ningún favor. Y el proceso judicial ha sido una broma de muy mal gusto. Creo que el Ayuntamiento ha perdido una oportunidad única de manifestar su generosidad respecto de un colectivo que enriquecía verdaderamente el Prat, generador de iniciativas como, entre muchas otras, la cooperativa ecológica de consumo responsable CalsKarxofa (en su web podéis encontrar más información sobre los hechos del KOP).

http://calskarxofa.blogspot.com


Quin paper ha jugat que els membres del KOP sempre hagin estat crítics amb l’Ajuntament? No és precisament l’esquerra qui demana una crítica i una autocrítica permanent? A més, el col.lectiu del KOP és antiviolent, ni tan sols a la manifestació de la tarda del dimecres 28 a la Plaça de l’Ajuntament es va produir un sol incident. Ni contenidors cremats ni llençament d’objectes.

Fotografies del 22 d'octubre, el dia inicialment previst pel desallotjament (ajornat a darrera hora).

¿Qué papel ha jugado que los miembros del KOP siempre hayan sido críticos con el Ayuntamiento? ¿No es precisamente la izquierda quien pide una crítica y una autocrítica permanente? Además, el colectivo del KOP es antiviolento, ni siquiera en la manifestación de la tarde del miércoles 28 en la Plaza del Ayuntamiento se produjo un solo incidente. Ni quema de contenedores ni lanzamiento de objetos.

Fotografías del 22 d’octubre, el dia inicialmente previsto para el desalojo del KOP (pospuesto a última hora).



KOP: Como la muerte de un amigo


Avui El Prat de Llobregat és més pobre.

El col.lectiu, però, continua viu. La consigna principal de les manifestacions és un crit de futur: “No s’ensorren / sis anys de KOP”.

Hoy El Prat de Llobregat es más pobre.

El colectivo, sin embargo, continúa vivo. La consigna principal de las manifestaciones es una llamada de futuro: “No s’ensorren / sis anys de KOP” (No se hunden / seis años de golpe –seis años de KOP).



miércoles 4 de noviembre de 2009

Pactar Martorell


Pactar a Martorell

El passat dissabte 24 d’octubre els gats van visitar Martorell, de la mà dels Nous Projectes Audiovisuals. Ens va acompanyar un públic més nombrós de l’habitual, en el què la nostra amiga martorellenca Judith Viladot, la seva família i amics en formaven una de les parts més rellevants. La Judith ha estat una de les nostres benefactores més constants. Judith: gràcies!!!

Pactar en Martorell

El pasado sábado 24 de octubre los gatos visitaron Martorell, de la mano de Nous Projectes Audiovisuals. Nos acompañó un público más numeroso de lo habitual, en el que nuestra amiga martorellense Judith Viladot, su familia y amigos formaban una de las partes más relevantes. Judith ha sido una de nuestras benefactoras más constantes. Judith: ¡¡¡gracias!!!



En el fòrum final, presentat per la jove Anna, va pressionar-se al guionista –des de preguntes formulades sempre per dones- per explicar els motius interiors del veterinari David sobre la seva neboda Júlia. Sent alguna cosa per ella? L’estima? Com l’estima?

Els homes de la sala van mostrar-se més comprensius amb l’actitud del veterinari.

Com la majoria de vegades, unanimitat en lloar el treball dels actors. Rose Avalon i Pau Roca van fins i tot motivar un brindis en una jam-session posterior.

Una nena va fer una pregunta també difícil de respondre: com ho fan els actors per a plorar?

En el fórum final, presentado por la joven Anna, el guionista fue presionado –desde preguntas formuladas siempre por mujeres- para explicar los motivos interiores del veterinario David sobre su sobrina Julia. ¿Siente algo por ella? ¿La quiere? ¿Cómo la quiere?

Los hombres de la sala se mostraron más comprensivos con la actitud del veterinario.

Como la mayoría de veces, unanimidad al alabar el trabajo de los actores. Rose Avalon y Pau Roca incluso motivaron un brindis en una jam-session posterior.

Una niña hizo una pregunta también difícil de responder: ¿cómo lo hacen los actores para llorar?



Pactar en Martorell


La tarda a Martorell ha estat una de les més belles del nostre final de festa.

La tarde en Martorell ha sido una de las más bellas de nuestro final de fiesta.


viernes 30 de octubre de 2009

Jesús Ramos en Portal Nou


Sessió sobre el procés de creació del videoartista Jesús Ramos

Dissabte 31 d’octubre a les 20.30 al carrer Portal Nou, 30
(barri del Born), Barcelona.

El documental sobre el
procés de creació de
Jesús Ramos:
Paisatges Domèstics
(23:22)
Dirigit per Elisabet Prandi

I les quatre peces de videoart de Jesús Ramos que formen part d’aquest documental:

Sesión sobre el proceso de creación del videoartista Jesús Ramos

Sábado 31 de octubre a las 20.30 en la calle Portal Nou 30, barrio del Born, Barcelona.

El documental sobre el proceso de creación de
Jesús Ramos:
Paisatges Domèstics
(23:22)
Dirigido por Elisabet Prandi

Y las cuatro piezas de videoarte de Jesús Ramos que forman parte de este documental:

Océano (04:05)
El brebaje del Bosco (06:02)
Sanguis Sandis (04:03)
El agua del castillo rojo (05:11)




Tota la informació és al nou blog d’Elisabet Prandi, la nostra directora de fotografia, experta documentalista i novedosa realitzadora de peces arriscades i inesperades, com ara la d’aquest dissabte, "paisatges domèstics".

Feu un cop d’ull al blog sobre la seva obra edificat per Adrià Cillero (el nostre muntador).

Toda la información está en el nuevo blog de Elisabet Prandi, nuestra directora de fotografía, experta documentalista y novedosa realizadora de piezas arriesgadas e inesperadas, como la de este sábado, "paisatges domèstics".

Echad un vistazo al blog sobre su obra edificado por Adrià Cillero (nuestro montador).


http://elisabetprandi.blogspot.com/


domingo 25 de octubre de 2009

Miradas a Gràcia

Clip 2 a la Biblioteca Vila de Gràcia

L’únic problema de la festa d’afecte a Gràcia que va significar la darrera presentació de llibre i dvd es va manifestar durant la projecció del clip 2, el del tràiler de mirades. Un tràiler atípic, musical, sense atabalament. A la meitat, en el crit cantat de Júlia, el tràiler es va encallar. El crit va durar inacabables minuts. La silenciosa Biblioteca va maleir-nos a base de bé.

Si vols veure el clip que la nostra audiència gracienca no va poder contemplar a la Biblioteca, si vols gaudir de la molt bona música de Belleville, de Mercedes Pérez, de Pere Monterde, en un tràiler muntat pels muntadors oficials, Adrià Cillero i María José Gilabert, aquí el tens:
Clip 2 en la Biblioteca Vila de Gràcia

El único problema de la fiesta de afecto a Gràcia que significó la última presentación del libro y el dvd se manifestó en la proyección del clip 2, el del tráiler de miradas. Un tráiler atípico, musical, de baja densidad. A la mitad, en el grito cantado de Júlia, el tráiler encalló. El grito duró inacabables minutos. La silenciosa Biblioteca nos maldijo a base de bien.

Si te apetece ver el clip que nuestra audiencia graciense no pudo contemplar en la Biblioteca, si quieres gozar de la muy buena música de Belleville, de Mercedes Pérez, de Pere Monterde, en un tráiler montado por los montadores oficiales, Adrià Cillero y María José Gilabert, aquí lo tienes:


<· Pactar con el gato (4) ·>

martes 20 de octubre de 2009

Amor a Gràcia

Clip 1 a la Biblioteca Vila de Gràcia

Dins de la declaració d’amor a la Vila de Gràcia en que es va constituir l’acte del nostre darrer acte cultural, celebrat el 8 d’octubre a la Biblioteca més gracienca, es va projectar en primer lloc el clip “+Gràcia”, que va obtenir veus de notable recolzament entre els presents.

És aquest:
Clip 1 en la Biblioteca Vila de Gràcia

Dentro de la declaración de amor a la Vila de Gràcia en que se constituyó el acto de nuestro último acto cultural, celebrado el 8 d’octubre en la Biblioteca más graciense, se proyectó en primer lugar el clip “+Gràcia”, que obtuvo voces de notable apoyo entre los presentes.

Es éste:


<· +Gràcia ·>

jueves 15 de octubre de 2009

2 de "Marimón"


Un parell de "Marimón" en l'èxtasi i l'arravatament

El cinema experimental espanyol és el tema d’un singular programa audiovisual organitzat pel CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) i la SEACEX (Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior), que es comença a veure aquest mes d’octubre del 2009 per quasi tots els continents al llarg dels propers tres anys.


El nom del programa és:
Del éxtasis al arrebato.
50 años del otro cine español.

43 pel.lícules, la majoria curtmetratges, han estat sel.leccionades d’un total de –diuen- 2400 opcions. Hi ha les obras de dos cineastes extraordinaris: José Valdelomar (“Fuego en Castilla”) i Iván Zulueta (“Arrebato”), pero ens fa gràcia destacar aquí que entre aquesta depuradíssima sel.lecció s’hi poden trobar un parell de curts dels pratencs Fermín Marimón i del seu fill Joan. Es tracta de les peces de dansa: “Ballet Burlón” (1960), de Fermín, i “In Crescendo” (2001), de Jesús Ramos i Joan Marimón.

Tot i que recomanem el visionat en pantalla gran i en 35 mm (donat que s’han tirat, a més, còpies noves), podeu veure-les aquí:

Un par de "Marimón" en el éxtasis y el arrebato

El cine experimental español es el tema de un singular programa audiovisual organizado por el CCCB (Centre de Cultura Contemporània de Barcelona) y la SEACEX (Sociedad Estatal para la Acción Cultural Exterior), que se empieza a ver este mes de octubre del 2009 por casi todos los continentes a lo largo de los próximos tres años.

El nombre del programa es:
Del éxtasis al arrebato.
50 años del otro cine español.

43 películas, la mayoría cortometrajes, han sido seleccionadas de un total de –dicen- 2400 opciones. Están las obras de dos cineastas extraordinarios: José Valdelomar (“Fuego en Castilla”) e Iván Zulueta (“Arrebato”), pero quisiéramos destacar aquí que entre esta depuradísima selección hay un par de cortos de los pratenses Fermín Marimón y de su hijo Joan. Se trata de las piezas de danza: “Ballet Burlón” (1960), de Fermín, e “In Crescendo” (2001), de Jesús Ramos y Joan Marimón.

Aunque recomendamos su visionado en pantalla grande y en 35 mm (ya que se han tirado, además, copias nuevas), podéis verlas aquí:


<·Ballet burlón·>

L’indiscutiblement històric “Ballet Burlón”, dansa de compassos que, segons ha dit Àngel García, sempre posa de bon humor.

I “In crescendo”, un pas-a-dos en el què els ballarins acaben, després d’un somni romàntic d’ella, baixant a l’infern.

El indiscutiblemente histórico “Ballet Burlón”, danza de compases que, según dijo Àngel García, siempre pone de buen humor.

E “In crescendo”, un paso a dos en el que los bailarines acaban, después de un sueño romántico de ella, bajando al infierno.


<·In Crescendo·>

El programa s’exhibeix a:

El programa se exhibe en:


sábado 10 de octubre de 2009

Graciosa presentació graciense


Graciosa presentació gracienca de llibre i dvd

Una vetllada carregada de tendresa va tancar els actes públics culturals de la nostra pel.lícula. Va ser a la Biblioteca de la Vila de Gràcia, on diversos personatges rellevants van descriure el caràcter gracienc del film més important d’aquest blog.

Graciosa presentación graciense de libro y dvd

Una velada cargada de ternura cerró los actos públicos culturales de nuestra película. Tuvo lugar en la Biblioteca de la Vila de Gràcia, donde diversos personajes relevantes describieron el carácter graciense del film más importante de este blog.




Juli Cervera, director de la Biblioteca, va introduir-nos en la felicitat de ser graciencs.

Alfredo Castellanos y Núria Megías, els videoartistes lliures que viuen a la torre més alta de l’indret més bell de Barcelona (Torrijos amb Plaça Virreina) van expressar amb brillantor el fet que Pactar amb el gat ha estat –i serà- per ells un regal.

Jesús Ramos, el príncep lliure de l’underground, va recordar alguns dels precedents graciencs literaris i visuals del nostre llibre i el nostre film: el Diccionario Incompleto del Guión Audiovisual i el curtmetratge Gracia Exquisita, que ell va produir.

Amb Laura Battestini vem reviure una feliç trobada: ella recollia signatures per tal que la pel.lícula es fes al Verdi i n’hi va demanar una a un que passava per allà: jo mateix, el director. Feliç forma de conèixer una persona.

Juli Cervera, director de la Biblioteca, nos introdujo en la felicidad de ser gracienses.

Alfredo Castellanos y Núria Megías, los videoartistas libres que viven en la torre más alta del lugar más bello de Barcelona (Torrijos con Plaça Virreina) expresaron con brillantez el hecho de que Pactar con el gato ha sido –y serà- para ellos un regalo.

Jesús Ramos, el príncipe libre del underground, recordó algunos de los precedentes graciences literarios y visuales de nuestro libro y nuestro film: el Diccionario Incompleto del Guión Audiovisual y el cortometraje Gracia Exquisita, que él produjo.

Con Laura Battestini revivimos un feliz encuentro: ella recogía firmas para que la película se proyectara en el Verdi y pidió una a uno que pasaba por allí: yo mismo, el director. Feliz forma de conocer a una persona.



Biblioteca Vila de Gràcia


Tothom va coincidir en el fet que Gràcia és el millor indret possible per viure i que amb el temps aquesta pel.lícula podria esdevenir un document social força potable.

Todos coincidimos en el hecho de que Gracia es el millor lugar posible para vivir y que con el tiempo esta película podría convertirse en un documento social más que potable.

lunes 5 de octubre de 2009

Biblioteca Vila de Gràcia

miércoles 30 de septiembre de 2009

Paloma Soler Espiauba


Paloma Soler Espiauba

Tot va començar a casa d’una amiga, Mar: coneixedora del fet que a la María José Gilabert, muntadora de la pel.lícula, i a mi, ens agraden els animals i acabàvem de fer un llargmetratge amb gats, ens va ensenyar el quadre esplèndid que presideix el seu menjador, un quadre amb un gat, una obra que ens va semblar delicada, carregada de poesia i sensibilitat, colpidora en la seva aparent senzillesa, amb un color suau i evocador, una peça extraordinària. Un quadre que projecta un univers personal. Es diu "Miki en su coche".

Paloma Soler Espiauba

Todo empezó en casa de una amiga, Mar: conocedora de que a María José Gilabert, montadora de la película, y a mí, nos gustan los animales y acabábamos de terminar un largometraje con gatos, nos enseñó el cuadro espléndido que preside su comedor, un cuadro con un gato, una obra que nos pareció delicada, cargada de poesía y sensibilidad, profunda en su aparente sencillez, con un color suave y evocador, una pieza extraordinaria. Un cuadro que proyecta un universo personal. Se llama "Miki en su coche".


· Miki en su coche ·

L’autora era la seva amiga Paloma Soler Espiauba. Ja en aquells dies vem plantejar la possibilitat de dedicar un article a aquesta artista.

Un any més tard, Mar li va regalar el dvd de “Pactar con el gato” a aquella pintora amiga seva nascuda a Madrid un mes de desembre.

Dies després ens arribava un mail que guardarem al nostre cor: Paloma Soler Espiauba expressava la seva opinió, molt satisfactòria, sobre la nostra pel.lícula de gats.

Per la nostra banda, li vem demanar si ens podia fer l’honor que li dediquèssim un article.

El que ve tot seguit és conseqüència d’aquests fets.

La autora era su amiga Paloma Soler Espiauba. Ya en aquellos días nos planteamos la posibilidad de dedicar un artículo a esta artista.

Un año más tarde, Mar le regaló el dvd de “Pactar con el gato” a aquella pintora amiga suya nacida en Madrid un mes de diciembre.

Días después nos llegaba un mail que guardaremos en nuestro corazón: Paloma Soler Espiauba expresaba su opinión, muy satisfactoria, sobre nuestra película de gatos.

Por nuestra parte, le pedimos si nos podía hacer el honor de que le dedicáramos un artículo.

Lo que viene a continuación es consecuencia de estos hechos.


Paloma Soler Espiauba

Paloma Soler Espiauba ha rebut molts premis, ha estat protagonista de moltes exposicions individuals, la seva obra ha estat subhastada, repartida en museus de tot l’Estat Espanyol, però més que fer un llistat de guardons potser sigui més il.lustratiu llegir unes línies que ens ha escrit expressament per a aquesta ocasió (i veure, és clar, alguns dels seus quadres).

Diu Paloma:

Paloma Soler Espiauba ha recibido muchos premios, ha sido protagonista de muchas exposiciones individuales, su obra ha sido subastada, repartida en museos de todo el Estado Español, pero más que hacer un listado de galardones quizá sea más ilustrativo leer unas líneas que nos ha escrito expresamente para esta ocasión (y ver, claro está, algunos de sus cuadros).

Dice Paloma:
La pintura es para mí el medio de expresión idóneo, una forma onírica de plasmar los estados de ánimo y los deseos... Al llegar al espectador, que cada cual entienda lo que quiera, no hay explicación, no se recibe con la parte lógica de nuestro ser, sino allí donde habita la fantasía. La mitad de mis cuadros están dedicados a los gatos, eternos y fieles compañeros de viaje. Son seres mágicos y de exquisita sensibilidad. Es hora de echar abajo su mala fama tan inmerecida y descubrir el oro de su corazón.

Si voleu saber més d’aquesta artista i també activa militant en la defensa d'animals a Internet hi ha prou informació sobre la seva obra:

Si queréis saber más de esta artista y también activa militante en la defensa de animales en Internet hay información sobre su obra:

www.palomasolerespiauba.com

 

viernes 25 de septiembre de 2009

Ramon Duch


Ramon Duch

Tot va començar a la botiga de col.leccionisme cinematogràfic Cinemascope (La Perla, 29, Barcelona). Joan Vall, l’home que sap més de cine al barri de Gràcia, li va fer un bon article de la nostra pel.lícula a un client i amic seu, Jaume Duch, que va comprar el dvd.

Dies més tard, el 10 de juny, la tarda de la performance de perfeccionament amb els actors principals, Jaume Duch em tenia preparada una de les sorpreses més agradables de la nostra trajectòria, un regal.

Dos gats de fusta amb dedicatòria.

Ramon Duch

Todo empezó en la tienda de coleccionismo cinematográfico Cinemascope (La Perla, 29, Barcelona). Joan Vall, el hombre que más sabe de cine en el barrio de Gràcia, habló maravillas de nuestra película a un cliente y amigo, Jaume Duch, que compró el dvd.

Días más tarde, el 10 de junio, la tarde de la performance de perfeccionamiento con los actores principales, Jaume Duch me tenía preparada una de las sorpresas más agradables de toda nuestra trayectoria, un regalo.

Dos gatos de madera con dedicatoria.


Mentre escric aquestes ratlles, els gats, a la meva taula de treball, em miren des de la dreta i l’esquerra del teclat.

Són obra del pare de Jaume Duch, el senyor Ramon.

Em vaig comprometre a fer-li una visita al senyor Ramon, per tal que m’ensenyés part de la seva obra escultòrica.

El senyor Ramon és un dels principals artífexs de l’empresa “Lejías Pons”, del Poble Nou. La visita a l’empresa de la família Duch, al carrer Tànger, va ser millor que una excursió al parc d’atraccions del Tibidabo.

Ramon i el seu fill Jaume em van fer de cicerones per la planta baixa i els pisos 1 i 2 de l’empresa, embotida de tots els productes que els més neuròtics de la neteja puguin imaginar. Només aquesta secció ja valdria un documental. Però la sorpresa és a dalt de tot: un altell que és un museu d’escultura, secret i desconegut, extraordinari, privilegi dels seus amics, del que us oferim tot seguit algunes mostres.

Mientras escribo estas líneas, los gatos, en mi mesa de trabajo, me miran desde la derecha y la izquierda del teclado.

Son obra del padre de Jaume Duch, el señor Ramón.

Me comprometí a visitar al señor Ramon Duch, para que me mostrara parte de su obra escultórica.

El señor Ramón es uno de los principales artífices de la empresa “Lejías Pons”, de Poble Nou. La visita a la empresa de la familia Duch, en la calle Tànger, fue mejor que una excursión al parque de atracciones del Tibidabo.

Ramon y su hijo Jaume hicieron las veces de cicerones por la planta baja y los pisos 1 y 2 de la empresa, repleta de todos los productos que los más neuróticos de la limpieza puedan imaginar. Sólo esta sección merecería un documental. Pero la sorpresa está en la parte de arriba: un altillo que es un museo de escultura, secreto y desconocido, extraordinario, privilegio de sus amigos, del que os ofrecemos a continuación algunas muestras.


Ramon Duch


Ramon Duch podria ser un dels personatges de Los espigadores y la espigadora d’Agnes Varda. És un artista que només treballa amb material reciclat. Fustes recollides pel carrer, a les quals ell dóna forma. I moviment, perquè a casa seva té un pessebre gegantí d’escultures mòbils que fa empal.lidir el Museu d’Autòmates del Tibidabo.

Ramon Duch podría ser uno de los personajes de Los espigadores y la espigadora (2000) de Agnes Varda: es un artista que sólo trabaja con material reciclado. Maderas recogidas por la calle, a las que él da forma. Y movimiento, porque en su casa guarda un pesebre gigantesco de esculturas móviles que hace palidecer al Museo de Autómatas del Tibidabo.


Ramon Duch ens ha promès assistir a la propera presentació del llibre i el dvd el dia 8 d’octubre a la Biblioteca Vila de Gràcia

Ramon Duch nos ha prometido asistir a la próxima presentación del libro y el dvd el día 8 de octubre en la Biblioteca Vila de Gràcia.

domingo 20 de septiembre de 2009

La Torre de l'Espanyol


El gat a La Torre de l'Espanyol

Vem celebrar el segon aniversari de l’estrena amb la pel.lícula totalment viva. El passat dilluns 7 de setembre, l’empresa Nous Projectes Audiovisuals va projectar Pactar amb el gat a La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), dins de la Setmana Cultural d’aquesta localitat.

Van presentar l’acte el regidor de cultura, Jaume Miquel Aleu, i els dos factòtums de NPA (Nous Projectes Audiovisuals), el director i cineasta Ignasi Ferré i la poeta i editora Maria Lluïsa Pazos.

Al final, un fòrum, on es van tocar alguns dels temes que van ser centrals a la darrera performance de perfeccionament: què passa amb Sara? Júlia es queda amb Aparissi? En realitat, a David li agrada Júlia, oi? Sí, va admetre qui subscriu. Un senyor va trobar a faltar més música durant els moments culminants. Hi va haver acord sobre el bon nivell actoral. Després del fórum, conversa llarga, com en els vells temps.

El gato en La Torre de l'Espanyol

Celebramos el segundo aniversario del estreno con la película totalmente viva. El pasado lunes 7 de septiembre, la empresa Nous Projectes Audiovisuals proyectó Pactar amb el gat en La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre), dentro de la Setmana Cultural de esta localidad.

Presentaron el acto el regidor de cultura, Jaume Miquel Aleu, y los dos factótums de NPA (Nous Projectes Audiovisuals), el director y cineasta Ignasi Ferré y la poeta y editora Maria Lluïsa Pazos.

Al final, un fórum, donde se tocaron algunos de los temas que fueron centrales en la última performance de perfeccionamiento: ¿qué pasa con Sara? ¿Julia se queda con Aparissi? En realidad, a David le gusta Julia ¿verdad que sí? Sí, admitió quien suscribe. Un señor echó de menos más música durante los momentos culminantes. Hubo acuerdo sobre el buen nivel actoral. Después del fórum, conversación larga, como en los viejos tiempos.


martes 15 de septiembre de 2009

Xapa habemus Chapa


Clic

Xapa definitiva

El poble ha triat la xapa del Gat del Kop. Aquí la teniu.

Aquest gat, encara al KOP, avui seriosament amenaçat de desallotjament i demolició, és obra de Esteban Jiménez Sanz, àlies “Gorilo”, autor d’alguns dels graffitis més reeixits de la Capella Sixtina del Graffiti.

Properament li dedicarem un article.

Si algú vol una xapa, a “Cinemascope” (La Perla, 29, barri de Gràcia,
Barcelona), en tenen unes quantes.

El Gat del KOP

Chapa definitiva

El pueblo ha escogido la chapa del Gat del Kop. Aquí la tenéis.

Este gato, todavía en el KOP, hoy seriamente amenazado de desalojo y demolición, es obra de Esteban Jiménez Sanz, alias “Gorilo”, autor de varios de los graffitis más atractivos de la Capilla Sixtina del Graffiti.

Próximamente le dedicaremos un artículo.

Si alguien quiere una chapa, en “Cinemascope” (La Perla, 29, barrio de Gràcia, Barcelona), tienen unas cuantas.

El Gato del KOP

jueves 10 de septiembre de 2009

N P A


Clic

Petita nova vida del gat

Encetem la temporada de tardor amb l’anunci d’una petita nova vida del gat: l’empresa d’exhibició Nous Projectes Audiovisuals està movent la còpia catalana, Pactar amb el gat, per tot Catalunya i més enllà. Fa poc va fer-se a Montgai (Noguera), fa no res a La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) i d’aquí poc ni més ni menys que a l’Alguer (Sardenya).


I, atenció, el proper dijous 8 d’octubre celebrarem el darrer acte públic: nova presentació gracienca de llibre i dvd a la Biblioteca Vila de Gràcia. Amb inesperades atraccions.


Per celebrar-ho, aquí tenim uns focs de festa major (en concret els d’estiu de Sitges).


Vidilla nueva del gato

Inauguramos la temporada de otoño con el anuncio de una pequeña nueva vida del gato: la empresa de exhibición Nous Projectes Audiovisuals está moviendo la copia catalana, Pactar amb el gat, por toda Catalunya y más allá. Hace poco se vio en Montgai (Noguera), hace menos que nada en La Torre de l’Espanyol (Ribera d’Ebre) y dentro de poco ni más ni menos que en l’Alguer (Cerdeña).

Y, atención, el próximo jueves 8 de octubre celebraremos el último acto público: nueva presentación graciense de libro y dvd en la Biblioteca Vila de Gràcia. Con inesperadas atracciones.

Para celebrarlo, aquí tenemos unos fuegos de fiesta mayor (en concreto los de verano de Sitges).



Fuegos 2009 en Sitges

sábado 5 de septiembre de 2009

Xapa Chapa


Clic

Campionat Xapa

La millor botiga de col.lecionisme cinematogràfic, Cinemascope, ens proposa treure una xapa de la pel.lícula.

Responem que sí.

I aleshores reflexionem sobre tres opcions, sobre les que no ens decidim.

Podeu enviar les vostres preferències?

Gràcies.


El Gat del KOP

Campeonato Chapa

La mejor tienda de coleccionismo cinematográfico, Cinemascope, nos propone una chapa de la película.

Respondemos que sí.

Y entonces reflexionamos sobre tres opciones, sobre las que no nos decidimos.

¿Podéis enviar vuestras preferencias?

Gracias.


El Gato del KOP

El Gat del Graffiti

El Gato del Grafito


El Gat del Cartell

El Gato del Cartel

miércoles 12 de agosto de 2009

El gato en la playa


clic

El gat se'n va a la platja

Amigues, amics: el gat se'n va a la platja des de avui fins el 4 de setembre. Passeu-vos-ho bé.

Si voleu fer un cop d'ull a les vacances del gat, aquí les teniu:

El gato se va a la playa

Amigas, amigos: el gato se va a la playa desde hoy hasta el 4 de septiembre. Pasadlo bien.

Si queréis echar un vistazo a las vacaciones del gato, aquí las tenéis: