jueves, 28 de enero de 2010

Fermín Marimón, honor



<· Fermín Marimón, académico de honor ·>



 Fermín Marimón,
Acadèmic d'Honor


Dimarts passat dia 26 de gener del 2010, a un acte celebrat a La Pedrera, i presentat pel president de l’Acadèmia Joel Joan, el nostre productor Fermín Marimón va formar part del grup de cinc cineastes que han estat declarats membres d’honor de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya.

Mercè Marimón i Joan Marimón van tenir el goig històric de fer la presentació del seu pare.

 Fermín Marimón,
Académico de Honor


El martes pasado día 26 de enero del 2010, en un acto celebrado en La Pedrera, y presentado por el presidente de l’Acadèmia Joel Joan, nuestro productor Fermín Marimón formó parte del grupo de cinco cineastas que han sido declarados miembros de honor de la Academia de Cinema de Catalunya.

Mercè Marimón y Joan Marimón tuvieron el histórico placer de llevar a cabo la presentación de su padre.

 


 
El discurs dels fills, de menys de dos minuts de durada, va ser aquest:
  • Joan: - Agraïm a l’acadèmia l’excel.lent idea de fer membre d’honor a Fermín Marimón.

  • Mercè: - Felicitem els altres membres d’honor...

  • Joan: - Fa poc el Cine Capri del Prat de Llobregat, un cinema fundat pel Fermín, va celebrar els seus primers 40 anys amb una programació formada exclusivament per curtmetratges i llargmetratges produïts per la seva pròpia productora, perquè resulta que Fermín Marimón, i això és poc habitual, reuneix les condicions d’exhibidor, director i productor.

  • Mercè: - Entre els films d’aquest aniversari, hi havia el “Ballet Burlón”, una dansa de compassos que va representar España als Festivals de Cannes i de Bergamo i que avui és a tots els llibres d’història de l’animació.

  • Joan: - Hi havia també el llargmetratge “L’exhibidor”, una pel.lícula dedicada al tema de l’exhibició: les desventures d’una jove parella que agafa un vell cinema a un poble del Delta del Llobregat, un film -que recomanem als experts en aquests temps de lleis de cine- on es pot veure l’enorme dificultat de tirar endavant un cinema.

  • Mercè: - I hi havia també “Peraustrínia 2004” que va ser el primer llargmetratge de dibuix animat en versió original catalana.

  • Joan: - Però el cine Capri no va ser el primer del Fermín Marimón, sinó el tercer. El primer havia estat el del seu pare Joaquim, el cine Monmari, un local que s’omplia a vessar en una època en la que la gent anava al cine sense saber ni quina pel.lícula hi feien.

  • Mercè: - El segon cine va ser el Cinc d’Oros, al barri de Can Tunis, que Fermín Marimón va portar amb un amic, Jordi Bringué.

  • Joan: - I el tercer ha estat el Cine Capri, un cine cinèfil que ha estat decorat d’unes quantes pel.lícules i sèries de televisió, que Fermín va dissenyar i que ha conduït amb l’ajut de la seva esposa Mari Carme, la seva família i un grup fidel d’amics.

  • Mercè: - Fermín ha escrit tot això a uns quants llibres, perquè també és escriptor de cine.

  • Joan: - I músic, perquè ha composat la música de moltes de les seves pel.lícules.

  • Mercé: - I guionista, i muntador, i des del moment en que cineastes joves del Prat li han demanat que faci d’actor, doncs també és actor.

  • Joan: - Ha estat més que un exemple per a tota la família. De fet, tota la família es dedica al cine...

  • Mercè: - Un exemple com a professional i com a persona. Ens agradaria assemblar-nos-hi també en energia, capacitat de treball, honestedat i honradesa.

  • Joan: - A mi uns quants em diuen Fermín, i res no em fa més feliç.

  • Mercé: - Podrem dir que hem viscut aquest moment, el moment en que proclamem les virtuds del nostre pare.

  • Joan: - Amb tots vostès, Fermín Marimón.
 
El discurso de los hijos, de menos de dos minutos de duración, fue éste:
  • Joan: - Agradecemos a la academia la excelente idea de hacer miembro de honor a Fermín Marimón.

  • Mercè: - Felicitamos a los otros miembros de honor...

  • Joan: - Hace poco el Cine Capri del Prat de Llobregat, un cine fundado por Fermín, celebró sus primeros 40 años con una programación formada exclusivamente por cortometrajes y largometrajes producidos por su propia productora, porque resulta que Fermín Marimón, y eso es poco habitual, reune las condiciones de exhibidor, director y productor.

  • Mercè: - Entre las películas de este aniversario, estaba el “Ballet Burlón”, una danza de compases que representó a España en los Festivales de Cannes y de Bergamo y que hoy está en todos los libros de historia de la animación.

  • Joan: - Estaba también el largometraje “El exhibidor”, una película dedicada al tema de la exhibición: las desventuras de una joven pareja que alquila un viejo cine de un pueblo del Delta del Llobregat, un film -que recomendamos a los expertos en estos tiempos de leyes de cine- donde se puede ver la enorme dificultad de llevar adelante un cine.

  • Mercè: - Y estaba también “Peraustrínia 2004” que fue el primer largometraje de dibujo animado en versión original catalana.

  • Joan: - Però el cine Capri no fue el primero de Fermín Marimón, sino el tercero. El primero fue el de su padre Joaquim, el cine Monmari, un local que se llenaba a rebosar en una época en la que la gente iba al cine sin saber ni qué película se hacía.

  • Mercè: - El segundo cine fue el Cinco de Oros, en el barrio de Can Tunis, que Fermín Marimón llevó con un amigo, Jordi Bringué.

  • Joan: - Y el tercero ha sido el Cine Capri, un cine cinéfilo que ha servido de decorado a unas cuantas películas y series de televisión, que Fermín diseñó y que ha conducido con la ayuda de su esposa Mari Carme, su familia y un grupo fiel de amigos.

  • Mercè: - Fermín ha escrito todo eso en unos cuantos libros, porque también es escritor de cine.

  • Joan: - Y músico, porque ha compuesto la música de muchas de sus películas.

  • Mercé: - Y guionista, y montador, y desde el momento en que cineastas jóvenes del Prat le han pedido que haga de actor, pues también es actor.

  • Joan: - Ha sido más que un ejemplo para toda la familia. De hecho, toda su familia se dedica al cine.

  • Mercè: - Un ejemplo como profesional y como persona. Nos gustaría parecernos a él también en energía, capacidad de trabajo, honestidad y honradez.

  • Joan: - A mí más de uno me llama Fermín, y nada me puede hacer más feliz.

  • Mercé: - Podremos decir que hemos vivido este momento, el momento en que proclamamos las virtudes de nuestro padre.

  • Joan: - Con todos ustedes, Fermín Marimón.
 

 Tot seguit, Fermín Marimón va fer el discurs més valent i més aplaudit de l’acte, que recollirem en el proper article.
 Acto seguido, Fermín Marimón hizo el discurso más valiente y más aplaudido del acto, que recogeremos en el siguiente artículo.
 


1 comentario:

Anónimo dijo...

I seldom leave comments on blog, but I have been to this post which was recommended by my friend, lots of valuable details, thanks again.