miércoles, 12 de abril de 2017

Paco Pérez-Dolz

Paco Pérez-Dolz
EN RECORD DE
PACO PÉREZ-DOLZ


Paco Pérez-Dolz, que ens ha deixat als 94 anys, ha viscut en una època en la que encara hi havia al món alguns individus que ho sabien TOT del cinema. Ell n’era un. Li podies preguntar qualsevol cosa del procés de producció d’una pel.lícula, des del guió fins a la còpia final de laboratori, i no només te l’explicava de la forma més didàctica sinó que a més ho feia amb sentit de l’humor.

Paco havia escrit guions, va preparar, organitzar i salvar desenes de rodatges com a ajudant de direcció, va dirigir més pel.lícules de les que sembla, va ser actor, va inventar enginys utilíssims per als rodatges, va produir, va signar brillants spots publicitaris, va esdevenir professor i mestre de professors. I tan important com tot això és el fet que va ajudar a molta gent a entrar i a fer carrera en l’audiovisual.

Aquests primers dies després de la seva mort s’han multiplicat les manifestacions absolutament sinceres d’agraïment. Difícil trobar algú més estimat que ell. Fa només tres anys una autèntica allau d’acadèmics, més de quaranta, va demanar a la junta de l’Acadèmia de Cinema de Catalunya que fos anomenat Membre d’Honor. Mai no havia succeït que tanta gent demanés una distinció per a un company.

Elegant, cavaller, culte, respectuós, amb facilitat per les llengües (el seu italià i francès eren impecables) i amb una conversa que donava gust d’escoltar, com es pot comprobar al documental "Paco Pérez. Un cineasta a tiro limpio" (2014) dirigit per Jordi Marcos, ex alumne seu al Centre Calassanç. Aquest documental va ser feliçment visionat el març del 2015 a l’indret ideal, l’aula de l’ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) que porta el seu nom, l’Aula Pérez-Dolz, amb la presència d’en Josep Maixenchs, fundador de l’escola i el seu director fins fa poc, del mateix Paco Pérez i de la seva esposa Trini Gilabert. El protagonista d’aquest film, retrat d’una història del cinema al nostre país difícil de trobar als llibres, repassa la seva trajectòria des dels vint anys, com a meritori de direcció, fins a la seva tasca com a cap d’estudis del Centre Calassanç, l’antecessor de l’ESCAC. Al final de la projecció, alumnes molt joves es van acostar plorant d’emoció al Paco per a felicitar-lo i agrair-li tot el que havia fet.

Al Paco se’l recorda justament per "A tiro limpio" (1963), un thriller de robatoris que avui sabem que va agradar fins i tot a Quentin Tarantino. Film impecable en blanc i negre, realista, d’altíssim nivell tant en la il.luminació com en les seqüències d’acció, amb un final genial creativament parlant. Qui ha conegut en Paco sap que no és exagerat parlar de genialitat: va inventar una grua que porta el seu nom precisament per a la seqüència final d’ "A tiro limpio". No és l’únic invent. Tampoc no es van dur a terme molts dels seus projectes i com tants guionistes en Paco tenia uns quants guions tancats al calaix. I, cert també, darrere d’uns quants èxits d’alguns companys qui hi havia realment era Paco Pérez-Dolz.

Generós. Aquesta és la paraula. No només intel.lectualment. Qui ha estat al seu costat ha gaudit d’aquesta qualitat que el defineix. En aquest sentit, els seus amics i sobretot la seva família han estat uns privilegiats.
 EN RECUERDO DE
PACO PÉREZ-DOLZ


Paco Pérez-Dolz, que nos ha dejado a los 94 años, ha vivido en una época en la que podía encontrarse todavía en el mundo a algunos individuos que lo sabían TODO del cine. Él era uno de ellos. Le podías preguntar cualquier cosa del proceso de producción de una película, desde el guión hasta la copia final de laboratorio, y no sólo te lo explicaba de la forma más didáctica sino que además lo hacía con sentido del humor.

Paco había escrito guiones, preparó, organizó y salvó decenas de rodajes como ayudante de dirección, dirigió más películas de las que parece, fue actor, inventó ingenios utilísimos para los rodajes, produjo, firmó brillantes spots publicitarios, se convirtió en profesor y maestro de profesores. Y tan importante como todo eso es el hecho de que ayudó a mucha gente a hacer carrera en el audiovisual.

Estos primeros días después de su muerte se han multiplicado las manifestaciones absolutamente sinceras de agradecimiento. Difícil encontrar a nadie más querido que él. Apenas hace tres años un auténtico alud de académicos, más de cuarenta, pidió a la Acadèmia de Cinema de Catalunya que fuera declarado Membre d’Honor. Nunca había sucedido que tanta gente se asociara para conseguir una distinción para un compañero.

Elegante, caballero, culto, respetuoso, con facilidad para los idiomas (su italiano y su francés eran impecables) y con una conversación que daba gusto de oír, como se puede comprobar en el documental "Paco Pérez. Un cineasta a tiro limpio" (2014) dirigido por Jordi Marcos, ex alumno suyo en el Centre Calassanç. Este documental fue felizmente visionado el marzo del 2015 en el lugar ideal, el aula de la ESCAC (Escola de Cinema i Audiovisuals de Catalunya) que lleva su nombre, el Aula Pérez-Dolz, en presencia de Josep Maixenchs, fundador de la escuela y su director hasta hace poco, del mismo Paco Pérez y de su esposa Trini Gilabert. El protagonista de este film, retrato de una historia del cine en nuestro país difícil de encontrar en los libros, repasa su trayectoria desde los veinte años como meritorio de dirección hasta su labor como jefe de estudios del Centre Calassanç, antecesor de la ESCAC. Al final de la proyección, alumnos y alumnas muy jóvenes se acercaron llorando de emoción a Paco para felicitarle y agradecerle todo lo que había hecho.

A Paco se le recuerda en los libros por "A tiro limpio" (1963), un thriller de robos que hoy sabemos que gustó incluso a Quentin Tarantino. Film impecable en blanco y negro, realista, de altísimo nivel tanto en la iluminación como en las secuencias de acción, con un final genial creativamente hablando. Quien ha conocido a Paco sabe que no es exagerado hablar de genialidad: inventó una grúa que lleva su nombre precisamente para el final de "A tiro limpio". No es el único invento. Tampoco se llevaron a cabo muchos de sus proyectos y como tantos guionistas Paco tenía unos cuantos guiones guardados en un cajón. Y, cierto también, detrás de unos cuantos éxitos de algunos compañeros quien había realmente era Paco Pérez-Dolz.


Generoso. Esa es la palabra. No sólo intelectualmente. Quien haya estado a su lado ha gozado de esa cualidad que le define. En este sentido, sus amigos y sobre todo su familia han sido unos privilegiados.

 

No hay comentarios: