jueves, 20 de noviembre de 2008

Crisi crisis


Receptes de cara a la crisi
Li va tocar viure en una època de crisi,
com a tothom.
(Jorge Luis Borges).

Així, en aquests dramàtics temps de recessió ens afegirem a la recerca de solucions, com tothom.

Avanço que en la meva opinió la solució a tots els nostres mals està en les pel.lículas amb guió de model clàssic. Després m’hi extendré.

Abans us recomano un parell de blogs lúcids, en una època –la nostra- en la què és probable que vagin sorgint els analistes més fins dels darrers temps.

Per exemple, el blog de Toni González, artista i promotor d’artistes, que parla d’una cosa molt bella, “imaginar sense límits”, a:

www.lacoctelera.com/tonigonzalez

O com el de Roger Tugas, estudiant de periodisme, que ofereix la contralectura, sempre amb punyent originalitat, de cadascun dels fenòmens que tracta. També s’apunta a les propostes -la sobirania nacional- a:

barrageneral.wordpress.com/

Per la meva part, la recepta és simple: el guió de model clàssic, basat en els codis més importants de la intel.ligència de l’espècie, propugna herois amb iniciativa, constància i, sobretot, amb la capacitat –al final de la pel.lícula- de transformar-se a millor. Per exemple, l’esquema de guió del personatge Jesucrist, que ha donat multitud de films, tots ells amb un exemple límit de transformació al final, una ressurrecció. Us recomano “L’Evangeli segons Mateu” (1964) de Pier Paolo Pasolini.

Hauríem de visionar, en aquests dies de crisi, molts films amb guió clàssic per empatitzar i creure que també nosaltres podem, al final, millorar. És el cas de “Quantum of Solace”, l’últim James Bond?. El célebre agent amb llicència per matar té iniciativa i és constant, superant obstacles i salvant el món. Però, ah, no es transforma, igual com li succeeix a qualsevol personatge serialitzat (Tarzan, Sherlock Holmes, Homer Simpson). No millora. En la propera pel.lícula el tornarem a trobar igual que sempre. No, no s’ha de veure aquesta pel.lícula per sortir de la crisi. (Tot i així, estarà d’estrena els propers 21, 22 i 23 de novembre al Cine Capri, del Prat).

Serà el cas de “Bolt”, un film d’animació que presenta un gos que perd els seus superpoders i tot i així és capaç de transformar-se en un heroi?. Què m’hi jugo a que sí, i això que no l’he vist. (Podeu veure-la d’estrena al Capri els díes 5, 6 i 7 de desembre).

I què passa amb “Pactar amb el gat”?. Ens ajudarà?. Doncs, sorpresa, també, malgrat que es basa en un guió clàssic ple d’impureses i amb diverses alteracions. Un dels motius de la pel.lícula és el de la lluita amb la màxima il.lusió, a pesar que tot surti malament. (Podreu veure-la aviat en dvd, ja que està a punt de sortir).
 
Recetas para la crisis
Le tocó vivir en una época de crisis,
como a todo el mundo.
(Jorge Luis Borges).

Así pues, en estos dramáticos tiempos de recesión nos añadiremos a la búsqueda de soluciones, como todo el mundo.

Avanzo que en mi opinión la solución a todos nuestros males está en las películas con guión de modelo clásico. Luego vuelvo a ello.

Antes os recomiendo un par de blogs lúcidos, en una época –la nuestra- en la que es probable que vayan surgiendo los analistas más preclaros de los últimos años.

Por ejemplo, el blog de Toni González, artista y promotor de artistas, que habla de algo muy bello, “imaginar sin límites”, en:

www.lacoctelera.com/tonigonzalez

O como el de Roger Tugas, estudiante de periodismo, que ofrece la contralectura, siempre con originalidad punzante, de cada uno de los fenómenos que trata. También se apunta a las propuestas -la soberanía nacional- en:

barrageneral.wordpress.com/

Por mi parte, la receta es simple: el guión de modelo clásico, basado en los códigos de la inteligencia de la especie, muestra héroes con iniciativa, constancia y, sobre todo, con la capacidad –al final de la película- de transformarse a mejor. Por ejemplo, el esquema de guión del personaje Jesucristo, que ha dado multitud de films, todos ellos con un ejemplo límite de transformación al final, una resurrección. Os recomiendo “El Evangelio según Mateo” (1964) de Pier Paolo Pasolini.

Debemos ver, en estos días de crisis, muchos films con guión clásico para empatizar y creer que también nosotros podemos, al final, mejorar. ¿Es el caso de “Quantum of Solace”, el último James Bond? El célebre agente con licencia para matar tiene iniciativa y es constante, superando obstáculos y salvando el mundo. Pero, ay, no se transforma, como le ocurre a cualquier personaje serializado (Tarzán, Sherlock Holmes, Homer Simpson). No mejora. En la próxima película lo volveremos a encontrar igual que siempre. No, no hay que ver esta película para salir de la crisis. (Aún así, está de estreno los próximos 21, 22 y 23 de noviembre en el Cine Capri, del Prat).

¿Será el caso de “Bolt”, un film de animación que presenta a un perro que pierde sus superpoderes y aún así es capaz de transformarse en un héroe?. Apuesto a en este caso, sí, y eso que no la he visto. (Podéis verla de estreno en el Capri los días 5, 6 y 7 de diciembre)

¿Y qué ocurre con “Pactar con el gato”?. ¿Nos ayudará?. Pues, sorpresa, también, a pesar de que se basa en un guión clásico algo impuro, con diversas alteraciones. Uno de los motivos de la película es el de la lucha con la máxima ilusión, a pesar de que todo salga mal. (Podréis verla pronto en dvd, ya que está a punto de salir).

1 comentario:

Roger dijo...

Ei, moltes gràcies per la recomenació! La veritat és que no m'ho mereixo i això d'analista em queda molt gran! ;)

Les opinions que expresso jo van molt en relació amb com s'han de fer les coses des de "dalt" (malgrat que això hagi de ser un reflex del conjunt de la col·lectivitat). Tanmateix, també està molt bé, com dius tu, mirar el paper de l'individu. Si tots fóssim més bones persones, èmpatiques i solidàries, de ben segur que bona part dels problemes actuals no hi serien! Com deia Hobbes, l'homes és un llop per l'home?

Més enllà dels grans governs i personatges influents és feina de cadascú esdevenir millor persona. Ghandi va demostrar que una suma d'accions individuals pot provocar grans canvis. Potser no serà el cas de cadadscú de nosaltres, però de ben segur que farem la vida més feliç i fàcil a la gent del nostre voltant. I això no és poc.

(wow! què hippie que m'he posat!)