100 Orson Welles 100

	ORSON WELLES, 100 ANYS. AVUI 6 DE MAIG DIA DEL MUNTATGE? Pocs directors com ara Orson Welles han exaltat la feina a la sala de muntatge (Sergei M. Eisenstein és un altre dels grans entusiastes). Avui es compleixen 100 anys del seu naixement i amb Pau Atienza ens ha semblat que podria escollir-se aquest 6 de maig com a dia del muntatge (bé, és una proposta, que llencem al món).		ORSON WELLES, 100 AÑOS. ¿HOY 6 DE MAYO DÍA DEL MONTAJE? Pocos como Orson Welles han exaltado la labor en la sala de montaje (Sergei M. Eisenstein es otro de los grandes entusiastas). Hoy se cumplen 100 años de su nacimiento y con Pau Atienza hemos convenido que podría escogerse este 6 de mayo como día del montaje (es una propuesta, que lanzamos al mundo).
	La data coincideix amb la notícia de l’estrena –per fi- del seu film inacabat “The other side of the wind” rodat cap el 1975 i segons algunes versions muntat en part o en la seva totalitat. Una de les seqüències que s’han conegut d’aquest film és la de la relació sexual d’Oja Kodar amb un acompanyant a un auto, en la nit i en la pluja.		La fecha coincide con la noticia del estreno –por fin- de su film inacabado “The other side of the wind” rodado hacia 1975 y según algunas versiones montado en su totalidad o al menos en parte. Una de las secuencias que han trascendido de este film es la de la relación sexual de Oja Kodar con un acompañante en un coche, en la noche y en la lluvia.
	És una de les escasses seqüències de sexe rodades per Orson Welles.		Es una de las pocas secuencias de sexo rodadas por Orson Welles.
	Aquest és el text que pot llegir-se sobre aquesta seqüència a “El montaje cinematográfico. Del guion a la pantalla”.		Este es el texto que puede leerse en “El montaje cinematográfico. Del guion a la pantalla”
	“The Other Side of the Wind” (1975) d’Orson Welles. Una de les tres seqüències que han transcendit del film inacabat The other side of the wind (1975) d’Orson Welles és una escena de sexe a un auto en marxa, en la nit i sota la pluja, entre un personatge interpretat per Oja Kodar i un jove d’aspecte hippy, mentre que un tercer, el conductor de l’auto, exerceix de voyeur. Ella és la que porta en tot moment la iniciativa, despullant-se, descordant la cremallera dels pantalons d’ell, acaronant, col.locant-s’hi al damunt i expressant a través del rostre l’augment de temperatura eròtica de la situació. L’escena progressa cap a l’orgasme d’ella com si es tractés del retrat d’un estat alterat de consciència: més i més fragmentació, potenciant la irrealitat a través dels focus dels autos que deixen els personatges en contrallum, l’aigua de la pluja als vidres, una alternança més i més ràpida de llum i foscor sobre el cos d’ella, com en pla subjectiu d’ell, il.luminada en llums vermelles i blaves, plans molt breus, alguns abstractes, i l’acompanyament sonor en creixement de pluja, del so del netejaparabrises com una periódica percussió, el del motor i el dels claxons d’altres cotxes. L’acte és complet, no hi ha hagut el.lipsi, l’escena ha transcorregut en aparent temps real, és a dir, en dos minuts i quaranta-dos segons. És una escena sense diàlegs, sense música, només amb efectes de so, elements convenients per a una situació no romàntica sinó eminentment carnal. L’estructura de la seqüència és clàssica, de plantejament, desenvolupament, clímax i desenllaç. Màxima fragmentació, primers plans i densitat al clímax. Les idees visuals i sonores i fins i tot la presència del voyeur doten al conjunt d’entitat de curtmetratge.		“The Other Side of the Wind” (1975) de Orson Welles. Una de las tres secuencias que han transcendido del film inacabado The other side of the wind (1975), de Orson Welles, es una escena de sexo en un automóvil en marcha, en la noche y bajo la lluvia, entre un personaje interpretado por Oja Kodar y un joven de aspecto hippy, mientras que un tercero, el conductor del automóvil, ejerce de voyeur. Ella es la que lleva en todo momento la iniciativa, desnudándose, desabrochando la cremallera de los pantalones de él, acariciando, colocándose encima y expresando a través del rostro el aumento de temperatura erótica de la situación. La escena progresa hacia el orgasmo de ella como si se tratara del retrato de un estado alterado de conciencia: más y más fragmentación, potenciando la irrealidad a través de los focos de los autos que mantienen los personajes en contraluz, el agua de la lluvia en los vidrios, una alternancia más y más rápida de luz y oscuridad sobre el cuerpo de ella, como en plano subjetivo de él, iluminada en luces rojas y azules, planos muy breves, algunos abstractos, y el acompañamiento sonoro en crecimiento de lluvia, del sonido del limpiaparabrisas como una periódica percusión, el del motor y el de los claxons de otros coches. El acto es completo, sin elipsis, la escena transcurre en aparente tiempo real, es decir, en 2 minutos y 42 segundos. Sin diálogos, sin música, solo con efectos de sonido, elementos convenientes para una situación no romántica sino eminentemente carnal. La estructura de la secuencia es clásica, de planteamiento, desarrollo, clímax y desenlace. Máxima fragmentación, primeros planos y densidad en el clímax. Las ideas visuales y sonoras e incluso la presencia del voyeur dotan al conjunto de entidad de cortometraje.
El montaje cinematográfico: del guión a la pantalla