lunes, 9 de noviembre de 2009

KOP


<· Pactar con el gato (14) KOP Kasal Okupa Prat ·>

KOP
com la mort d'un amic


El passat dimecres 28 d’octubre del 2009 els Mossos d’Esquadra van desallotjar el Kasal Okupa Prat, un dels focus culturals més importants del Prat de Llobregat, a més de museu viu (la Capella Sixtina del Graffiti), l’indret on vem rodar bona part de la nostra pel.lícula uns quants dies de gener i febrer del 2006 i on vem preestrenar-la l’11 de maig del 2007, quatre mesos abans de l’estrena oficial.

A hores d’ara mig edifici és a terra. Fa uns dies hi vaig passar pel davant. La demolició del KOP em colpeja com la mort d’un amic.

Ha estat un acte estúpid i absurd per part de l’Ajuntament del Prat. També de FECSA, és clar, però d’aquesta empresa acostumada a agredir no esperàvem cap favor. I el procès judicial ha estat una broma de molt mal gust. Penso que l’Ajuntament ha perdut una oportunitat única de manifestar la seva generositat vers un col.lectiu que enriquia veritablement el Prat, generador d’iniciatives com, entre moltes altres, la cooperativa ecològica de consum responsable CalsKarxofa (a la seva web podeu trobar més informació sobre els fets del KOP).

KOP
como la muerte de un amigo


El pasado miércoles 28 de octubre del 2009 los Mossos d’Esquadra desalojaron el Kasal Okupa Prat, uno de los focos culturales más importantes del Prat de Llobregat, además de museo vivo (la Capilla Sixtina del Graffiti), el lugar donde rodamos buena parte de nuestra película unos cuantos días de enero y febrero del 2006 y donde la preestrenamos el 11 de mayo del 2007, cuatro meses antes del estreno oficial.

A día de hoy medio edificio ha sido destruido. Hace poco pasé por allí. La demolición del KOP me hiere como la muerte de un amigo.

Ha sido un acto estúpido y absurdo por parte del Ayuntamiento del Prat. También de FECSA, claro está, pero de esta empresa acostumbrada a agredir no esperábamos ningún favor. Y el proceso judicial ha sido una broma de muy mal gusto. Creo que el Ayuntamiento ha perdido una oportunidad única de manifestar su generosidad respecto de un colectivo que enriquecía verdaderamente el Prat, generador de iniciativas como, entre muchas otras, la cooperativa ecológica de consumo responsable CalsKarxofa (en su web podéis encontrar más información sobre los hechos del KOP).

http://calskarxofa.blogspot.com


Quin paper ha jugat que els membres del KOP sempre hagin estat crítics amb l’Ajuntament? No és precisament l’esquerra qui demana una crítica i una autocrítica permanent? A més, el col.lectiu del KOP és antiviolent, ni tan sols a la manifestació de la tarda del dimecres 28 a la Plaça de l’Ajuntament es va produir un sol incident. Ni contenidors cremats ni llençament d’objectes.

Fotografies del 22 d'octubre, el dia inicialment previst pel desallotjament (ajornat a darrera hora).

¿Qué papel ha jugado que los miembros del KOP siempre hayan sido críticos con el Ayuntamiento? ¿No es precisamente la izquierda quien pide una crítica y una autocrítica permanente? Además, el colectivo del KOP es antiviolento, ni siquiera en la manifestación de la tarde del miércoles 28 en la Plaza del Ayuntamiento se produjo un solo incidente. Ni quema de contenedores ni lanzamiento de objetos.

Fotografías del 22 d’octubre, el dia inicialmente previsto para el desalojo del KOP (pospuesto a última hora).



KOP: Como la muerte de un amigo


Avui El Prat de Llobregat és més pobre.

El col.lectiu, però, continua viu. La consigna principal de les manifestacions és un crit de futur: “No s’ensorren / sis anys de KOP”.

Hoy El Prat de Llobregat es más pobre.

El colectivo, sin embargo, continúa vivo. La consigna principal de las manifestaciones es una llamada de futuro: “No s’ensorren / sis anys de KOP” (No se hunden / seis años de golpe –seis años de KOP).



1 comentario:

Rosa Campmany dijo...

A les "autoritats" els molesten inciatives que no surtin d'ells, que no hagin estat programades i que parteixin del no res i tinguin recolzament popular. Sembla que estem als anys del franquisme i es perqè volen que el jovent es mogui, però sense inciciativa. Els volen programats, com si fossin robots. Fa llàstima veure on estem arribant...