La Performance

La Perla 29, Barcelona
	Més de 80 persones segons els organitzadors es van concentrar en el paradís de l’amant del cinema, la botiga de col.leccionisme de cinema única a la nostra ciutat, Cinemascope, al carrer La Perla del barri de Gràcia. La més aviat inesperada quantitat de gent va convertir la llibreria en el camarot dels Marx a “Una noche en la ópera”. Davant de la inminència del caos, Juan León, director de l'editorial Octaedro, va pujar a una cadira (després tots el vem imitar) i va asserenar els ànims de l’audiència amb frases d’elevat contingut poètic. Amb una atmòsfera ja prou sanejada, Carlota Torrents, agent literària i gestora cultural, i a més editora del llibre “Pactar con el gato”, amb l’alegria que la caracteritza va convèncer tothom –fins i tot a mi!- que el llibre és excel.lent. Aleshores va començar la performance. Alberto Jiménez i Rose Avalon van retallar temps de pel.lícula declarant-se l’un a l’altre amb imflamades frases d’amor que van aixecar apassionats aplaudiments. Rose va capbussar-se en el mètode Stanislavsky per embogir, més del que ho fa el seu personatge a la pel.lícula, fent a bocins gatets de paper i afegint-se al crit desesperat del tema “Conflicte”, que havia començat Merche Pérez armada de la seva guitarra. Les dues cantants-actrius van actuar amb una ràbia i una força que va omplir l’aire d’entusiàstics “bravos”. Belén Fabra, en autèntic català de Tortosa, va oferir una exacta alternativa d’una nova i necessària intervenció del seu personatge –Sara- al film. Tothom hi va estar d’acord i ho va celebrar amb aplaudiments combinats amb afirmacions fetes amb el cap i continuant dempeus i suant amb més convenciment que abans. Tot seguit, Pau Roca va canviar el final de la pel.lícula transmutant-lo en feliç, provocant que Rose el retingués abans que se n’anés a fer Telecomunicacions. Pau va retocar també els crèdits finals i va demanar si hi havia algun metge a la sala. Perdó, si hi havia algun okupa del KOP, per recordar la manifestació que tres dies més tard s’havia de produir al Prat en defensa de l’edifici-Capella Sixtina del graffiti, sota amenaça de demolició. Finalment, el sexe. Merche Pérez va entonar eròticament el tema “Erotisme” mentre el respectacle públic rebia una il.lustració de Martí Ruiz (creada especialment per l’ocasió) en la que David i Júlia, nus a un terrat de Gràcia, espiats per un gat, s’estimen femeninament. Rose ho somiava darrera una finestra fins que un real Alberto Jiménez s’hi va afegir des del darrere, materialitzant-se a través del somni d’ella. Però no va ser el final. Alberto Jiménez, saltant-se el guió (com tothom en tot moment) es va declarar de genolls a Joan Marimón tot agraint-li que li hagués ensenyat a naufragar. La frase va provocar una apagada de llum que va fer esclatar en la foscor un “oh” general de pànic. Cava congelat i xocolata de conte infantil van prolongar l’acte fins a altes hores de la matinada d’uns quants dies més tard. Un seguidor del film al què no coneixíem –Jaume Duch- ens reservava una bella sorpresa: l’obsequi de dues esplèndides figuretes de gats tallats en fusta. Afirmen els cinemascopers que les muntanyes de llibres i de dvd’s es van esgotar en poca estona. En properes edicions entrarem amb més precisió en el contingut de la performance.		Más de 80 personas según los organizadores se concentraron en el paraíso del amante del cine, la tienda de coleccionismo de cine única en nuestra ciudad, Cinemascope, en la calle La Perla del barrio de Gràcia. La inesperada cantidad de gente convirtió la librería en el camarote de los Marx en “Una noche en la ópera”. Ante de la inminencia del caos, Juan León, director de la editorial Octaedro, se subió a una silla (después todos le imitamos) y serenó los ánimos de la audiencia con frases de elevado contenido poético. En una atmósfera ya saneada, Carlota Torrents, agente literaria y gestora cultural, y a además editora del libro “Pactar con el gato”, con la alegría que la caracteriza convenció a todo el mundo –¡incluso a mí!- de que el libro es excelente. Entonces se inició la performance. Alberto Jiménez y Rose Avalon recortaron tiempo de película declarándose el uno al otro con inflamadas frases de amor que levantaron apasionados aplausos. Rose se sumergió en el método Stanislavsky para enloquecer, más de lo que lo hace su personaje en la película, estrujando gatos de papel y añadiéndose al grito desesperado del tema “Conflicto”, que había empezado Merche Pérez con su guitarra. Las dos cantantes-actrices actuaron con una rabia y una fuerza que llenó el aire de entusiásticos “bravos”. Belén Fabra, en auténtico catalán de Tortosa, ofreció una exacta alternativa de una nueva y necesaria intervención de su personaje –Sara- en el film. Todo el mundo estuvo de acuerdo y lo celebró con aplausos combinados con afirmaciones de cabeza y continuando de pie y sudando con mayor convencimiento que antes. Acto seguido, Pau Roca cambió el final de la película transmutándolo en feliz, al provocar que Rose le retuviera antes de que se marchara a cursar Telecomunicaciones. Pau retocó también los créditos finales y preguntó si había algún médico en la sala. Perdón, si había algun okupa del KOP, para recordar la manifestación que tres días más tarde se había de producir en el Prat en defensa del edificio-Capilla Sixtina del graffiti, bajo amenaza de demolición. Finalmente, el sexo. Merche Pérez entonó eróticamente el tema “Erotismo” mientras el respetable público recibía una ilustración de Martí Ruiz (creada especialmente para la ocasión) en la que David y Julia, desnudos en una azotea de Gràcia, espiados por un gato, se quieren femeninamente. Rose lo soñaba detrás de una ventana hasta que un real Alberto Jiménez se añadió por atrás, materializándose a través del sueño de ella. Pero no fue el final. Alberto Jiménez, saltándose el guión (como todos en todo momento) se declaró de rodillas a Joan Marimón agradeciéndole que le enseñara a naufragar. La frase provocó un apagón que hizo estallar en la oscuridad un “oh” general de pánico. Cava congelado y chocolate de cuento infantil prolongaron el acto hasta altas horas de la madrugada de unos cuantos días más tarde. Un seguidor del film a quien no conocíamos –Jaume Duch- nos reservaba una bella sorpresa: el obsequio de dos espléndidas figuras de gatos tallados en madera. Afirman los cinemascopers que las montañas de libros y de dvd’s se agotaron en un rato. En próximas ediciones entraremos con mayor precisión en el contenido de la performance.
Pactar en Cinemascope