Graciosa presentació graciense

	Graciosa presentació gracienca de llibre i dvd Una vetllada carregada de tendresa va tancar els actes públics culturals de la nostra pel.lícula. Va ser a la Biblioteca de la Vila de Gràcia, on diversos personatges rellevants van descriure el caràcter gracienc del film més important d’aquest blog.		Graciosa presentación graciense de libro y dvd Una velada cargada de ternura cerró los actos públicos culturales de nuestra película. Tuvo lugar en la Biblioteca de la Vila de Gràcia, donde diversos personajes relevantes describieron el carácter graciense del film más importante de este blog.
	Juli Cervera, director de la Biblioteca, va introduir-nos en la felicitat de ser graciencs. Alfredo Castellanos y Núria Megías, els videoartistes lliures que viuen a la torre més alta de l’indret més bell de Barcelona (Torrijos amb Plaça Virreina) van expressar amb brillantor el fet que Pactar amb el gat ha estat –i serà- per ells un regal. Jesús Ramos, el príncep lliure de l’underground, va recordar alguns dels precedents graciencs literaris i visuals del nostre llibre i el nostre film: el Diccionario Incompleto del Guión Audiovisual i el curtmetratge Gracia Exquisita, que ell va produir. Amb Laura Battestini vem reviure una feliç trobada: ella recollia signatures per tal que la pel.lícula es fes al Verdi i n’hi va demanar una a un que passava per allà: jo mateix, el director. Feliç forma de conèixer una persona.		Juli Cervera, director de la Biblioteca, nos introdujo en la felicidad de ser gracienses. Alfredo Castellanos y Núria Megías, los videoartistas libres que viven en la torre más alta del lugar más bello de Barcelona (Torrijos con Plaça Virreina) expresaron con brillantez el hecho de que Pactar con el gato ha sido –y serà- para ellos un regalo. Jesús Ramos, el príncipe libre del underground, recordó algunos de los precedentes graciences literarios y visuales de nuestro libro y nuestro film: el Diccionario Incompleto del Guión Audiovisual y el cortometraje Gracia Exquisita, que él produjo. Con Laura Battestini revivimos un feliz encuentro: ella recogía firmas para que la película se proyectara en el Verdi y pidió una a uno que pasaba por allí: yo mismo, el director. Feliz forma de conocer a una persona.
Biblioteca Vila de Gràcia
	Tothom va coincidir en el fet que Gràcia és el millor indret possible per viure i que amb el temps aquesta pel.lícula podria esdevenir un document social força potable.		Todos coincidimos en el hecho de que Gracia es el millor lugar posible para vivir y que con el tiempo esta película podría convertirse en un documento social más que potable.