Fermín Marimón, honor (ii)

	Discurs de Fermín Marimón, Acadèmic d'Honor Bé, moltes gràcies, després de la presentació que han fet els meus fills i amb la meva esposa aquí davant -que entre tots han fet possible que m’entreguin aquest guardó- poca cosa em queda a dir. Únicament que em vaig quedar molt sorprès quan em va trucar la Laia Fàbregas (Directora de l’Acadèmia) i em va dir que m’havien fet Membre d’Honor de l’Acadèmia de Cine Català. Res no tenia més lluny del pensament, mai no se’m podia haver ocorregut una cosa semblant. Em va dir que era per la meva trajectòria com a productor i com a exhibidor. Però aquesta trajectòria ha estat molt modesta perquè només he fet tres pel.lícules i tampoc he tingut cap xarxa de cinemes. Tot i així, tota la meva vida ha estat dedicada al cine. Com a productor, el que no us ha dit el Joan és que té un projecte pel futur, que es diu “Quim”, basat en les memòries del meu pare. És un projecte eminentment català, dels anys vint, que succeeix a Lleida i a Barcelona; al Pla d’Urgell, al poble de La Fuliola, on va nèixer el meu pare, i al Prat de Llobregat, el poble que el va acollir, on es va casar i on va viure tota la seva vida. El guió d’aquest projecte està fet pel Joan i per la Marina Peña, sembla que tot quedi en família… (Fermín s’ha dirigit amb la mirada a Montserrat Carulla, asseguda a la primera fila, distingida també com a acadèmica, perquè ella és la mare de Marina Peña Carulla) Aquest projecte posa de relleu la qüestió de l’idioma perquè el lleidatà es parla amb accent lleidatà i el barceloní es parla amb accent llobregatí del Baix Llobregat. M’agradaria molt veure’l realitzat, només puc dir això. Ara bé, quant a l’explotació i l’exhibició, el Cine Capri ha hagut de fer front a una llarga sèrie de reptes, ja els coneixeu: la televisió, la pirateria, finalment l’Internet… Tot i amb això, el cinema encara segueix en peu, és un cinema esplèndid, els que l’han vist ho poden testimoniar. És un cinema dels d’abans, amb platea i amfiteatre. Quan es va inaugurar comptava amb 1200 localitats, ara, més còmode, en té prop de 900. I el nou repte de cara al futur, ja que parlem de futur, és una cosa que a vosaltres us agrada molt, moltíssim: la Llei del Cinema Català. La Llei del Cinema Català a mi també m’alegra però m’entristeix al mateix temps perquè pot ser la martellada que faci que aquest cinema, el cinema Capri, s’hagi de tancar, ja que està ubicat a una zona, el Prat de Llobregat, on la majoria és de parla castellana, la majoria són inmigrants, hi ha un 80 o un 85 per cent d’inmigració, i la major part de gent que venen al cinema són castellans o parlen castellà. I no és excepcional perquè tot el cinturó de Barcelona està en aquestes condicions. Ja veurem què passarà. Ja veurem si podem afrontar aquesta nova batzegada o si haurem de tancar les portes. Això ho diran els fets. Voldria pregar des d’aquí a qui correspongui que aquesta llei, que ha d’anar al Parlament, no tiri endavant o sigui modificada, per tal que el cine Capri del Prat pugui continuar existint. Res més, moltes gràcies. (Segueixen 20 segons d’aplaudiments) De tota manera vull agrair als membres de l’Acadèmia aquesta distinció, i que tinguin ben segur que sóc català, penso, parlo i faig pel.lícules catalanes. (Fermín es retira entre molts més aplaudiments)		Discurso de Fermín Marimón, Académico de Honor Bien, muchas gracias, después de la presentación que han hecho mis hijos y con mi esposa aquí delante -que entre todos han hecho posible que me entreguen este galardón- poco me queda por decir. Únicamente que me quedé muy sorprendido cuando me llamó Laia Fàbregas (Directora de la Acadèmia) y me dijo que me habían hecho Miembro de Honor de la Acadèmia de Cine Català. Nada tenía más lejos del pensamiento, nunca se me podría haber ocurrido nada parecido. Me dijo que era por mi trayectoria como productor y como exhibidor. Pero esta trayectoria ha sido muy modesta porque sólo he hecho tres películas y tampoco he tenido ninguna red de cines. Aún así, toda mi vida ha estado dedicada al cine. Como productor, lo que Joan no os ha dicho es que tiene un proyecto para el futuro que se llama “Quim”, basado en las memorias de mi padre. Es un proyecto eminentemente catalán, de los años veinte, ambientado en Lérida y en Barcelona; en el Pla d’Urgell, en el pueblo de La Fuliola, donde nació mi padre, y en El Prat de Llobregat, el pueblo que lo acogió, donde se casaron y donde vivió toda su vida. El guión de este proyecto está hecho por Joan y por Marina Peña, parece que todo quede en familia… (Fermín se ha dirigido con la mirada a Montserrat Carulla, sentada en la primera fila, distinguida también como académica, porque ella es la madre de Marina Peña Carulla) Este proyecto pone de relieve la cuestión del idioma porque el leridano se habla con acento leridano y el barcelonés se habla con acento llobregatino del Baix Llobregat. Me gustaría mucho verlo realizado, es todo lo que puedo decir. Ahora bien, en cuanto a la explotación y la exhibición, el Cine Capri ha tenido que hacer frente a una larga serie de retos, ya los conocéis: la televisión, la pirateria, finalmente Internet… A pesar de ello, el cine todavía sigue en pie, es un cine espléndido, quienes lo han visto lo pueden atestiguar. Es un cine de los de antes, con platea y anfiteatro. Cuando se inauguró contaba con 1200 localidades, ahora, más cómodo, tiene casi 900. Y el nuevo reto de cara al futuro, ya que hablamos de futuro, es algo que a vosotros os gusta mucho, muchísimo: la Ley del Cine Catalán. La Ley del Cine Catalán a mí también me alegra pero me entristece al mismo tiempo porque puede ser el martillazo que haga que este cine, el cine Capri, se tenga que cerrar, puesto que está ubicado en una zona, el Prat de Llobregat, donde la mayoría es de habla castellana, la mayoría son inmigrantes, hay un 80 o un 85 por ciento de inmigración, y la mayor parte de gente que viene al cine son castellanos o hablan castellano. Y no es excepcional porque todo el cinturón de Barcelona està en estas condiciones. Ya veremos qué pasará. Ya veremos si podemos afrontar este nuevo golpe o si tendremos que cerrar las puertas. Eso lo dirán los hechos. Quisiera pedir desde aquí a quien corresponda que esta ley, que tiene que ir al Parlamento, no siga adelante o sea modificada, para que el cine Capri del Prat pueda continuar existiendo. Nada más, muchas gracias. (Siguen 20 segundos de aplausos) De todos modos quiero agradecer a los miembros de la Academia esta distinción, y que tengan por seguro que soy catalán, pienso, hablo y hago películas catalanas. (Fermín se retira entre muchos más aplausos)