lunes, 8 de octubre de 2007

Repetidors, el Capri i altres qüestions

Catalá      Castellano

Repetidors

A la presentació del dia de l’estrena al Renoir Les Corts l’Alberto Jiménez, abans de tocar sonorament el corn, va demanar tothom que visionés la pel.lícula com si fos per segona vegada, perquè aquesta pel.lícula –va dir- agrada més a la segona.

No em toca a mi confirmar si això va així, tot i que crec que sí. Només faré esment del fet que hi ha uns quants repetidors que han vist la pel.lícula no dues sinó moltes vegades. Per ara els guanyadors són els muntadors, Adrià Cillero i María José Gilabert. L’han vist “n” vegades, no es poden comptar. Després crec que vaig jo o potser l’Elisabeth Prandi, la directora de fotografia. Només des del dies de les rodes de premsa l’he vist 7 vegades senceres. La família Marimón-Padrosa-Lucha –els productors- comptabilitza un nombre altíssim, en rivalitat amb Rose Avalon (la protagonista, Júlia) i la seva femenina família, amb la mare Marisa Sánchez d’adalid de la causa, i amb Tasio Martín, el mestre massó que construeix aquest blog. Carme Macías, el nostre contacte al KOP (no li agrada que digui “Joana d’Arc dels okupes”, per tant no ho dic), comptabilitza un mínim de 4 “estrenes”, igual com la Merche Pérez, la cantautora pratenca que es representa a sí mateixa. La crítica de cinema i activista Marga Gómez i el seu marit arqueòleg-director Pere Izquierdo juraria que també van per les 4 vegades ¡dues d’elles amb els fills, que deuen ser els espectadors més joves que fins ara ha tingut la pel.lícula!

La festa, l’estrena al Capri i les signatures

La Marga Gómez i el Pere Izquierdo, a més, també s’han empassat la festa de presentació al Rustic del dijous dia 4 d’octubre. Això vol dir que han vist no només la pel.lícula sinó els seus descarts. Com ara tres minuts d’escena d’Edu Soto, el detectiu de sorolls, amputats al muntatge definitiu, que es van poder veure excepcionalment en aquesta ocasió. A la festa hi van assistir unes 100 persones, desbordant totes les previsions. Moltes, en concret 80, van signar un full en el que es demana al Verdi, el cine més representatiu de Gràcia, que projecti “Pactar con el gato”, que és també un retrat del barri de Gràcia. Aquesta ha estat una idea de Montse Vives, pintora gracienca. L’equip de la pel.lícula i alguns particulars s’han afegit a la iniciativa.

L’estrena al Capri ha seguit la tònica que sembla acompanyar aquesta pel.lícula: assistència discreta però molt bones crítiques, algunes entusiastes. I unanimitat respecte el valor del treball dels actors principals, Rose Avalon, Pau Roca i Alberto Jiménez.

Altres qüestions

Neus Macías, a la que agraeixo molt els seus comentaris sobre la pel.lícula, pregunta en aquest mateix blog si el guionista tenia al cap algun dels actors a l’hora d’escriure. Bé, doncs sí, a Pau Roca. El paper d’Aparissi va estar escrit pensant en ell. I també Alfredo Castellanos i Núria Megías, els videoartistes que viuen a la torre més alta i que fan de sí mateixos. La resta han vingut més tard. Alberto Jiménez (David) va entrar en el paper i es va reescriure en part per a que el fes ell. I un afortunat atzar va conduir cap a Rose Avalon (Júlia), que va ser escollida, entre altres coses, per la seva mirada. Vaig veure Belén Fabra (Sara) a una mostra de teatre de l’Escola Nancy Tuñón, d’on prové també Pau Roca. Edu Soto (el detectiu de sorolls) es va afegir a l’equip molt poc abans del rodatge, igual com la Vicky Peña (Consuelo). Violeta Llueca (Alícia, la neuròtica de sorolls) és una de les primeres eleccions però el paper es va anar adaptant a la seva mesura després de ser escrit i després d’assajar amb Pau i Rose (tenia un registre més seriós en els primers esborranys de guió).

Repetir clips

Aprofito per suggerir els visionats del trailers-clips que més bon resultat ens han donat fins a la data. Si ja s’han vist crec que tampoc fa mal veure’ls per segona vegada. O moltes.

El més vist de tots, prop de 3000 visionats, imatges ràpides sobre l’actuació avantguardista de Mireia Tejero i Dàcil López, és aquest:
(clic) "Actuació avantguardista", per Mireia Tejero i Dàcil López

El que més progressa, fins a la data sense la menor promoció, la cançó “Erotismo” de Merche Pérez:
(clic) "Erotismo", per Merche Pérez

1 comentario:

Pere Izquierdo i Tugas dijo...

La família Gómez-Izquierdo se sent molt honorada de formar part del grup de privilegiats que han repetit "Pactar con el gato". Efectivament, si la memòria no ens falla, l'Ariadna és l'espectadora més jove de tots els passis als que hem assistit. És una llàstima que al darrer s'adormís a la meitat (després d'acabar la immensa bossa de llaminadures comprades al Capri) i es perdés la carícia d'en Pau Roca -per la que moltes adolescent s'haurien mort de ganes-.
Compartim l'opinió general sobre la necessitat de repetir la pel·lícula i prometem assistir a algun altre passi (tant de bo a la celebració dels 40 anys del Capri). Això del Rustic va ser molt agradable, llàstima que les obligacions escolars ens van fer marxar quan el Pere petit estava acaparant els canapés de pernil...
Proposem per l'esmentat aniversari del nostre cine, una retrospectiva del director català amb més presència a les pantalles -de cine i TV- si més no el cap de setmana del 6 i 7. Que bones eren Escolopendra, Lemmings....