miércoles, 3 de octubre de 2007

Al Prat Ràdio

Catalá      Castellano


Descarregar arxiu -
No pretenc desmentir res del que dic al reportatge del Prat Ràdio. Al contrari, voldria ampliar-ho i comentar-ho.

Per exemple, l'aforisme citat pels personatges i escrit al cartell: "a una parella domina qui estima menys" (ho diu Anaïs Nin als seus diaris: ella era qui estimava més i la seva parella, Henry Miller, qui dominava). Però no és que la pel.lícula sigui una il.lustració d'aquesta afirmació, més aviat és una reflexió d'aquest enunciat posat entre interrogants: ¿a una parella domina qui estima menys?

La pel.lícula presenta un encadenament d'amors no correspostos. Aparisi estima Júlia, que estima David, que… Malgrat això, no estem parlant d'un drama sinó d'un "drama alegre", perquè hi ha amor als personatges i, per extensió, amor a la vida. Els personatges no correspostos són sempre els que estan en acció, la il.lusió d'un instant feliç és el seu motor. Lluiten. El més passiu és de fet el personatge més estimat.

Difícilment pot no ser alegre una pel.lícula de gats i de terrats.

Es parla a l'entrevista de projecte familiar i d'amics. Sí, però en el millor dels cassos. En el menys amateur dels cassos (i això que tots els implicats provenim del cinema amateur!). La família Marimón en ple ha posat la banya en aquest projecte. Tots. I també els amics: la Merche Pérez, cantant i actriu, el Tasio Martín, analista del projecte i autor del blog (a més d'extra), la Carme Macías, un dels caps visibles dels okupes del Prat o el Joan Montblanc (tots dos fan el seu cameo). Importantíssima la família d'Elisabeth Prandi, la directora de fotografia i del seu company Adrià Cillero, el muntador (amb María José Gilabert, companya de Joan Marimón). La gata d'Elisabeth és la Jo-Jo, la gata bòrnia de la pel.lícula. I els amics d'Elisabeth i de qui subscriu són els videoartistes que es representen a sí mateixos, Alfredo Castellanos i Núria Megías, i Jesús Ramos (el vagabund airat del film), present des del guió fins a la promoció "de guerrilla".

El caràcter pratenc de "Pactar amb el gat" es reforça, a més de la producció, per la presència de la protagonista Rose Avalon, del barri de Sant Cosme. Els assaigs es van fer tots al Prat: mig any a l'estudi i els terrats de l'antic Monmari. I el rodatge a aquests terrats, al cine Capri, i -com s'ha dit- al KOP, autèntica capella sixtina del graffiti.

L'entrevista acaba amb una reflexió sobre la lentitud amb que aquesta pel.lícula pot avançar entre el públic. Cert. No hi ha hagut subvencions anticipades ni tampoc un pressupost rellevant per la promoció. Això ens treu pòlvora per avançar amb rapidesa. Depenem del boca-orella. Necessitem temps. Si la pel.lícula t'agrada, lector, no t'ho guardis per tu.

4 comentarios:

Anónimo dijo...

Hola, Joan!
Ahir a la nit vaig assistir a l'estrena al cine Capri, i he passat tota la nit pensant que t'havia d'escriure per felicitar-te. Potser ho hauria d'haver fet quan va acabar la pel.lícula, però era el teu gran moment, estaves saludant tothom, també a l'alcalde, i no em vaig atrevir a apropar-me.
Així que ara és el meu moment: t'he de dir que la pel.lícula em va encantar, de debó. I sobretot, vull destacar l'actuació de la Rose Avalon, que em va semblar que estava fantàstica. Un Goya a la Millor Interpretació Femenina Novell ja!!!!!!!! (pots presentar la candidatura?)
Em vaig creure absolutament tot el que interpretava. Estava encantadora i de debó que és increïble que sigui debutant!

Tindria tantes coses a preguntar-te i comentar-te sobre la pel.lícula....Per quan un cinefòrum obert a tothom i ens ho expliques tot??? Una vegada vaig coincidir amb tu a un d'aquests cineforums, després de veure "La caja 507" d'Enrique Urbizu, i el cert és que vaig disfrutar molt més de la pel.lícula perquè vaig entendre millor què ens havia volgut i com ens ho havia volgut dir el director.
En cap moment del visionat de "Pactar con el gato" vaig passar vergonya al.liena perquè alguna cosa "chirriaba", que és una cosa que sovint em passa amb algunes pel.lícules espanyoles (sense anar més lluny, em va passar fa un parell de setmanes amb "La carta esférica", que vaig trobar que era molt dolenta....)Sóc una gran fan del cinema espanyol!!! Procuro no perdre'm ni una pel.li, i després faig la meva travessa dels Goya i miro tota la gala...
Bé, doncs això és tot el que et volia dir (no sé si el blog em permetria continuar escrivint...). Tot i que t'hauria de preguntar un munt de coses (una d'elles seria si vas escriure el guió de la pel.li amb el nom dels protagonistes al cap).

Moltes gràcies a la família Marimon, perquè de debó, sou únics i us mereixeu que us passin moltes coses bones.

Neus Macías

Anónimo dijo...

Hola! Ahir vaig anar a l'estrena de la pel·lícula al Capri. Estava assegut a la mateixa fila que l'alcalde, i em va fer gràcia que es rigués en el moment que un dels personatges diu que "convidarem fins i tot l'alcalde!"
La pel·lícula és genial. Vaig riure, em vaig emocionar...
Et felicito!
Tant de bo torni a veure aviat a les cartelleres una pel·lícula teva!

Anónimo dijo...

tendré que aprender catalán al final

Anónimo dijo...

perdón perdón, no vi el botón de la tradución.

GRACIAS