miércoles, 26 de septiembre de 2007

a EL TEMPS DEL PICÓ

Catalá      Castellano

El dijous dia 27 a les 22.15 al programa “El temps del Picó” de BTV podreu veure entre altres coses un reportatge sobre els singulars fenòmens atmosfèrics que han acompanyat la trajectòria de “Pactar amb el gat”.

Tot va ser “culpa” de l’Elisabeth Prandi, la directora de fotografia.
L’Elisabeth va assegurar –i tenia raó- que la millor llum de l’any per fotografiar els terrats del barri de Gràcia era la de la tardor. “Però hi ha el risc de la pluja”, va afegir, sense donar-li gaire importància. Jo no n’hi vaig donar cap ni una. Corria la primavera del 2005 i tots els dies feia sol.

Però ja en l’època dels assaigs va esclatar ni més ni menys que un tornado davant dels nostres nassos, com avenç del que havia de passar en el rodatge, en el que vem estar constantment perseguits per les turmentes més abundants dels darrers cinquanta anys a la ciutat de Barcelona.

A la ficció de la pel.lícula hi ha diversos moments de pluja, però cap d’ells va coincidir amb la pluja real atmosfèrica. És a dir, totes les pluges que s’hi poden veure són artificials. Pitjor encara: els dies que necessitàvem bon temps ens van caure al damunt turmentes que, no és exagerat, ens van posar en perill. En una de les ocasions en perill seriós.

EL TORNADO DEL 7 DE SETEMBRE DEL 2005
El 7 de setembre del 2005 –dos anys clavats abans de l’estrena- la Rose Avalon (Júlia), el Pau Roca (Aparisi) i jo mateix acabàvem un dels molt assaigs preparatoris. Érem al Prat de Llobregat. Vem anar a deixar en cotxe la Rose al barri de Sant Cosme, que està tocant a l’aeroport. I allà el vem veure, gegantí, semblava de mentida. Hem vist darrerament molts tornados a Internet. N’hi ha de més potents, de més espectaculars, de més americans, però no de més bells.
El nostre té, en el moment en que es difumina, unes imatges de núvols en serpentina multiforme que no hem vist en cap altra grabació.


LA TURMENTA DE L’11 DE NOVEMBRE DEL 2005
11 11 05
Aquest dia treballàvem amb Pau Roca, Rose Avalon i Edu Soto. L’equip de més de vint persones havia de desplaçar-se per tres terrats de la Plaça de la Virreina. El matí va començar assolellat. Però la gent de producció, que consultava cada mitja hora la predicció meteorològica, feien cara de preocupats i ens va dir que espabilèssim que venien pluges. Al segon terrat, la pluja era insignificant. Al darrer terrat, un dels més alts de Gràcia, ple d’antenes, vem rebre una trucada de Fermín Marimón, el productor, des del Prat, advertint-nos que allà hi estava caient una turmenta impressionant que havia pujat des del Garraf. Els optimistes de l’equip van dir que no hi havia problema, que la turmenta no seguiria cap a Barcelona, es desviaria cap el Tibidabo o cap el mar, que continuéssim com si res, que no faltava gaire per acabar. Però ja se sap que Murphy aprofita les seves opcions: la turmenta va venir directe cap a nosaltres, i jo no recordo res igual. Elisabeth Prandi va veure una espurna magenta corrent pel cos d’Edu Soto i aquest va confirmar que li havia caigut un raig. Mentre ens amagàvem sota una improvisada carpa vem riure, és clar, pensant que era broma. No ho era. Va ser poc més de mitja hora intensíssima de xàfec, vent, trons i llamps. I després, gairebé de sobte, la calma absoluta i una tarda prou clara que ens va permetre acabar a temps. La darrera frase d’Edu Soto, detectiu sord mig poeta, havia de ser: “L’aire als teus cabells”. Degut als incidents es va convertir en “L’aire i l’aigua als teus cabells”

Un bon dia, fa poc, vaig rebre una trucada que no m’hauria impressionat més si hagués vingut d’Orson Welles, era Alfred Rodríguez Picó. Som fidels seguidors del seu programa a BTV des que va començar.

Raquel Prat ens va entrevistar a un dels terrats de Gràcia on vem estar filmant.

Per tant, de tot això es parlarà, i amb propietat, posant els noms correctes als núvols i als vents, el dijous 27 de setembre a “El temps del Picó”, l’únic programa dedicat íntegrament a la meteorologia. El tornado, per cert, es podrà veure amb imatges de millor qualitat que les que es poden veure al youtube.

3 comentarios:

Anónimo dijo...

...no todos los que leemos este blog sabemos catalán...podiais traducir aun que sea...
GRACIAS

Tasio Martín dijo...

Oído cocina y marchando.

Gracias por el comentario.

Esther dijo...

GRACIAS

y perdón por poner el comentario antes en anonimo, no me iba esto muy bien