domingo, 14 de marzo de 2010

Annecy 2010: Cluses


http://www.cluses.fr
El gat pacta
a Cluses


El dimarts 9 de març del 2010 es va iniciar la “Tournee Departamentale” d’“Un arrangement avec le chat” amb una sessió a les 18.30 al cinema Cinétoiles de la vila de Cluses, a la vall del riu Arve, a l’Alta Saboia.



El riu Arve neix als Alps Occidentals que corona el Mont Blanc (4807 metres), i desemboca al llac Leman, gairebé a Suissa.

Cluses, d’uns 18.000 habitants, és una vila voltada de muntanyes imponents, parets altíssimes que es tanquen sobre l’horitzó. Podria pensar-se que és un indret turístic. No és pas així, la vall és coneguda per la seva activitat industrial. Hi fabriquen sobretot peces d’automòbil. Però malgrat això al fòrum els organitzadors ens van dir que des de sempre el que funciona millor en termes de públic al cinema Cinétoiles són els documentals de muntanya.

Per a mi això és ben bé un altre món.

Un públic extremadament educat, culte i respectuós. Només es van manifestar sorollosament a l’unison quan vaig gosar preguntar-los si creien que una escena de sexe somiat per part de Júlia, amb David, hagués millorat la pel.lícula. Un “no” coral dels més de quaranta assistents al fòrum va planejar sobre la sala on ens havíem traslladat, diferent de la sala de projecció.

Loïc Díaz Ronda, director de la Biennal d’Annecy, em feia de traductor. Vaig començar per agrair-li aquesta nova vida de la pel.lícula a un dels terrats més alts, ni més ni menys que el terrat d’Europa. Els assistents van valorar la direcció de fotografia i van saludar aquests altres cims ciutadans que són els terrats de Gràcia. Bona nota –com sempre!- per als actors i per a la música. Part de la xerrada va dedicar-se al barri de Gràcia, en un dia en el que havia nevat a Barcelona; precisament a Cluses, tan amunt com està, no hi havia ni un bri de neu. La temperatura exterior era prou agradable: quatre sota zero. I no obstant el públic va captar l’escalfor de la història dels gats: un dels presents va considerar que jo tenia un aspecte força relaxat per haver estat l’escriptor d’un argument amb tanta efervescència emotiva. Una altra va fer una comparació amb Antonioni, cosa que li vaig agrair. Vaig considerar que algú havia dit que la nostra pel.lícula pot tenir un cert estil Rohmer (en realitat no sé si això m’ho he inventat jo) i fins i tot un estil com si diguéssim francès. No ho van veure gaire clar, ni el públic ni Loïc Díaz.

Van preguntar-me pel caràcter espanyol de la cinta i vaig respondre que no podia referir-me més que a un registre barceloní, amb la presència de gent com l’Alfredo i la Núria interpretant-se a si mateixos a casa seva a Gràcia, en un film parlat en espanyol.

Algunes acusacions de pessimisme respecte la vida en parella van intentar ser rebatudes expressant el caràcter lluitador dels personatges i el to trist però també alegre del global.

Piscolabis al final preparat per l’equip que gestiona el cinema, un grup voluntariós a l’estil del grup del CineBaix de Sant Feliu. Ha estat un inici de la nova vida dels gats que devem a la Bienal d’Annecy.
El gat pacta
en Cluses


El martes 9 de marzo del 2010 se inició la “Tournee Departamentale” de “Un arrangement avec le chat” con una sesión a las 18.30 en el cine Cinétoiles de la villa de Cluses, en el valle del río Arve, en la Alta Saboya.



El río Arve nace en los Alpes Occidentales que corona el Mont Blanc (4807 metros), y desemboca en el lago Leman, prácticamente en Suiza.

Cluses, de unos 18.000 habitantes, es una villa rodeada de montañas imponentes, paredes altísimas que se cierran sobre el horizonte. Podría pensarse que es un lugar turístico. No es así, el valle es conocido por su actividad industrial. Se fabrican sobre todo piezas de automóvil. Pero a pesar de ello en el fórum los organizadores comentaron que desde siempre lo que funciona mejor en cuestión de público en el cine Cinétoiles son los documentales de montaña.

Es decir, para mí otro mundo.

Un público extremadamente educado, culto y respectuoso. Sólo se manifestaron ruidosamente al unísono cuando les pregunté si creían que una escena de sexo soñado por parte de Julia, con David, hubiera mejorado la película. Un “no” coral de los más de cuarenta asistentes al fórum planeó sobre la sala a la que nos habíamos trasladado, diferente de la sala de proyección.

Loïc Díaz Ronda, director de la Biennal de Annecy, ejercía de traductor. Empecé por agradecerle esta nueva vida de la película en uno de las azoteas más altas, ni más ni menos que el techo de Europa. Los asistentes valoraron la dirección de fotografía y saludaron esas otras cumbres ciudadanas que son las azoteas de Gràcia. Buena nota –¡como siempre!- para los actores y para la música. Parte de la charla se dedicó al barrio de Gràcia, en un día en el que había nevado en Barcelona; precisamente en Cluses, tan elevado como está, no había ni rastro de nieve. La temperatura exterior era suficientemente agradable: cuatro bajo cero. Y no obstante el público captó la calidez de la historia de los gatos: uno de los presentes consideró que yo tenía un aspecto demasiado relajado como para haber sido el escritor de un argumento con tanta efervescencia emotiva. Otra hizo una comparación con Antonioni, cosa que le agradecí. Consideré que alguien había dicho que nuestra película puede tener un cierto estilo Rohmer (en realidad no sé si eso lo he inventado yo) e incluso un estilo como si dijéramos francès. No lo vieron demasiado claro, ni el público ni Loïc Díaz.

Fui preguntado por el carácter español de la cinta y respondí que no podía referirme más que a un registro barcelonés, con la presencia de gente como Alfredo y Núria interpretándose a sí mismos en su torre de Gràcia, en un film hablado en español.

Algunas acusaciones de pesimismo respecto de la vida en pareja intentaron ser rebatidas expresando el carácter luchador de los personajes y el tono triste pero también alegre del global.

Piscolabis al final preparado por el equipo que gestiona el cine, un grupo voluntarioso al estilo del grupo del CineBaix de Sant Feliu. Ha sido un inicio de la nueva vida de los gatos que debemos a la Bienal de Annecy.

I les sessions següents són:


Y las sesiones que siguen son:


16 mars/marzo 20h45
cinéma Le Zola de Villeurbanne
www.lezola.com/

19 mars/marzo 21h00
au cinéma Le Vox de Chamonix
www.cinemavox-chamonix.com

23 mars/marzo 20h30
au cinéma Le Parnal de Thorens Glières
http://www.leparnal.net/

25 mars/marzo 20h
au cinéma Le Concorde de Rumilly
http://concordecine.free.fr/

26 mars/marzo 20h30
au Ciné Actuel d’Annemasse
http://mjc.annemasse.free.fr/

28 mars/marzo 20h30
au cinéma Le Rouge et le Noir de St. Julien
www.cine-rouge-et-noir.fr/

29 mars/marzo 19h30
au Parc de la Roche sur Foron
www.mjc.larochesurforon.fr/

30 mars/marzo 19h30
au cinéma Le France de Thonon
http://www.allocine.fr/seance/salle_gen_csalle=P0754.html

No hay comentarios: